“Quan el nen era nen, caminava amb els braços enganxosos, volia que el rierol fos riu i el riu, que aquesta flaca fos el mar... / ... no sabia que era nen, tot per a ell tenia una ànima i totes les ànimes eren una... / ... no tenia opinió sobre res, no tenia costum...Quan el nen era nen, va llançar un bastó contra un arbre, com una llança i sempre hi vibra.
Peter Handke

Tota dansa és una promesa que no pretén canviar l'ordre de les coses. En l'instant posa un acte fràgil i gratuït, traça en l'aire els camins imaginaris que ens permeten inventar els del nostre món real.
Dos cossos, dos alés, dos éssers. Dos còmplices en la vida i en el camí de l'art, des de fa més de dues dècades. Aurélien balla i Eric toca la flauta. Es posen en camí, a la recerca d'aquest estat d'infància que Peter Handke expressa tan justament en el seu poema, on tot es descobreix i es viu a l'instant, on tot és possible, per continuar creient que els camins imaginaris inventen els del nostre món real, que les llengües inventades expliquen les nostres veritats íntimes, que real i la poètica no fan més que un.

El món, en la seva actualitat brutal i violenta, no els deixa avui més que una sola elecció, retrobar la font del que els fa creure que la bellesa pot encara comptar, per a ells, com per als altres, com un acte gratuït que podria desafiar aquest caos per la dansa, per la música, pel dibuix en directe.

De i amb: Aurelien Zouki i Eric Deniaud
Producció: Collectif Kahraba
Coproducció: Escena Nacional de Blanquefort