Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

Trenta anys després de l'estrena d'El Triste Que Nunca Os Vido, La Ribot torna a la polèmica figura de Juana I de Castilla amb la col·laboració del director i compositor espanyol Asier Puga. Aquesta nova proposta es basa en un diàleg entre la dansa iconoclasta de La Ribot i la música composada per Asier Puga, inspirada en el Cancionero de Juana I de Castella.

En un moment de transformació global, de pandèmies mundials, de canvi climàtic que afecten tots els territoris, però també de moviments d'alliberament de dones d'una escala sense precedents, La Ribot torna a la figura de Juana. Continua encarnant una resistència, encara que impedida, a l'opressió patriarcal occidental i les seves institucions filials i matrimonials. En aquest nou enfocament, la idea de parella es manté, es declina, es transforma, es destrueix i es qüestiona. Els ballarins estaran acompanyats per solistes d'OCAZEnigma. El moviment implacable de la posta de sol significarà l'eterna repetició, sense escapatòria, dels gairebé 16.000 dies de confinament de Juana.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

Continuació del treball realitzat en les seves anteriors residències a L’animal.
Després de la residència al 2021 a L’animal i de diferents trobades durant el 2022, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film. Aquest projecte tindrà continuïtat durant el 2023 i 2024 a L’animal a l’esquena.

En qui volem ser? Com permetre's, malgrat les ruïnes i l'observació del desastre, inventar una història, una ficció com una cerimònia per obrir camins desitjables? Un viatge immersiu, una història impactada per l'inesperat, el present, els fracassos i la tossuderia de ser, de convertir-se en...L’espectacle mostra dos personatges que es troben en un únic espai escènic on representen un diàleg etern i reflexiu. Per una banda, trobem a Arquíloco, en referència al primer poeta que va ser censurat a l’antiga Grècia, i la puta, com a símbol de la perversió i la submissió de la dona dins del sistema patriarcal que imposa unes lleis de control. Aquest diàleg etern permetrà reflexionar sobre temes com la censura, la por, la llibertat d’expressió, la violència o el poder, entre d’altres.
L’espai escènic i el temps es presenten com dos elements difosos que constitueixen un univers on la performativitat i diversos textos conviuran, una sèrie de textos de creació pròpia i d’altres inspirats i basats en obres artístiques, sobretot literàries i cinematogràfiques, totes elles van ser censurades, com el documental del qual es parteix.

El projecte “V7: El problema sigue en pie” és un projecte teatral de creació pròpia a partir d’una investigació sobre la por i sobre la llibertat d’expressió, els processos de validació que les peces artístiques han de passar i com aquests processos institucionalitzats i burocratitzats poden arribar a afectar a la creació, l’evolució dels projectes artístics i la desvirtualització del missatge que es vol donar.
L’espectacle mostra dos personatges que es troben en un únic espai escènic on representen un diàleg etern i reflexiu. Per una banda, trobem a Arquíloco, en referència al primer poeta que va ser censurat a l’antiga Grècia, i la puta, com a símbol de la perversió i la submissió de la dona dins del sistema patriarcal que imposa unes lleis de control. Aquest diàleg etern permetrà reflexionar sobre temes com la censura, la por, la llibertat d’expressió, la violència o el poder, entre d’altres.
L’espai escènic i el temps es presenten com dos elements difosos que constitueixen un univers on la performativitat i diversos textos conviuran, una sèrie de textos de creació pròpia i d’altres inspirats i basats en obres artístiques, sobretot literàries i cinematogràfiques, totes elles van ser censurades, com el documental del qual es parteix.

Un Cor popular format per persones de diferents professions, gèneres i generacions decideix reescriure els quatre moviments que componen la 9a Simfonia de Beethoven. Una mena de Corifeu que coneix les regles de l'escenari, els ajuda amb la partitura i els moviments escènics. No volen fer servir instrumentació, només les seves veus es faran càrrec de la nova partitura experimental. Durant els assajos el grup parla sobre les tragèdies, els temors i les problemàtiques de la societat actual. No arriben a cap conclusió Per què serveix la tragèdia? En realitat, el que busquen és entendre el cap i el cos de Beethoven, la sordesa implacable que l'aïllava del tot del món, i el desig d'alliberar la humanitat d'alguna cosa, potser de la tragèdia.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep