A la mitologia grega, se li encomana al tità Epimeteu la missió d'inventar una eina natural de protecció per a cadascun dels animals nounats. Així, Epimeteu decideix repartir pinxos als eriçons, verí a les serps, tinta als calamars, potes veloces a les llebres… Una vegada acabada la seva tasca i després de lliurar tots i cadascun dels animals a Zeus, s'adona que s'ha oblidat d'una criatura, la més maldestra i potinera, a la qual ja no li queda res més a oferir com a protecció: l'ésser humà, que roman nu i vulnerable enfront de l'hostilitat del món.

Aquest projecte tracta sobre la relació entre el treball i la vida, una necessitat que sorgeix de voler aprofundir en allò que s'amaga darrere de les nostres pròpies pràctiques artístiques. Què es posa en joc en aquest intercanvi metafísic que hi ha implícit en el contracte de compravenda entre l'artista i la societat? Necessita la societat a l'artista? Serveix per a alguna cosa el teatre, serveix per a alguna cosa l'art?
I, més enllà del propi artista, un cos sense talent és sobre el treball i com aquest s'empassa la vida, sobre com progressivament es mercantilitzen tots els aspectes de la vida. Sobre el cos, aquest cos que viu i que treballa, un cos sol, vulnerable per la precarietat dels seus recursos, per la fragilitat de la seva existència, que se serveix de l'enginy tecnològic per a ampliar les seves possibilitats i per a defensar-se de tot.