"Per estimar per intentar trobar-te ara" és un projecte en el qual inicio un període de recerca i creació objectual vinculant l'univers de la poesia objectual amb la poesia literària i la poesia floral, tots tres sota un denominador comú: la poètica objectual del dol.

Activitat dins del programa del Festival Això al Poble NO li agradarà.

Cridaran les pedres és una recerca sobre les formes performatives del poder. Urati laboratori inicia l’any 2023 una investigació per esbrinar quins són els mecanismes escenogràfics (visuals, estètics, corporals i verbals) que articulen les relacions de poder en el nostre entorn, amb l’objectiu d’apropar-nos, gràcies a la pràctica artística, a la següent pregunta: és el poder una qüestió natural, o tan sols un artifici?

Analitzar el poder és una qüestió complexa, ja que es troba constituït de la matèria pròpia dels fantasmes. El poder és una noció abstracta, immaterial; però al mateix temps, profundament present, infiltrada entre cossos, mirades i paraules. Mirem on mirem, el poder emana de totes bandes i impregna la nostra quotidianitat. Hi ha poder en les relacions que les ciutadanes anònimes mostren en les cruïlles de mirades al carrer. El poder apareix en els racons de la nostra intimitat, en les relacions jerarquitzades que travessen famílies i feines. Fins i tot sembla haver-hi poder en els jocs aparentment inofensius en què els nostres infants participen en els parcs. Però observant aquestes presències, ens preguntem: hi ha poder aquí? És el poder una realitat que habitem i acceptem de forma conscient? O és tan sols una fantasmagoria, un producte dissenyat del qual participem de forma involuntària?

Residència de posada en escena en l’estadi final de la creació de la peça, previ a l’estrena al 2025.

“A corrupted empire” és la representació d'un imaginari en el que encallats en un lloc on el temps i l'espai són conceptes buits. Aïlladament, la confrontació sembla ser l'única manera d'escapar del paisatge desolador. Dins del conflicte, l'ego aconsegueix, almenys, definir-se a través de la negació d'allò que repudia i rebutja. Dins d'una estètica postindustrial, dos personatges desenvolupen una relació complexa, intricada i íntima que els impulsa a la recerca de noves perspectives en una terra aparentment esgotada.

Continuació del treball realitzat en les seves anteriors residències a L’animal.
Després de la primera residència al 2021 a L’animal i les residències posteriors, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film.

”El cuerpo humano no es un objeto cerrado y estático sino una entidad inacabada, interconectada con los suelos, las aguas y los vientos que lo atraviesan: una criatura salvaje cuya vida depende de la multiplicidad de vidas que la rodean y las mareas cambiantes que la recorren".
(...)
Podemos percibir el mundo a muestro alrededor solo porque somos una parte de ese mundo, porque -en virtud de nuestro dinamismo y densidad carnal- estamos inmersos por completo en las profundidades de la sensorialidad terrestre.”
Devenir animal, David Abram

Alba Laseras, graduada en Comunicació Audiovisual i especialitzada en la indústria cinematogràfica i Víctor Bote (GotsKillah), productor i MC de Celrá iniciaran un projecte fotogràfic experimental en el qual es barreja la tècnica fotogràfica i la recerca de la llum i el color (o la falta d'aquest) enfocades a un perfil musical. La seva recerca té com a subjecte la fotografia en blanc i negre o monocromàtica, la fotografia artística, fotografia urbana i de retrat.

El duet de música JAVENTU gravarà una vídeo creació als exteriors i en alguns espais de la masia de L’animal i en algunes localitzacions de l'Alta Garrotxa per a la propera estrena de SUNGAZE. Un tema del seu nou àlbum CALIGO que sortirà a la venda el juny de 2025. JAVENTU és un duet de música amb Jacob Gregersen i Vitus Denifl amb seu a Salzburg, i aquest serà el seu segon àlbum. Es mouen dins d'un paisatge híbrid de gènere “Mashing Groove”. Composicions que van des del jazz nòrdic, la poesia de cambra fins a cançons salvatges i sucoses amb grans solcs inspirats en els estils de música de Westafrican, Hip hop i Jungle.

Després dels laboratoris durant el 2024 realitzats a L’animal a l’esquena, ara Mal Pelo comença el procés de creació del seu nou treball escènic.
Amb el bagatge de trenta cinc anys de trajectòria que els ha consolidat com un dels referents de la dansa del nostre país, Pep Ramis i María Muñoz projecten un nou espectacle de grup intergeneracional. L’experiència d’alguns dels col·laboradors i intèrprets regulars de la companyia i la joventut, la força i la passió dels nous intèrprets, fan que aquest projecte posi l’accent en la transmissió de llenguatges en un grup heterogèni, on l’edat, l’experiència i la mirada artística es múltiple i diferent

El projecte es centra en la pregunta: Què deixem al palmell de la nostra mà per donar a les noves generacions?
WE, Nosaltres, una comunitat que ens defineix com a individus? Un sentit de pertinença a on? A través dels temps i les generacions ens seguim preguntant per la nostra identitat, pel nostre lloc, pel nostre futur. Nostre?
Es buscaran les respostes amb la recerca del moviment, la dansa i els textos, generats des de diferents cossos, diferents edats i visions sobre la vida.
Inspirats en l’ambivalència de l’individu i la comunitat, i a partir del poema de John Berger Separation, Mal Pelo s’endinsa en el viatge, en l’emigració, en la pèrdua del lloc com a referent, centrant el propi interès en desenvolupar el principi bàsic del moviment: caminar.

“De voz, un cuerpo” és una proposta escènica amb 4 músics i una balladora. Entre tots componen una banda sonora a partir d'un procés de recerca iniciat per Leonor Leal a la fi de 2022. Aquesta banda sonora serà fruit d'una interpretació lliure a partir dels testimoniatges de dones (exbailaoras de flamenc) que van comptar a Leonor les seves imatges internes en ballar.

Un relat de ciència fricció, especulativa i futurista que estira els fils de les històries i teories de Donna Haraway i Vinciane Despret (filòsofes, teòriques, escriptores i eco feministes).

Amb aquesta proposta volem explorar futurs possibles i descabellats com a resposta als reptes que ens enfrontem en la relació humà, tecnologia i planeta terra.

La faula es situa en un món al llindar de l'apocalipsi, on els recursos s'esgoten, l'escalfament global és una realitat i la naturalesa respon amb força als desafiaments que ha d'afrontar. Malgrat aquesta situació, busquem, tal com diu Haraway, "Com seguir amb el problema" a través de la multi-especies, en la qual l'ésser humà, gràcies a la modificació genètica, transmutarà amb una espècie del nostre planeta, per sentir així més profundament la connexió amb el no humà, deixant de ser el protagonista principal i destructor de la terra.

Aquesta simbiosi serà el fil conductor de la investigació a on la interacció amb allò visible i invisible serà essencial en la relació cos - so - espai - objecte - tecnologia.

Residència dins del programa Tapete Común de les Cases de Creació Azala creación-La Sierra, Vitòria, EiMA creació-Maria de la Salut, Mallorca, A Casa Vella-Amiadoso, Ouresne y L’animal a l’esquena.
“KIN (parentiu)” és una proposta d’EiMA creació.

Després dels laboratoris durant el 2024 realitzats a L’animal a l’esquena, ara Mal Pelo comença el procés de creació del seu nou treball escènic.
Amb el bagatge de trenta cinc anys de trajectòria que els ha consolidat com un dels referents de la dansa del nostre país, Pep Ramis i María Muñoz projecten un nou espectacle de grup intergeneracional. L’experiència d’alguns dels col·laboradors i intèrprets regulars de la companyia i la joventut, la força i la passió dels nous intèrprets, fan que aquest projecte posi l’accent en la transmissió de llenguatges en un grup heterogèni, on l’edat, l’experiència i la mirada artística es múltiple i diferent

El projecte es centra en la pregunta: Què deixem al palmell de la nostra mà per donar a les noves generacions?
WE, Nosaltres, una comunitat que ens defineix com a individus? Un sentit de pertinença a on? A través dels temps i les generacions ens seguim preguntant per la nostra identitat, pel nostre lloc, pel nostre futur. Nostre?
Es buscaran les respostes amb la recerca del moviment, la dansa i els textos, generats des de diferents cossos, diferents edats i visions sobre la vida.
Inspirats en l’ambivalència de l’individu i la comunitat, i a partir del poema de John Berger Separation, Mal Pelo s’endinsa en el viatge, en l’emigració, en la pèrdua del lloc com a referent, centrant el propi interès en desenvolupar el principi bàsic del moviment: caminar.

Col·laboració amb el Teatre Ateneu de Celrà.

Transhumance són funerals en fanfàrria, fantasies i fatasmes. Una tribu familiar reunida per a l'últim vol del pare. Però quan la mort no s'adona que «quan cal anar-hi, cal anar-hi», el salt cap al desconegut es transforma en un bivac absurd. Els nens baten ales per empènyer al pare. Els passos trepitjats i la dansa s'encenen, els portats acrobàtics troben els seus suports i els ous fan malabars cap a l'eclosió final.
Una flagel·lació d'ocells divertits en un temps d'intercanvi en suspensió.

“De voz, un cuerpo” és una proposta escènica amb 4 músics i una balladora. Entre tots componen una banda sonora a partir d'un procés de recerca iniciat per Leonor Leal a la fi de 2022. Aquesta banda sonora serà fruit d'una interpretació lliure a partir dels testimoniatges de dones (exbailaoras de flamenc) que van comptar a Leonor les seves imatges internes en ballar.

Hi ha pocs textos escrits per balladores de flamenc i no sols referent a tractats de balls o a biografies. Hi ha pocs cossos que han publicat des de les seves imatges internes, des de les seves notacions personals que el van ajudar a ballar millor. La pràctica està plena de materials tangibles per al nostre cos, paraules que van ressonar un dia en el nostre aprenentatge i ens van canviar la visió, línies de llum, línies en el terra, en el so, en la pell, idees, sensacions, paràmetres temporals, silencis, gestos, pregàries, invocacions a altres cossos, melodies, pedaços i fins a converses completes en la solitud del nostre cos d'aquest art que sempre va ser mut de portes per a fora.

Martí Ramis i Ariadna Bonacina recuperen després de la pre-estrena a la Fira de Teatre Infantil i Juvenil de Mallorca la seva primera creació, de cares a l’estrena definitiva durant el 2024.