“De voz, un cuerpo” és una proposta escènica amb 4 músics i una balladora. Entre tots componen una banda sonora a partir d'un procés de recerca iniciat per Leonor Leal a la fi de 2022. Aquesta banda sonora serà fruit d'una interpretació lliure a partir dels testimoniatges de dones (exbailaoras de flamenc) que van comptar a Leonor les seves imatges internes en ballar.

Hi ha pocs textos escrits per balladores de flamenc i no sols referent a tractats de balls o a biografies. Hi ha pocs cossos que han publicat des de les seves imatges internes, des de les seves notacions personals que el van ajudar a ballar millor. La pràctica està plena de materials tangibles per al nostre cos, paraules que van ressonar un dia en el nostre aprenentatge i ens van canviar la visió, línies de llum, línies en el terra, en el so, en la pell, idees, sensacions, paràmetres temporals, silencis, gestos, pregàries, invocacions a altres cossos, melodies, pedaços i fins a converses completes en la solitud del nostre cos d'aquest art que sempre va ser mut de portes per a fora.

L'ARREPLEGADA és un festival interdisciplinari, cultural i social. La primera edició fou el 2022. Està organitzat pel grup La Verema en l’estreta col·laboració de L'animal a l'esquena, on l’esdeveniment té lloc. El Festival i la proposta contenen un ventall de disciplines artístiques des d’'arts escèniques, arts gràfico-plàstiques, visuals i literàries, així com musicals.

L'objectiu és proporcionar un espai calidoscòpic i plural per compartir, conèixer i fomentar el treball d'artistes joves i emergents. La trobada busca ser un catalitzador per ser un intercanvi creatiu entre les participants, les quals provenen de branques de creació diverses, afavorint així a la formació d'una xarxa artística descentralitzada i activa.

Beltenebros és un projecte de creació coreogràfica de Javier Martín, situat en diferents plantejaments plàstics, performatius, sonors i instal·latius, que enfronta temes com la síndrome de la cancel·lació del futur de la identitat postmoderna i el seu anhel tecno-religiós, en una anàlisi crítica del soroll de fons de la nostra època, com a efecte de la inèrcia de rituals cognitius ja sense significat comunitari. Beltenebros considera la reinterpretació dels símptomes del cos disfòric, propi del temps que compartim, a través de la pràctica amb exvots anatòmics -representacions en cera, metall o fusta de diferents òrgans i altres parts del cos- i la instal·lació en l'artefacte teatral d'un particular “joc del penjat”, com a marc per a l'acció i els seus altiplans; no representant el joc o els ritus volitius, sinó que produint significats alterns al seu través. Cada exvot organitza amb el so un acostament al cos, una situació cinètica. Es tracta d'una dansa macabra en col·laboració amb la pianista Haruna Takebe i la camerògrafa-performer Masako Hattori

Taller intensiu per a alumnes de dues universitats americanes: University of the Arts dirigida per Donna Faye, Filadèlfia, i Stockton University, New Jersey, incoporant alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona. Taller impartit per Albert Quesada i Leo Castro (col·laboradora de L’animal a l’esquena), en col·laboració amb els centres de creació Fabra i Coats, El Graner de Barcelona i l’Institut del Teatre de Barcelona.

CUERPOS CELESTES
un projecte de ciència ficció documental

En aquesta residència AZKONATOLOZA continuaran investigant en la seva nova creació COSSOS CELESTES, la primera part del díptic FALLA, la nova sèrie de recerca en arts vives d'aquests dos creadors.

Perquè després de vuit anys recorrent Abya Yala, de la mà de la Trilogia Pacífic, a la recerca de les esquerdes deixades pel colonialisme i la barbàrie capitalista sobre la vida en el planeta, bussejant en les conseqüències de l'extractivisme desregulat i en les relacions geopolítiques que arrelen tot això, les preguntes s'amuntegaven:

I ara, què? cap a on anem?
Quina superfície hem de rastrejar?
Quines veus hem d'escoltar?

I la primera pista es trobava en l'últim vers de “Teatro Amazonas”: “Ara, el que toca és frenar i escoltar”.
Perquè l'escolta va ser el punt de partida del nou viatge que vam emprendre amb “Canto Mineral”, peça que va obrir FALLA, aquesta sèrie de treballs de recerca documental, realitat especulativa i ciència-ficció per la qual ara naveguem. Perquè després d'anys parant esment a veus i relats humans, ara, a qui tocaria escoltar?
Però, i si no fossin els humans?. Ni els animals. Ni els arbres els que tindran l'última paraula, com va escriure Joan Brossa. i si fossin les pedres, els minerals o les ones electromagnètiques?

Incubatio és una obra que combina dansa, música models d'intel·ligència artificial, realitat virtual i tècniques de captura de moviment en un format escènic.
Incubatio és una obra basada en una pràctica arcaica del mateix nom, que va tenir el seu origen a Àsia Occidental, en els llunyans marges del món grec oriental.
Una tècnica de sanació que consistia a ficar-se al llit en un lloc sagrat, una caverna o temple, amb el ? d'entrar en un estat més enllà de la consciència diürna, fins que s'acabava per tenir una visió o somni amb capacitats Inspirada en aquesta pràctica, Incubatio és una creació escènica que recrea aquestes visions o somnis arquetípics amb el suport d'una tecnologia innovadora especialment creada per a aquest projecte. Una obra que combina dansa, música interactiva i imatgeria visual. Inspirada en aquesta pràctica, Incubatio és una creació escènica que recrea aquestes visions o somnis arquetípics amb el suport d'una tecnologia innovadora especialment creada per a aquest projecte. Una obra que combina dansa, música interactiva i imatgeria visual.

Perdre el cap és un projecte coreogràfic per a espais no convencionals creat i dirigit per Mariantònia Oliver, amb la intèrpret i ballarina Alejandra Balboa i amb un espai sonor creat juntament amb Joana Gomila.
Es tracta d’una recerca sobre els orígens, l’ancestral, les arrels, allò que ens estira cap a la terra i ens dóna forces per a poder volar.
Una reflexió sobre les diverses capes que limiten i delimiten la condició humana i la seva corporalitat. Un posar en evidència com allò exterior i artificial acaba imposant una imatge pròpia en nosaltres mateixos.

Una recerca sobre els orígens, l’ancestral, les arrels, allò que ens estira cap a dins la terra i ens dona forces per poder volar… Una cabellera habitada per un ésser mitològic, la simbiosi entre l’animalitat i la sensualitat… un procés de creixement.

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.

Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.

Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.


detalls

Imagina que les idees parlessin. Idees que t'increpen, t'insulten, t'agredeixen, t'animen, d'altres que no et parlen. Algunes boniques i altres lletges. Una manifestació d'idees unides que criden per un art millor, unes arts vives més vives, amb menys embuts i filosofies barates que la seva única finalitat és aconseguir el premi del públic, un aplaudiment podrit i fals, que no val més que per omplir un tros de paret trist, que s'omple però continua sent igual de trist. Una proposta en obres de part de LosInformalls on el públic no veurà res igual perquè ens és igual però farem alguna cosa de totes maneres. Moltes coses en múltiples formes. Un entrenament perquè el nostre públic es converteixi en un públic millor. Si vols engrandir la teva ànima de públic i ser millor persona Vine! Estem d'oferta!

“De voz, un cuerpo” és una proposta escènica amb 4 músics i una balladora. Entre tots componen una banda sonora a partir d'un procés de recerca iniciat per Leonor Leal a la fi de 2022. Aquesta banda sonora serà fruit d'una interpretació lliure a partir dels testimoniatges de dones (exbailaoras de flamenc) que van comptar a Leonor les seves imatges internes en ballar.

Hi ha pocs textos escrits per balladores de flamenc i no sols referent a tractats de balls o a biografies. Hi ha pocs cossos que han publicat des de les seves imatges internes, des de les seves notacions personals que el van ajudar a ballar millor. La pràctica està plena de materials tangibles per al nostre cos, paraules que van ressonar un dia en el nostre aprenentatge i ens van canviar la visió, línies de llum, línies en el terra, en el so, en la pell, idees, sensacions, paràmetres temporals, silencis, gestos, pregàries, invocacions a altres cossos, melodies, pedaços i fins a converses completes en la solitud del nostre cos d'aquest art que sempre va ser mut de portes per a fora.

Després de més de 5 anys de col·laboracions de Mal Pelo amb Joel Bardolet en diferents de les propostes creatives del grup, Joel Bardolet proposa ara a María Muñoz i Pep Ramis una col·laboració artística amb Trio Fortuny, un programa especial sobre La nit transfigurada de Schönberg.

VICINI és una creació travessada per diferents pràctiques i eines d'improvisació del moviment, manipulació d'objectes i escriptura. Al llarg dels períodes de residència, l'equip de VICINI organitza laboratoris oberts al públic on comparteix les eines en fase de definició i genera un diàleg a partir de l'experiència física de les temàtiques de la recerca.
Els laboratoris són espais d'exploració guiada i participativa on, a partir de pràctiques somàtiques, s'aborden conceptes com el diàleg entre cossos a través del contacte o un objecte que els connecta, l'estudi de les forces d'atracció o de repulsió que es generen, o el desequilibri estructural en relació amb una estabilitat interdependent.

Us convidem a les pròximes trobades els dies 22 i 23 d'abril, de 18:30 a 21:00, a L'animal a l'esquena.

Notes:
Les places són limitades. Per a més informació i per apuntar-se escriure a federica.porello@gmail.com

VICINI (de l'italià “veïns” o "propers"), neix de l'intent de crear una estructura elàstica i sensible on percebre com les accions individuals i grupals s'entreteixeixen constantment juntament amb el seu entorn.
A través de gestos, paraules i objectes, els 4 intèrprets en escena parlen del paral·lelisme i de la connexió entre el “dins” i el “fora”, entre allò sensible, allò dible i allò imaginable, entre la percepció, el pensament i la poètica interna d'un cos-singular i d'un cos-multitud.

Des del 8 d'octubre 2023, testimonis de l'escalada de brutalitats infligides al poble palestí, les reflexions artístiques i polítiques es van començar a teixir de manera inseparable.
En la xarxa de connexions, afectacions i paral·lelismes entre esdeveniments pròxims i llunyans va brollar l'impuls d'estendre la nostra mirada cap al llevant i acostar-nos als testimoniatges i poemes de resiliència i de resistència.

"De quin vent has vingut?
Digues-me el nom de la teva ferida i sabré
el camí en el qual ens vam perdre dues vegades!"
(“Mural” Mahmoud Darwish)

Mal Pelo proposa un laboratori de recerca sobre el llenguatge del moviment i la seva transmissió.
Ens trobarem un grup de persones de diferents edats i experiències per compartir eines de treball sobre el moviment, el text, la composició, la musicalitat i l’espai.
La transmissió es produeix sempre en dos sentits, d’un cos a un altre, enriquint el vocabulari i les visions de cada un d’ells.

Com a treball final de la formació al centre universitari SEADS d’Àustria, Martí Ramis treballarà una adaptació de l’espectacles de Mal Pelo “The Mountain, the truth and the paradise”, creació de l’any 2017.
L’acompanyarà en aquest procés, el creador i intèrpret de la peça, Pep Ramis

Com a part de la graduació final per a SEAD, Salzburg Experimental Academy of Dance, Jacob Gregersen farà una versió adaptada de la peça Bach de Mal Pelo. Sota la direcció de Maria Muñoz, creadora del solo, la peça es transformarà i es transmetrà a l'abril a la seu de treball de Mal Pelo i es presentarà a SEAD l'última setmana de juny.

A la mitologia grega, se li encomana al tità Epimeteu la missió d'inventar una eina natural de protecció per a cadascun dels animals nounats. Així, Epimeteu decideix repartir pinxos als eriçons, verí a les serps, tinta als calamars, potes veloces a les llebres… Una vegada acabada la seva tasca i després de lliurar tots i cadascun dels animals a Zeus, s'adona que s'ha oblidat d'una criatura, la més maldestra i potinera, a la qual ja no li queda res més a oferir com a protecció: l'ésser humà, que roman nu i vulnerable enfront de l'hostilitat del món.

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

PES MORT, d’Anna Maria Ricart, és el novè muntatge escènic de MeriYanes Produccions. Aquest cop busca la complicitat amb la cia. Elena Martinell per poder crear un espectacle multidisciplinari, amb escenes híbrides, on confluiran el teatre de text, el cant líric i la música d’autor.

Aquest projecte neix de la necessitat de parlar dels trastorns de conducta alimentària (TCA). Un cop passada la pandèmia, els casos de trastorns alimentaris han augmentat molt, sobretot entre les adolescents. Però aquests trastorns no només afecten la gent jove. Hi ha un sector, majoritàriament dones, de més de 30 anys, que també el pateixen i queden abandonades per la sanitat pública, ja que la majoria de  recursos destinats a curar aquestes malalties estan destinats a menors de 25 anys. L’única manera de superar els trastorns alimentaris, en la majoria dels casos, és a partir de la sanitat privada, fent que la curació depengui de si la malalta té recursos econòmics propis.

Meritxell Colell i Angélica Castelló retornen a L’animal amb el seu projecte “Lejos de los árboles” Una proposta cinematogràfica que narra el viatge èpic d’una artista que teixeix un mapa sonor de l’Amazònia als Andes peruans per a parlar del dol, les pors, els somnis, l’herència de l’exili i el desarrelament. Una història plena d’històries, un film que reivindica la necessitat de tornar-nos a explicar històries, d’escoltar, de ser receptores de memòria. Un viatge iniciàtic a través de l’escolta.

En aquesta ocasió, la residència acabarà amb un rodatge que servirà com a element de recerca de finançaments i productores per a continuar aquest projecte en el 2025.

PES MORT, d’Anna Maria Ricart, és el novè muntatge escènic de MeriYanes Produccions. Aquest cop busca la complicitat amb la cia. Elena Martinell per poder crear un espectacle multidisciplinari, amb escenes híbrides, on confluiran el teatre de text, el cant líric i la música d’autor.

Aquest projecte neix de la necessitat de parlar dels trastorns de conducta alimentària (TCA). Un cop passada la pandèmia, els casos de trastorns alimentaris han augmentat molt, sobretot entre les adolescents. Però aquests trastorns no només afecten la gent jove. Hi ha un sector, majoritàriament dones, de més de 30 anys, que també el pateixen i queden abandonades per la sanitat pública, ja que la majoria de  recursos destinats a curar aquestes malalties estan destinats a menors de 25 anys. L’única manera de superar els trastorns alimentaris, en la majoria dels casos, és a partir de la sanitat privada, fent que la curació depengui de si la malalta té recursos econòmics propis.

“Practiquem i estudiem això tant intangible i fulminant de la improvisació.
Tenim una llista de desitjos, una herència de llenguatge, una confusió de temps verbals, dobles personalitats, una cantant que no hi és mai. Fem trampes, escrivim i parlem molt en serio. Ens il·luminem i perdem tota èpica en un mateix matí. I sabem segur que
si neva, no venim.”
Glòria Ros

Aquest és un projecte d’investigació i experimentació sobre la disciplina de la improvisació, enfocada en els camps del moviment i el so. Planteja un estudi interdisciplinari d’aquesta pràctica com a fet escènic especí?c i autònom, entenent la pràctica mateixa com a font de coneixement i pensament. Es tracta d’una recerca col·lectivitzada impulsada per la ballarina Glòria Ros, en col·laboració amb les següents artistes improvisadores: Celeste Alías (veu), Clara Lai (piano), Joan Cot (electrònica), Ariadna Torner (violí), les ballarines Anna Fontanet, Miquel Fiol, Ona Fusté, Iver Zapata, Milagros García, Majo Villafaina i Glòria Ros, i la càmera-performer Mila Ercoli.

Terra de fuga és el títol que porta el treball de final de grau de la Paula Ramis. És un solo de format curt on explora què és per a ella un paisatge i la relació d’aquests i la identitat de les persones, espais i temporalitats. A través del moviment del cos, veu, música i traç desitja descobrir i viatjar a través de les infinites capes en constant transformació que creen paisatges, des dels més coneguts fins als imaginaris.

Durant aquesta setmana de residència a L’animal a l’esquena Martí i Ari han iniciat el procés de re-imaginar i refer la peça que van presentar l’any 2023 al festival L’Arreplegada. Durant la residència han treballat en un format de laboratori, en què han provat diferents propostes a nivell compositiu, estètic, plàstic i de moviment, que servirà de base per continuar amb la construcció d’una nova peça.

Un projecte d'arts escèniques que combina característiques del teatre visual, la dansa i el teatre d'objectes. Són tres intèrprets i quaranta-set teules antigues. Les intèrprets manipulen les teules, construeixen arquitectures en moviment i exploren el so produït per les seves accions. Hi ha una negociació entre el cos i la matèria, entre la pell i les teules, entre la rugositat, la fragilitat i el pes. De una en una [versos sobre un tejado errante] és fascinació per l'artesania i el treball rural, és treball en equip i és, alhora, una aposta per la poètica del silenci i els paisatges en transformació. Una peça que sol habitar les ombres i les raconades de la ciutat: claustres, patis, fàbriques abandonades, solars en reconstrucció...

Inclou una àmplia oferta d’exhibició, formació i creació al voltant de la dansa i el moviment, de quatre dies de durada, que vol fer visible la llarga trajectòria tant en formació com en projectes de creació que s’han desenvolupat al municipi des dels anys 90.
El cicle, que implica diverses entitats del municipi vinculades a la dansa, se celebra cada mes de desembre i treballa en cada edició per apropar aquesta disciplina a tota la població, des dels més petits a la gent més gran.
Aposta clarament per descentralitzar la dansa dels grans nuclis urbans, com Barcelona o Girona, tot reivindicant que s’escampi aquest llenguatge artístic per tot el territori.
La llarga vinculació de Celrà amb aquesta disciplina artística fa que esdevingui un referent de la dansa contemporània, especialment per dos motius: l’Escola de Municipal de Dansa i el centre de creació l’Animal a l’Esquena.
En aquest cicle es posa en valor la dansa com a expressió artística que utilitza el moviment del cos com a llenguatge universal. De la programació, sempre orientada per a tots els públics, en destaca la qualitat i la professionalitat, amb propostes que valoren des del procés de creació, passant per la formació artística, fins a l’exhibició d’espectacles de dansa d’artistes locals. El fet que gran part de la seva programació es desenvolupi a l’aire lliure fa que es reforci la voluntat d’arribar a tots els públics.

DesembreEnDansa es desenvolupa en diverses localitzacions del municipi de Celrà i està organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, el Teatre L'Ateneu, l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i L’animal a l’esquena.

Més informació: https://www.celracultura.cat/ca/agenda-desembredansa.html

Es denomina Scroll al desplaçament, vertical i horitzontal, dels continguts que formen una pàgina web, una aplicació, videojoc, etc. Fer scroll és anar canviant de manera ràpida, és la solució tècnica que ens permet visualitzar tots els continguts d'una web o app en una mateixa pantalla física, que es troba limitada per un mida. SCROLL és un viatge entre la realitat i la ficció virtual on es planteja i es reflexiona envers les relacions humanes dins aquests dos mons i es qüestiona com cada vegada el món virtual passa a ser el real. La intenció és reflexionar entorn en el com han canviat les relacions humanes amb la presència de les TIC, en com el progrés va lligat dels avenços tecnològics, i en el com ens allunya de la realitat, de la història del que és terrenal i tangible. Freud en el seu llibre "El malestar en la cultura" diu que gràcies a l'avió podem viatjar i gràcies al telèfon ens podem comunicar a mil kilòmetres de distància, però... És una necessitat real, aquesta comunicació? són necessitats inventades?, és un símptoma de progrés o si no existissin aquests avenços tindríem una comunicació més personal i presencial?, i si apliquem la mateixa fórmula a les xarxes socials? Què passaria si aquest món intel·ligible desaparegués d'un dia per l'altre? Què quedaria? Vivim en dos mons i dues identitats? Som realment conscients de quina és la nostra decisió?

CUERPOS CELESTES
un projecte de ciència ficció documental

En aquesta residència AZKONATOLOZA continuaran investigant en la seva nova creació COSSOS CELESTES, la primera part del díptic FALLA, la nova sèrie de recerca en arts vives d'aquests dos creadors.

Perquè després de vuit anys recorrent Abya Yala, de la mà de la Trilogia Pacífic, a la recerca de les esquerdes deixades pel colonialisme i la barbàrie capitalista sobre la vida en el planeta, bussejant en les conseqüències de l'extractivisme desregulat i en les relacions geopolítiques que arrelen tot això, les preguntes s'amuntegaven:

I ara, què? cap a on anem?
Quina superfície hem de rastrejar?
Quines veus hem d'escoltar?

Paula Sacur ve a L’animal a realitzar una residència de recerca-creació en arts vives, que involucri a la comunitat migratòria, tant per a una recerca de camp, com per a ser part de la posada en escena. Reunir-se en la diàspora dels cossos a partir d'un llenguatge corporal particular, on cada interpreti serà autor/a de la seva corporalitat, gest poètic com un segell identitari, a través de les pràctiques d'autoria, metodologia que he desenvolupat durant la seva trajectòria com a investigadora xilena en dansa, somàtica i política. Crear corporalitats que siguin testimoniatge autobiogràfic (acte-etnogràfic), des de la memòria somàtica-cultural- Ancestral.

Ana Valles
Nuria Sotelo

Dues dones i L'animal a l'esquena
Dues dones, un espai on trobar-nos. El desig de sorprendre'ns fugint del planificat. Buscant l'inesperat, alguna cosa que ens enamori, encara que sigui només per un instant.
Un paisatge ... un ruc...una ombra ... un reflex
El millor que podem fer és callar. No afirmar res, no donar cap explicació potser per a no ficar la pota.
Com poder explicar en poques paraules el que encara no coneixem???

“De voz, un cuerpo” és una proposta escènica amb 4 músics i una balladora. Entre tots componen una banda sonora a partir d'un procés de recerca iniciat per Leonor Leal a la fi de 2022. Aquesta banda sonora serà fruit d'una interpretació lliure a partir dels testimoniatges de dones (exbailaoras de flamenc) que van comptar a Leonor les seves imatges internes en ballar.

Arquitectures invisibles és un projecte artístic que Carolina coordina amb un col·lectiu transdisciplinari des del 2016, amb la finalitat de generar coneixement entorn d'espais arquitectònics a partir de pràctiques contemporànies. La metodologia utilitzada planteja marcs concrets de treball entorn de l'espai, des del sonor i sensible de l'experiència d'habitar-lo. Es prioritzen les metodologies col·lectives de recerca, focalitzant el compartir i el traduir l'experiència d'un col·lectiu des del singular de cada participant. En tenir com a objecte d'estudi l'espai arquitectònic, aquest es transforma en una plataforma de relació per a generar coneixement a partir del donat.

L'última proposta escènica de la companyia Dejabu, serà una road-movie existencialista on es barregen viatges psicodèlics, els càrtels de l'alvocat i el rapte d'un chihuahua com a única manera de sobreviure.

Urko, Ainara i Mirin, membres de la companyia, en un exercici d'autoficció i narrat amb un llenguatge cinematogràfic, ens expliquen com submergits en una crisi vital i creativa, van acabar perduts en el desert mexicà.

Com és habitual en la companyia, l'exploració del llenguatge escènic transitarà entre el teatre d'objectes, teatre gestual i la creació de paisatges onírics que creïn un univers poètic propi.

BAR/GOMA/BAR, la segona producció de Teatro Anatòmic, explora escènicament les zones liminals i els espais de trànsit entre els començaments i els finals de les coses. Quan comença alguna cosa a ser o a deixar de ser? On col·loquem els límits que donen sentit al que som, al que ens envolta? Quins jalons individuals o col·lectius van organitzant els itineraris de les nostres vides? Com marquem les fronteres que defineixen la materialitat de les accions i disciplines artístiques?

El Bar Goma està situat enfront del Cementiri de Sant Ferran, l'Hospital de Sant Lázaro i el Tanatori SE30 de Sevilla. Va obrir el 1951 i es va dir així per un abocador de pneumàtics que abans ocupava el mateix lloc. El cartell icònic de l'establiment resa «BAR GOMA BAR». Són cèlebres les frases dels seus sobres de sucre per al cafè: «Aquí s'està millor que allí», «A qui li toca li toca». A un costat, Marbres Herrera proporciona tombes, panteons i serveis de restauració de sepulcres. Què passaria si col·loquéssim a Tadeusz Kantor en el Bar Goma, mirant al cementiri, a l'hospital, al tanatori? Com podria ser avui un Teatre de la Mort, amb la seva espectralidad memorialística, però despullat de la seva forma original, projectat a altres formes en el present?

El col·lectiu Kif Kif torna a L’animal, aquesta vegada amb una proposta que aglutina altres membres de la família: pare, germana, germans. Una creació de transmissió de dues generacions que torna el pare al món dels seus fills, i viceversa. Jugant amb aquesta filiació i totes les representacions mítiques que carrega, torçant-la, invertint-la. Divertir-se amb la bretxa generacional però també amb la semblança de cossos. Partint de l'experiència comuna, records de vacances, rutines integrades per exposar aquest àmbit familiar i explotar-lo en una joiosa recerca del que és absolut.

Figures mítiques i tragèdies antigues: apoderar-se de tots els patrons familiars presents a les tragèdies grecoromanes, desviant els codis fixos dels llinatges mitològics. Com en una família, els personatges de les tragèdies tenen cadascun un paper predeterminat per exercir. Antígona, Polinices i Eteocles / Èdip / Ifigènia i Agamèmnon...

Distorsió del temps: Quant de temps s’ha d'esperar abans de la mort? Des de quan estem absents? Jugant amb les diferències de ritme entre el llarg temps d’espera i la llampada de l’experimentació fallida. Provocant discontinuïtats, interferències i llampades per treure l'absurd de l'espera, el pallasso del silenci...

Què fem amb aquestes vides que no volem?
Who has the access to be well in a world that is so sick?

La idea parteix del conflicte que es genera quan dues realitats es troben, xoquen, coincideixen al mateix lloc amb mirades diferents. Com la pulsió d’un cos s’adapta a situacions que aquest no és capaç de concebre. Com si la raó escapés de la raó.

Qui te el poder de canviar la teva mirada? Hi ha certa dificultat a l’hora de percebre amb empatia una altra veritat? La percepció duna realitat no hauria de ser qüestionable. Aleshores, com ens relacionem?

Realment no entens un antagonista fins que entens que és un protagonista en la seva pròpia versió del món. Hi ha dos costats a cada història

El diàleg entre dos llenguatges diferents, so i cos, que presenten dues experiències diferents davant de la creació artística. La coexistència daquestes dues poètiques, que pot fluir o generar conflicte. I com conviuen en aquest diàleg sabent que un mateix accident té tantes versions diferents com testimonis ho hagin presenciat.

Torna el Bhum ! (Manifest Frontera Humana).
Aquesta setena edició del Bhum ! torna després de 3 anys de parada per la situació pandèmica existent.

Aquest Bhum ! tindrà la presència de creadors, tècnics i voluntaris que hi participen de manera desinteressada, recolzant L’animal i el seu lloc en el mapa territorial de la cultura d‘aquest país.

Des de la darrera edició del Bhum ! al 2019, hem adaptat el projecte de L’animal després d’un període de grans dificultats per la cultura. La situació ara segueix sense ser fàcil, però volem reivindicar el projecte de L’animal i, gràcies al suport de moltes persones, reprenem el Bhum !, un Manifest, una Mostra, una Festa, però sobretot el moment de l’any en el que L’animal a l’esquena comparteix amb el públic el treball d’artistes que han estat presents en els nostres programes de suport a la creació.

Podrem compartir les propostes de LosInformalls, Cecilia Colacrai, Meritxell Colell, Mal Pelo, Tristán Pérez-Martín, Mariantònia Oliver, Baró d’Evel Cirk Cie, Xavi Bobés, Milagros García, Enric Ases, Andrés Corchero, Clara Peya, Miquel Fiol i Dani Claret, Leonor Leal i Antonio Moreno, Martí i Paula Ramis, Jana Castro, Enric Fàbregas, Marta Izquierdo, Jaume Guri, Bernat, Quiteria Muñoz, entre altres.

Hi haurà servei de bar amb NIMU de Celrà i de sopar amb NURIA Cuinetes. Acabarem la nit amb Dj AlbertFM.

ES PECADO QUE UNA VERGEN RÍA CON DESCARO és una peça que pren com a inspiració la figura de les murades, també anomenades recluses i/o emparedades. Les murades van formar part d'un moviment polític i d'alliberament femení durant els segles de la baixa edat mitjana europea i han estat dones que han decidit apartar-se del món exterior auto tapant-se en petites cel·les dins els nuclis urbans d'aquella època. Les cel·les de les muralles habilita tot un imaginari de què s'alimenta la dramatúrgia del projecte: la imatge d'una habitació oberta i tancada alhora. L'espai escènic es transforma en una cel·la en la que el cos de l’artista s’ofereix com un acte de presencia y resistència.

Imagina que les idees parlessin. Idees que t'increpen, t'insulten, t'agredeixen, t'animen, d'altres que no et parlen. Algunes boniques i altres lletges. Una manifestació d'idees unides que criden per un art millor, unes arts vives més vives, amb menys embuts i filosofies barates que la seva única finalitat és aconseguir el premi del públic, un aplaudiment podrit i fals, que no val més que per omplir un tros de paret trist, que s'omple però continua sent igual de trist. Una proposta en obres de part de LosInformalls on el públic no veurà res igual perquè ens és igual però farem alguna cosa de totes maneres. Moltes coses en múltiples formes. Un entrenament perquè el nostre públic es converteixi en un públic millor. Si vols engrandir la teva ànima de públic i ser millor persona Vine! Estem d'oferta!

Què passa quan una dona irromp en un territori que tradicionalment ha estat de domini masculí? Què succeeix quan són elles les que intercedeixen en l'esfera pública? Aquestes preguntes són els disparadors de la proposta que us presento. Songs for the bitch-witch women és un projecte escènic que parteix del meu interès per entendre com funciona el mecanisme que regula el què es pot i el què no es pot dir i fer en públic i, més concretament, davant d’un públic. Entre totes les eines que possibiliten aquesta jerarquia, m’interessa especialment centrar-me en la paraula perquè aquesta és i ha estat un element crucial per a la construcció de “La Realitat” i el control i la regulació de la vida pública. Aquesta peça busca, per tant, generar una altra paraula a escena, una manera de construir des d’una veu pròpia.

A la nostra investigació, llancem els nostres herois a l'espai exterior. Seguint dos astronautes que s'allunyen de la Terra, l'espectador es podrà submergir amb ells en el món de transformació que estan experimentant els nostres herois.
La idea d’aquesta proposta és crear per a l’espectador la sensació d’aturar o canviar el curs del temps, durant el qual comprenem la nostra inevitable necessitat de coneixement del cos, la ment i l’esperit i ens fem una pregunta sobre la ciència i l’espiritualitat. El fonament més important del procés de recerca d'aquesta creació té el seu inici en un llibre de Thomas Mann “La Muntanya Màgica”.

ALBA és un recital de dansa i piano, però també és una publicació de coreografies, i també és un estudi sobre el llenguatge literari, coreogràfic i musical i els seus jocs de composició. Aquesta obra aborda la composició i la forma com a tema en sí mateix, trobant diàlegs intertextuals d'anada i tornada entre la paraula, el moviment i el so.

Inici del procés de creació d’aquestes dues creadores i intèrprets per a la creació d’un duet, punt de partida per a la col·laboració entre les dues per a desenvolupar una peça escènica al 2024.

L’animal continua donant suport a la jove creació del territori, línia de treball iniciada fa uns anys i que pretenem que sigui més present en el futur. La qualitat artística i creativa del conjunt de creadors de Celrà – Gironès en dansa, cal que tingui un suport i seguiment en un moment en què surten de l’etapa de formació per endinsar-se al terreny professional.

Els laboratoris d'improvisació escènica de SLMFV són un espai de recerca i d'experimentació d'aquelles eines que enriqueixen i emancipen les artistes a l'hora d'afrontar una composició en temps real. Prenent com a punt de partida el seu darrer treball escènic Casa Nostra, l'objectiu és proposar un espai de pràctica física on es posi el cos a compondre instantàniament en relació amb l'univers poètic del cinema de gàngster.
Compartiran el seu estudi de la improvisació a dansa: una pràctica per desenvolupar de manera tècnica i multidireccional el sentit de la presència escènica. Es considera presència escènica a un estat de disponibilitat i de responsabilitat creativa, de potència física i de risc interpretatiu. Tots aquests elements seran posats en relació amb les diferents variables escèniques (en aquest cas, so i vestuari) en funció d'una creació col·lectiva i un interlocutor fonamental: el públic.
Dirigit a totes aquelles persones que estiguin interessades en la improvisació i vulguin conèixer i/o aprofundir en la feina que proposa Si Los Martes Fueran Viernes.

detalls

Segona edició de la trobada interdisciplinària L’ARREPLEGADA organitzada pel col·lectiu La Verema i L’animal a l’esquena.
Podeu apuntar-vos a través de https://entradium.com/events/l-arreplegada per a la confirmació i contribuir al bo d’ajut per a aquest esdeveniment. Aquest bo d’ajut dona accés a tots els actes, però l’aforament de la nau - estudi és limitat.

18h30: inici i presentació
18h45: inauguració exposició i actuacions en directe a la masia
19h30: site specific exteriors
20h00: actuacions a la nau estudi
21h30: site specific exteriors
22h00: concerts i actuacions a la fresca
Servei de bar i menjar a càrrec de NIMU de Celrà


L’animal a l’esquena acollirà per segon any aquesta inciativa d’un grup de joves creadors de Cerlà que aglutina, a més, a altres creadors de diversos àmbits artístics. Durant dues setmanes aquest col·lectiu desenvoluparà diverses activitats:
- Creació: Una primera setmana de residència de creació per a desenvolupar les seves propostes artístiques pròpies.
- Formació: La Verema convida al col·lectiu “Si los martes fueran viernes” a un taller intensiu en el cap de setmana 15-16 de juliol.
- Dinamització: En la segona setmana el col·lectiu obra la seva recerca a altres joves creadors tant de l’àmbit escènic, com musical com de les arts plàstiques i instal·latives.
- Difusió: Entre els dies 20 i 22 de juliol, La Verema programarà amb el suport de L’animal a l’esquena i Cultura Celrà diverses programacions en els espais de L’animal. Al 2023 L’animal ja disposarà de l’espai de la masia del Mas Espolla com a espai de creació i exhibició. Trobades amb el públic, exposicions, concerts, peces site specific, entre altres. Dissabte 22 hi haurà la mostra de varis treballs d’aquests joves creadors en el marc d’una proposta lúdica-festiva.

PATINAGE és un projecte en procés a partir d’arxius del patinatge artístic. En revisitar aquestes imatges de la seva adolescència i els records que generen, Priscilla Guy qüestiona la manera com l'esport ha deixat una empremta identitària, emocional i física en el seu cos i la seva memòria. Mitjançant un treball de pirateig d'aquests arxius i la producció de noves imatges acampades en escenificacions surrealistes, PATINAGE ofereix un viatge poètic i accidentat entre diferents textures sonores, visuals i sensorials. Autoretrat exaltat, PATINAGE es troba potser a la frontera del documental, el surrealisme i la ciència ficció.

El títol V no és ni la lletra ve baixa, ni el número cinc, V és la imatge d'una gavina volant.


Aquest és un projecte de creació d'un espectacle de dansa, teatre físic, arts plàstiques i música en viu, d'uns 50 minuts de durada amb una ballarina intèrpret, Patrícia Hastewell Puig i un violoncel·lista, Oscar Alabau Fernández, a l’escenari.

V transcorre en un espai oníric, tracta de les pors i dels desitjos, de la necessitat humana de deixar rastre per la por de desaparèixer, de l'efímer de la vida i de la perpetuïtat de l'art. Té un vessant existencialista plantejant-se temes com la condició humana o el sentit de la vida. S'inspira de l'absurd de Beckett en Tot esperant Godot, i de l’expressionisme de quadres del pintor rus Marc Chagall. Contraposa l'efímer de la dansa, amb peces musicals centenàries de Johann Sebastian Bach, György Ligeti. Aquest projecte enfronta disciplines diferents, com la dansa, la música o les arts plàstiques i obres creades en segles diferents, evidenciant la contemporaneïtat del seu art, i la seva autenticitat humana, els mateixos temes es van repetint al llarg dels segles.
V dona veu al cos, a la fantasia i es presenta com una mena de manifest escènic. Parteix del que és tangible, el cos, la matèria, per accedir al món de la imaginació. Aquesta peça és un monòleg intern d'un cos que parla i explica el que ha viscut, o el que s'imagina. És un cos solitari que juga amb la imaginació i canvia el punt de vista, per trobar respostes.
Què fem aquí? El personatge simbolitza el pas del temps, la cerca d'una creença que doni sentit a la vida o a la seva existència, temes que apareixen i es plantegen des de l'absurd i l'humor.

V s'estrenarà el 26 d'octubre del 2023 al festival Dansat del SAT teatre de Barcelona.

“Això al poble no li agradarà”, vol convertir-se en un punt de trobada entre públics i creació contemporània. Un espai capaç de generar noves formes de relació entre els espectadors i espectadores i aquelles pràctiques artístiques contemporànies que dialoguen amb el context. El festival proposa un desplaçament del pol cultural, un exercici de reterritorialització que posa en valor la creació híbrida connectant artistes, espais i públics.
Un nou festival d’arts vives a les comarques gironines.

De l'1 al 4 de juny Olot, Mieres, Porqueres, Banyoles, Girona, Celrà, Lloret de Mar, La Jonquera i Figueres son els municipis que acolliran l'edició zero del nou festival impulsat per diferents agents artístics i equipaments culturals de titularitat pública de les comarques gironines.
11 propostes artístiques ocuparan els espais d'Olot Cultura, l'Espai Nyamnyam, el Centre Cívic de Porqueres, de Cultura Banyoles, del Teatre Municipal de Girona, de Celrà Fàbrica d’Arts, del Teatre de Lloret de Mar, de La Jonquera Cultura i de Figueres a Escena.
El festival compta, també, amb el suport de diversos agents del territori com ara El Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona, El Canal, Centre de creació d'arts escèniques i L'animal a l'esquena a més del suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Més informació a www.aixoalpoblenoliagradara.cat/

El dia 3 de juny Marga Socias & Els Mals Endreços presentaran a L’animal ORELLES, una experiència participativa sobre l’escolta. ORELLES (Organisme Rural d’Exploració Lliure d’Escoltes Singulars) és un projecte sonor inèdit i emocionant. En una caravana coneguda com ‘La-capsa-humana-de-música’, dos músics interpreten materials d’autoria pròpia mentre una investigadora analitza cada peça i la forma en què aquesta pot ser escoltada.

Els subjectes som totes, els músics i les que escolten. L’objecte és el so, la música i les cançons. I darrere de tot plegat un intent de subvertir l’escolta compulsiva i orientar, a qui tingui interès, cap a una escolta conscient.
Un espectacle-concert o un concert-espectacle que es presenta com un procés d’investigació on el públic és convidat a participar lliurement de les diferents proves-experiències que es van proposant.

Consulteu la web www.aixoalpoblenoliagradara.cat/ per a la compra d’entrades. Dinar més espectacle a les 15h o segon passi a les 19h.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

Trenta anys després de l'estrena d'El Triste Que Nunca Os Vido, La Ribot torna a la polèmica figura de Juana I de Castilla amb la col·laboració del director i compositor espanyol Asier Puga. Aquesta nova proposta es basa en un diàleg entre la dansa iconoclasta de La Ribot i la música composada per Asier Puga, inspirada en el Cancionero de Juana I de Castella.

En un moment de transformació global, de pandèmies mundials, de canvi climàtic que afecten tots els territoris, però també de moviments d'alliberament de dones d'una escala sense precedents, La Ribot torna a la figura de Juana. Continua encarnant una resistència, encara que impedida, a l'opressió patriarcal occidental i les seves institucions filials i matrimonials. En aquest nou enfocament, la idea de parella es manté, es declina, es transforma, es destrueix i es qüestiona. Els ballarins estaran acompanyats per solistes d'OCAZEnigma. El moviment implacable de la posta de sol significarà l'eterna repetició, sense escapatòria, dels gairebé 16.000 dies de confinament de Juana.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

Continuació del treball realitzat en les seves anteriors residències a L’animal.
Després de la residència al 2021 a L’animal i de diferents trobades durant el 2022, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film. Aquest projecte tindrà continuïtat durant el 2023 i 2024 a L’animal a l’esquena.

En qui volem ser? Com permetre's, malgrat les ruïnes i l'observació del desastre, inventar una història, una ficció com una cerimònia per obrir camins desitjables? Un viatge immersiu, una història impactada per l'inesperat, el present, els fracassos i la tossuderia de ser, de convertir-se en...L’espectacle mostra dos personatges que es troben en un únic espai escènic on representen un diàleg etern i reflexiu. Per una banda, trobem a Arquíloco, en referència al primer poeta que va ser censurat a l’antiga Grècia, i la puta, com a símbol de la perversió i la submissió de la dona dins del sistema patriarcal que imposa unes lleis de control. Aquest diàleg etern permetrà reflexionar sobre temes com la censura, la por, la llibertat d’expressió, la violència o el poder, entre d’altres.
L’espai escènic i el temps es presenten com dos elements difosos que constitueixen un univers on la performativitat i diversos textos conviuran, una sèrie de textos de creació pròpia i d’altres inspirats i basats en obres artístiques, sobretot literàries i cinematogràfiques, totes elles van ser censurades, com el documental del qual es parteix.

El projecte “V7: El problema sigue en pie” és un projecte teatral de creació pròpia a partir d’una investigació sobre la por i sobre la llibertat d’expressió, els processos de validació que les peces artístiques han de passar i com aquests processos institucionalitzats i burocratitzats poden arribar a afectar a la creació, l’evolució dels projectes artístics i la desvirtualització del missatge que es vol donar.
L’espectacle mostra dos personatges que es troben en un únic espai escènic on representen un diàleg etern i reflexiu. Per una banda, trobem a Arquíloco, en referència al primer poeta que va ser censurat a l’antiga Grècia, i la puta, com a símbol de la perversió i la submissió de la dona dins del sistema patriarcal que imposa unes lleis de control. Aquest diàleg etern permetrà reflexionar sobre temes com la censura, la por, la llibertat d’expressió, la violència o el poder, entre d’altres.
L’espai escènic i el temps es presenten com dos elements difosos que constitueixen un univers on la performativitat i diversos textos conviuran, una sèrie de textos de creació pròpia i d’altres inspirats i basats en obres artístiques, sobretot literàries i cinematogràfiques, totes elles van ser censurades, com el documental del qual es parteix.

Un Cor popular format per persones de diferents professions, gèneres i generacions decideix reescriure els quatre moviments que componen la 9a Simfonia de Beethoven. Una mena de Corifeu que coneix les regles de l'escenari, els ajuda amb la partitura i els moviments escènics. No volen fer servir instrumentació, només les seves veus es faran càrrec de la nova partitura experimental. Durant els assajos el grup parla sobre les tragèdies, els temors i les problemàtiques de la societat actual. No arriben a cap conclusió Per què serveix la tragèdia? En realitat, el que busquen és entendre el cap i el cos de Beethoven, la sordesa implacable que l'aïllava del tot del món, i el desig d'alliberar la humanitat d'alguna cosa, potser de la tragèdia.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

Segona residència a L’animal de Mertitxell Colell i Angélica Castelló del projecte Lluny dels arbres.
Després de la residència al 2021 a L’animal i de diferents trobades durant el 2022, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film. Aquest projecte tindrà continuïtat durant el 2023 i 2024 a L’animal a l’esquena.

El projecte “V7: El problema sigue en pie” és un projecte teatral de creació pròpia a partir d’una investigació sobre la por i sobre la llibertat d’expressió, els processos de validació que les peces artístiques han de passar i com aquests processos institucionalitzats i burocratitzats poden arribar a afectar a la creació, l’evolució dels projectes artístics i la desvirtualització del missatge que es vol donar.
L’espectacle mostra dos personatges que es troben en un únic espai escènic on representen un diàleg etern i reflexiu. Per una banda, trobem a Arquíloco, en referència al primer poeta que va ser censurat a l’antiga Grècia, i la puta, com a símbol de la perversió i la submissió de la dona dins del sistema patriarcal que imposa unes lleis de control. Aquest diàleg etern permetrà reflexionar sobre temes com la censura, la por, la llibertat d’expressió, la violència o el poder, entre d’altres.
L’espai escènic i el temps es presenten com dos elements difosos que constitueixen un univers on la performativitat i diversos textos conviuran, una sèrie de textos de creació pròpia i d’altres inspirats i basats en obres artístiques, sobretot literàries i cinematogràfiques, totes elles van ser censurades, com el documental del qual es parteix.

Imagina que les idees parlessin. Idees que t'increpen, t'insulten, t'agredeixen, t'animen, d'altres que no et parlen. Algunes boniques i altres lletges. Una manifestació d'idees unides que criden per un art millor, unes arts vives més vives, amb menys embuts i filosofies barates que la seva única finalitat és aconseguir el premi del públic, un aplaudiment podrit i fals, que no val més que per omplir un cacho de paret trist, que s'omple però continua sent igual de trist. Una proposta en obres de part dels Informalls on el públic no veurà res igual perquè ens és igual però farem alguna cosa de totes maneres. Moltes coses en múltiples formes. Un entrenament perquè el nostre públic es converteixi en un públic millor. Si vols engrandir la teva ànima de públic i ser millor persona Vine! Estem d'oferta!

En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001), i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
En aquest 2022, i sota el paraigües del Festival Temporada Alta de Girona, María Muñoz i Pep Ramis iniciaran una nova trobada, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.

Imagina que les idees parlessin. Idees que t'increpen, t'insulten, t'agredeixen, t'animen, d'altres que no et parlen. Algunes boniques i altres lletges. Una manifestació d'idees unides que criden per un art millor, unes arts vives més vives, amb menys embuts i filosofies barates que la seva única finalitat és aconseguir el premi del públic, un aplaudiment podrit i fals, que no val més que per omplir un cacho de paret trist, que s'omple però continua sent igual de trist. Una proposta en obres de part dels Informalls on el públic no veurà res igual perquè ens és igual però farem alguna cosa de totes maneres. Moltes coses en múltiples formes. Un entrenament perquè el nostre públic es converteixi en un públic millor. Si vols engrandir la teva ànima de públic i ser millor persona Vine! Estem d'oferta!

Monòleg parlat i dansat
NOWHEN (cap quan) és el nom d'un personatge, immers en el seu present, que revela la seva multifacètica relació amb el seu entorn real i imaginari.
Un espai ple de coses, pensaments i accions, sons i silenci, llum i foscor, on tot es plega i desplega, materialment o metafòricament, amablement o violentament.
En aquest espectacle es posa en valor el temps de la reflexió i la cerca d'un camí, una línia subtil i buida entre la gravetat i la lleugeresa.

IDIÒFONA és una paraula que deriva del masculí idiòfon i fa referència als instruments que produeixen el so per la vibració de tot el material del qual estan formats sense ús de cordes, membranes o columnes d’aire.
En aquesta proposta coincideixen una idea d’artesania escènica del moviment i la manipulació d’objectes, amb la construcció d’una instal·lació sonora en l’espai públic. Una instal·lació construïda juntament amb l’audiència que observa aquest diàleg entre l’home i la matèria (ferro).
IDIÒFONA és una proposta escènica pensada en itinerància i deambulació amb la col·laboració de trenta persones del públic. Es forma un grup que participa i juga, alhora que realitza diferents accions, i així finalment construir una instal·lació plàstica i sonora. Penjar els trenta tubs a trenta cordes i contrapesar-los per crear un paisatge de pèndols metàl·lics que els espectadors podran tocar, fer sonar i moure de lloc.

“Els nostres cossos no estan aïllats del món.
En ser-ne part, parlem sempre a l'exterior que ens modula i reflecteix el nostre interior. A partir d'aquí, desenvolupem una recerca sobre el fet de romandre en espais exteriors, escoltant persones i llocs, com a cos que documenta. Amb aquesta pràctica aprenem que el moviment de dins cap a fora no és una especificitat del "dins" o del "fora" del cos, sinó més aviat una harmonització perpètua de la trobada amb totes les formes de vida que ens envolten.
El que anomenem PréPostMundo és la voluntat de compartir aquesta trobada a través de la creació d'una dansa-espectacle, tant en l'espai públic com en el teatre, tenint cura d'afinar la nostra presència escènica d'acord amb les qüestions que transcendeixen de l'obra d'habitar a l'espai públic.

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

detalls

El laboratori gira a l’entorn del model de ballarí que he desenvolupat al llarg dels més de cinquanta anys com a ballarí i coreògraf.
Se centra sobre les preguntes: Com interpretar una proposta coreogràfica d’una manera personal? Pròpia o d’un altre, dins d’un context d’improvisació o més tancada formalment, de manera que serveixi a la coreografia i que, com a intèrprets, la sentim com a pròpia, ens hi puguem identificar.
Com executar-la? Indirectament, tractarem sobre la coreografia, la tècnica d’improvisar o qüestions relatives al nostre ofici.

detalls

Cyberexorcisme és una continuació de dos treballs previs; Likes i Spiritual Boyfriends. La relació entre cos-imatge-poder-digitalitat ha estat un dels eixos més presents en aquests últims treballs. Aquest cop es tracta d’una peça de grup en col·laboració amb 5 intèrprets / Tik Tokers, la qual pren com a base de recerca l’app del Tik Tok i té com a objectiu desplaçar i/o exorcitzar els mecanismes i les eines coreogràfiques des d’Internet a l’escenari. 

Què fem amb aquestes vides que no volem?
Who has d'accedir a be well in a world that is so sick?
La idea parteix del conflicte que es genera quan dues realitats es troben, xoquen, coincideixen al mateix lloc amb mirades diferents. Com que la pulsió d'un cos s'adapta a situacions que aquest no és capaç de concebre. Com si la raó escapés de la raó.
Qui té el poder de canviar la mirada? Hi ha certa dificultat a l'hora de percebre amb empatia una altra veritat? La percepció duna realitat no hauria de ser qüestionable. Aleshores, com ens relacionem?

'Burnt [the eternal long now]' és una obra escènica creada per LEEVAKULYA.
Burnt fa una ullada de prop a la relació dinàmica entre la unió i l'esgotament a través del burn-out síndrome. Segons el sociòleg holandès Fred L. Polak al seu llibre The image of the future (1961), “Every man lidera un doble vida.” Per a Polak, aquest dualisme era el requisit indispensable per al moviment dels esdeveniments en el temps i per al dinàmica de canvi històric.

CONDENS serà un espectacle de sala, un solo de dansa amb escenografia i visuals.
Una nova investigació de moviment, en què Magí vol investigar relacions de forma, dinàmica i ritme entre el cos humà i la matèria. Espais de vibració entre el mineral o vegetal i la carn i els ossos. Un diàleg entre qualitats de moviment, textures, línies i compassos llunyans de la urgència o fragilitat del món actual.
Després de les creacions anteriors, el duet de carrer COSSOC i el projecte Brots Transhumants, on treballava a l'exterior una proposta de moviment de cocció lenta, de detall i sensibilitat, ara ens plateja el camí contrari: portar la realitat, la espontaneïtat de l'exterior al teatre.

Tercera part sobre les comunitats femenines i les seves pràctiques després d'IMAGO-GO (2018, sobre la figura de l'animadora) i GUÉRILLÈRES (2021, al voltant de les guerrilleres), ROLL (2024/25) està dedicada a la pràctica del patinatge sobre rodes . No tant a través de la discoteca sensual i consensuada o roller dance com a través del prisma del roller derbi, esport de contacte i focus actual de les lluites polítiques. L´enfrontament coreogràfic d´aquests guerrers de lluentons estarà inspirat en les batalles de tots els estils, però també en diverses danses hipnòtiques, espirituals o danses del repertori contemporani, que els patins ens permetran ampliar i accentuar, fins a la vivència d´estats alterats de consciència.

Durant la residència a L’animal investigo sobre l’aspecte més coreogràfic d’aquesta peça i les coreografies en cercles i els llenguatges que faria servir per al cos.

ACTIVITAT POSPOSADA PER DEMANDA DE LA COMPANYIA

Mascarade, inspirada en els rituals que es troben en les interaccions ancestrals però també en la vida quotidiana dels qui practiquen. Sempre estan subjectes a canvis i són úniques perquè estan vinculades a contextos socials concrets i s'identifiquen col·lectivament amb símbols particulars.

Les fotos de Charles Fréger al seu llibre Wilder Mann em van emocionar per la seva extrema bellesa però sobretot pel que ens expliquen de la nostra vida actual. Altres obres sobre màscares i carnavals, en particular la Maske de Phyllis Galembo, em van fer preguntar-me què signifiquen aquests rituals antics i contemporanis. Encara cal celebrar el canvi d'estació, els ritus de pas i iniciacions i altres? Amb l'estandardització inevitable del món, simplement es transformaran en folklore per als turistes, o trobarem els mitjans per resistir-los i reinventar-los?

OBRIM PORTES A LES 20:15 - SERVEI DE BAR - JAM DE DANSA - EXPOSICIONS PLÀSTICO VISUALS

Arreplegada és un esdeveniment creat pel grup La Verema amb la col·laboració de L’animal a l’esquena.

Acte cultural amb l’objectiu d’oferir un espai per compartir i conèixer el treball d’artistes joves del territori. És una trobada per fomentar l’intercanvi creatiu de les participants, que pertanyen a disciplines i branques de creació diverses, afavorint així a la creació d’una xarxa artística de proximitat.

Desert parteix de la peça Timber del compositor americà Michael Gordon. Combinarà dansa amb un innovador disseny de so. Es proposa una relectura de la peça musical a través d'una experiència immersiva única.
L'espectacle, pensat per sis músics i tres ballarins, vol posar l'accent en l'austeritat i la fisicalitat del material sonor i traslladar-ho al públic. Constarà d'una dansa de proximitat amb l'espectador, d'una amplificació sonora que permeti focalitzar l'atenció en els subtils i delicats canvis de la música de Michael Gordon i tot situant el públic al centre del so.
Una singularitat del projecte seria la disposició en cercles concèntrics de públic, ballarins i músics. Els músics estaran al centre de l'espectacle, sent d'aquesta manera l'eix visual, i alhora un teló de fons de la dansa.

I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la natura i de les profecies actuals de la fi del món?
A “R.A.V.E.”, Cecilia Colacrai està sola a l'escenari, intentant indagar a través del gest, el nostre instint de preservació. A partir d'una relació intensa amb la vibració sonora, ella evoca la primitivitat per desplegar una varietat d'estats físics. Demostrant una plasticitat extraordinària i la capacitat de resistir, ella es transforma una vegada i una altra, portant el seu cos al límit per fer-nos imaginar nous principis.
En aquest espai indefinit, Cecília no parla de si, sinó a través del seu cos, sobre la finitud i els esdevenirs de la nostra espècie. Aquí, la dansa es presenta com a gallet a la ficció, oferint un llenguatge que ens permet imaginar formes de vida més enllà de les parets del teatre.
Joao Lima

Eu - jo (mot portuguès)
Eu - bo, bé (prefix grec)
Eutierria - Sentiment bo i positiu d’unitat amb la Terra

“Eu “ parla de la connexió amb la terra que ens ha vist néixer; la nostra terra, la terra de totes, la de les nostres àvies; És un laberint performàtic, una experiència multidisciplinar on les diferents maneres d’expressió a través del cos, de l’escultura, de la música i de la imatge projectada conviuen i es retroalimenten. Una experiència on la dansa es fon, es confon i conviu amb l’escultura i la música per reflexionar sobre el renéixer constant, el viure i morir, el Jo individu, el Jo universal i la Natura.

Un seminari de reflexió sobre l’activitat i identitat de L’animal a l’esquena com a lloc de creació i pensament. Convidem a Idoia Zabaleta i Juan Cruz d’ Azala-Espacio de Creación, Vitòria, a generar un espai de valoració de la trajectòria i experiències d’ambdós centres per a projectar futurs possibles entorn al potencial i l’especificitat de L’animal a l’esquena com a centre de creació i espai de col·laboració, posant en valor la seva aportació particular al territori.
El dissabte 18 de juny serà una jornada oberta al públic i a altres col·laboradores de centres per a la creació com Mariantònia Oliver, EIMA Creació (Mallorca), Eric Deniaud de Hammana Artist House (Líban), entre altres, així com a creadors propers a L’animal a l’esquena com Meritxell Colell, Xavi Bobés, Leo Castro, Federica Porello i a altres artistes associats al centre.

Los Informalls són addictes al risc, a agafar el camí difícil, a llençar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats. L’objectiu per a la nova creació és reprendre el joc i l'exploració de el ridícul com a mètodes de cerca sent aquesta vegada el punt de partida la hipotètica creació d'un àlbum musical ... el destí dirà com acaba tot això. Possible estrena a 2023, com a mínim!

MORTA SPLENDOR és un projecte de recerca i creació escènica dedicat a explorar la consciència de la mort, qüestionant la mort mateixa, així com la nostra relació espiritual i social amb ella. Es tracta de posar en joc diferents formes de mirar la mort: la mort del teatre, la mort dels valors, de les relacions, de les etapes. Podria ser el final un nou començament? Bárbara Sánchez, en aquest nou procés de creació, es proposa explorar una col·lecció de metàfores existencials a apropar-se a la consciència del públic. Traçant un ampli pont que abasta des de la precarietat de la seva pròpia vida com a artista fins a la suposada mort de les societats occidentals.
MORTA SPLENDOR és també un acte d'alliberament i exaltació de vida. Com va dir Octavio Paz “El nostre culte a la mort és culte a la vida”. I per això, aquest alter ego que encarna Bárbara Sánchez es desplegarà de múltiples formes durant la peça: com una mestra de cerimònies, com una pintora de vanetes, com una “acabadora”(matrona de la mort) o com una ploranera.

El projecte indaga en la necessitat humana d'evasió i la producció d'identitats alternes com a via d'escapament als límits quotidians i la condició de buit humà. A través de l'excés, l'artificialitat i la indulgència els seus personatges xoquen amb una realitat que no són capaços de contenir, en una recerca constant de fantasia i irrealitat. El projecte indaga així els conceptes de desbordament i contenció en relació amb l'estètica escènica, la corporalitat i el llenguatge coreogràfic. Es qüestiona els límits del que és harmoniós, mesurat i apropiat apostant per un vessament físic i estètic en temps de contenció i austeritat.

aigües sense nom - aigües privatitzades - aigües turístiques - aigües entubades - rectificades - domesticades - aigües en anuncis publicitaris - tolls - aigua dolça - grisos – corrent – aigües patriarcals

“Territori Mutat” és un projecte in situ, aleshores cada lloc on s'emplaça és una nova etapa. Observa com l'ambient llaura una cultura i com la cultura llaura l'ambient en una relació simbiòtica on les direccions es dilueixen i genera una xarxa complexa de relacions. Es troba a la convergència entre fluxos de moviments, cossos de diverses naturaleses i ambient.

“Territori Mutat” és una sèrie de derives i recorreguts a peu i amb bicicleta a la zona de Celrà tenint l'aigua com a brúixola. Es contacta amb ambientòlegs i biòlegs de la zona, així com agents del món rural i industrial per continuar la cerca. Aquest camí construeix una cartografia d'accions que sorgeixen de les relacions presents i espera ser excuses per desarticular sentits, re articular relacions i obrir diàlegs crítics sobre les vinculacions que tracem en els ambients.

I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la natura i de les profecies actuals de la fi del món?
A “R.A.V.E.”, Cecilia Colacrai està sola a l'escenari, intentant indagar a través del gest, el nostre instint de preservació. A partir d'una relació intensa amb la vibració sonora, ella evoca la primitivitat per desplegar una varietat d'estats físics. Demostrant una plasticitat extraordinària i la capacitat de resistir, ella es transforma una vegada i una altra, portant el seu cos al límit per fer-nos imaginar nous principis.
En aquest espai indefinit, Cecília no parla de si, sinó a través del seu cos, sobre la finitud i els esdevenirs de la nostra espècie. Aquí, la dansa es presenta com a gallet a la ficció, oferint un llenguatge que ens permet imaginar formes de vida més enllà de les parets del teatre.
(Joao Lima)

A través de sintonitzar amb certes textures de moviment es desarticulen els patrons de tensió que fulcren la deriva objectual dels cossos. Investigació de textures -i enregistrament de sons- de l'interior del cos en moviment en un espai tecnològic, una càmera semianecoica: friccions, passos, mioclonies, espetecs, tinnitus, cops, corrents d'aire i tants altres assumptes que produeix i emet el cos a moviment. Amb el processament formal del registre a la cambra, generem la creació d´un paisatge sonor. Un estudi de les relacions entre textures vibràtils i el seu correlat anatòmic com a procediment per construir la coreografia i estar del cos. Un exercici d'afinació cinestèsica. Cal pensar la carn.

Sobre la riba, el moviment de les marees destaca la propietat de la vida de donar i prendre sense que trobem explicació o amarratge. A Platea, com en un miratge, tot desapareix de la nostra vista per moments, després torna a aparèixer; descobrim la caiguda, els ressons. Al centre, més ferm, una taula està vestida per a un banquet i la font titil·la, presidint com a mestra de cerimònies. Qui arriba i se'n va, desorientat i desmaiada, com a nàufrag o sirena, va tenir abans una vida i una mort, el seu cos i voluntat encara oscil·len. Semblen testimonis de restes de festes però aguaiten brillants la seva mossegada.

Platea és una obra de teatre construïda des de l'imaginari particular de Tripak. És la visió d'un món fantàstic on es configuren imatges i els gestos de l'inconscient abans de tornar-se discurs i recórrer a aquest lloc comú per a crear utilitzant els arquetips, les accions i les emocions bàsiques. La base del treball és a partir de material simbòlic i oníric però lluny de l'estereotip, aprofitant el potencial evocador i renovador a través de l'humor absurd i la valorització del que és estrany, realment a prop del que és extraordinari.

Infinit és la primera dansa-teatre-meditació de Julia i Rudi en què guien el públic a través d'un viatge místic. El món exterior de la dansa màgica a l'escenari es fusionarà amb la consciència interna. El principi és el moviment i la consciència, la presa de consciència del poder infinit que flueix cap ai a través de nosaltres, donant vida a tots els éssers.
Aquesta és la primera producció en què reuneixen explícitament els seus poders xamànics per fusionar-los amb el seu característic llenguatge de moviment coreogràfic.
Al llarg dels anys en què Julia i Rudi es van aventurar per tot el món en la meditació, la canalització energètica, el ioga, la medicina de les plantes i el desenvolupament personal, es van endinsar en el seu poder intern i es van sentir cridats a compartir una obra d'art que s'alineés amb la missió d'elevar la consciència humana. Durant la seva carrera creativa, es van esforçar per trobar un vincle que unís la seva expressió artística amb el camí espiritual. ? és la culminació del seu enfocament holístic personal, esculpint una nova forma d'experimentar una producció de dansa, on l'escenari del teatre es converteix en un espai sagrat propici per a les realitzacions internes. ? obre una porta a través de la qual es convida el públic a accedir a la infinitat que tots portem a dins.
Durant aquesta Dansa-Teatre-Meditació rebràs transmissions energètiques tant a través de les paraules com del moviment, canalitzades per Julia i Rudi i encarnades pels sorprenents ballarins. La tribu còsmica a l'escenari es va formar a través d'un temps intensiu a l'estudi de dansa així com de rituals sagrats a la Natura, connectant més enllà del regne físic. Totes les sessions de grup van començar amb una pràctica de gratitud, aprofitant el poder dels nostres cors oberts.
Tota la investigació i la producció final va ser, és i continuarà desenvolupant-se com un ritual sagrat de moviment, llum i so, recordant-nos la dansa còsmica de què tots formem part i l'infinit potencial del nostre futur esdevenir.
Et convidem a entrar a l'esperit de Infinit.

La coreografia és una forma artística que destaca per combinar un rigorós entrenament físic i mental amb els graus de creativitat més alts. Tanmateix, la dansa és alhora la més efímera de totes les arts, i aquesta extraordinària creativitat que emana del cos tendeix a desaparèixer sense deixar cap rastre significatiu. Aquesta obra se centra en com aquesta creativitat que emana de l’experiència corporal pot ser captada i ser la base per a la creació artística en altres disciplines.

Seguint aquest raonament, Embodied Machine parteix d'una experimentació basada a traduir el cos humà en abstraccions que puguin ser el fonament per transformar-lo en altres manifestacions estètiques. És possible sintetitzar llum i so a partir del nostre moviment i interactuar amb aquestes presències com si es tractessin de companys de ball? És possible aprofundir en el coneixement de la creativitat associada al cos (embodied creativity) mitjançant formes d'intel·ligència artificial? Aquestes són algunes de les preguntes a què Embodied Machine intenta donar resposta. Una peça en què Muriel Romero es relaciona en escena amb avatars de si mateixa que es manifesten en forma de llum i so, presències que es comporten de forma autònoma i amb què és possible interactuar mantenint un diàleg multisensorial.

Del grec pân (tot) i hórama (vista) la paraula Panorama va ser emprada pel pintor irlandès Robert Baker per descriure les seves pintures circulars. Els seus paisatges generen una experiència immersiva que convida a la contemplació i la reflexió. Quin és el nostre lloc en aquest paisatge? Raquel Gualtero també ens empeny cap a un estat contemplatiu, cap a un trànsit per diversos imaginaris estranyament familiars. El seu cos és el centre del paisatge. Els seus gestos esdevenen coreografies infinites. Panorama és un solo de dansa que ens transporta cap a un lloc íntim, únic i intransferible. Un lloc recorregut per una veu que ens pertany i que transforma els motlles que ens hem construït. Potser es tracta d'un lloc estrany, inhòspit i inesperat, però és, sens dubte, un lloc que anhelem.

“Nous, la forêt - ou comment se planter” és la primera creació de Kif Kif cie composada per Baptiste et Lucas Bouissou, dos joves creadors i intèrprets que treballen el llenguatge del circ, el clown i el moviment, acompanyats en aquest primer treball en comú pel músic Alexis Barbier.

Un arbre / el camí a seguir
Un músic / el jardiner? Déu? O la mare?
Dos homes gairebé idèntics / dos nens
Una poma / la gravetat de la situació.

Al peu de l'arbre, busca el seu lloc. Aquests dos nens grans es comparen, es giren, xoquen, es recolzen i es llencen la poma. Mitjançant malabars i qüestionaments poètic-metafísics, aquests exploradors ingenus experimenten amb les lleis de la gravetat. Reclamen el dret a submergir-se cap amunt, girar la part superior i inferior i avançar en la vida.
A ritme de tambors, caigudes i suspensions, despleguen les seves branques i la seva imaginació amb lleugeresa, humor i tendresa.

“Bachelardiana - un duermevelas” és un estudi coreocrònic entorn de l'obscuritat i la fissura de la fe. Estudi perquè es fa a un estudi. Estudi perquè hauria de recordar l'ombra que entorna els sants contemplatius als seus estudis. Estudi perquè "studium" en llatí significa la paciència del desig i el desig de paciència. Inspirat en el gest interior de la confessió, el dispositiu apel·la a una foscor i a un revelatge que facin la música de Bach capaç de pensar-se a si mateixa.

Before the words. Refugi temporal presenta una reflexió compartida i oberta del col·lectiu Mal Pelo, que articula, per tercera vegada en més de trenta anys de trajectòria, una escena deslocalitzada que accentua i força el concepte exposició, expandint la invitació als cossos dels visitants que recorren les sales del museu. No és la major exposició la que circumda als cossos? No estem tots constantment exposats a alguna cosa?
L’exposició és el resultat d’un procés de treball dut a terme en varies fases; una primera, en el centre de creació L’animal a l’esquena, i una segona que ha tingut lloc en el propi museu, forçant d’aquesta manera la manera d'entendre la institució, pensant en cóm habitar-la des d’un procés de creació.
La potencialitat del projecte resideix en fer visibles els cossos en completa i lliure exposició, en el sentit més radical, poètic i violent de la paraula. La mostra es converteix així en un lloc d’acollida i refugi, travessat per universos escènics plurals que habiten durant un període de temps un altre lloc.

Residència de Creació. Projecte Associat. AJUDA A LA PRODUCCIÓ
Col·laboració amb el Teatre Ateneu de Celrà

Monòleg parlat i dansat
NOWHEN (cap quan) és el nom d'un personatge, immers en el seu present, que revela la seva multifacètica relació amb el seu entorn real i imaginari.
Un espai ple de coses, pensaments i accions, sons i silenci, llum i foscor, on tot es plega i desplega, materialment o metafòricament, amablement o violentament.
En aquest espectacle es posa en valor el temps de la reflexió i la cerca d'un camí, una línia subtil i buida entre la gravetat i la lleugeresa.

ACTIVITAT POSPOSADA

PRESENTACIÓ SOTA RESERVA PRÈVIA: https://www.eventbrite.es/e/entradas-larreplegada-215282755517

Arreplegada és un esdeveniment creat pel grup La Verema amb la col·laboració de L’animal a l’esquena.

Acte cultural amb l’objectiu d’oferir un espai per compartir i conèixer el treball d’artistes joves del territori. És una trobada per fomentar l’intercanvi creatiu de les participants, que pertanyen a disciplines i branques de creació diverses, afavorint així a la creació d’una xarxa artística de proximitat.

L'aspecte sensorial de les coses és una investigació al voltant del binomi: fragmentació i articulació, aplicat a el pensament, a el moviment i a les altres "Coses" que constitueixen la identitat d'una obra escènica. Un projecte alimentat pel desig de compartir en el camí de creació d'un sol, en entrevistes i laboratoris, les preguntes que neixen en els territoris teòrics i físics que es travessen en l'escriptura d'una obra.

Los Informalls són addictes a el risc, a agafar el camí difícil, a llençar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats. L’objectiu per a la nova creació és reprendre el joc i l'exploració de el ridícul com a mètodes de cerca sent aquesta vegada el punt de partida la hipotètica creació d'un àlbum musical ... el destí dirà com acaba tot això. Possible estrena a 2023, com a mínim!

V7 és un projecte teatral d’investigació sobre la por i sobre llibertat d’expressió, el processos de validació que les peces artístiques han de passar i com aquests processos institucionalitzats i burocratitzats poden arribar a afectar a la creació i l’evolució dels projectes artístics.
El punt de partida d’aquest projecte és el documental Breathe dirigit i produït per Susanna Barranco, amb el suport de TV3, i que es va estrenar a la Seminci de Valladolid l’octubre de 2021. Les protagonistes d’aquest documental són les dones internes del centre de justícia Brians i la relació personal entre elles, sent el seu objectiu mostrar la realitat que viuen les preses al centre penitenciari i donar veu a aquestes dones a partir, sobretot, de l'expressió teatral.

Mertitxell Colell torna a L’animal ara per a iniciar un nou projecte cinematogràfic en col·laboració amb Angélica Castelló.
Després d'un any i mig de correspondència virtual, es trobaran a L’animal per a poder concretar el treball sonor i treballar juntes en el guió del film. En aquest cas, es tracta d'un nou viatge, ara amb l'Angélica, mexicana de naixement, resident a Viena, qui duu a terme el projecte de realitzar un khipus sonor (una espècie de mapa teixit amb cintes magnètiques) pels marges dels Andes peruans, realitzant a la vegada un cens de la població i escrivint, a través de nusos, tota la informació sobre els habitants de la zona. A mesura que avança el viatge, l'Angélica anirà reconnectant -en somnis- amb el Mèxic que va deixar de petita (les històries i llegendes i la casa familiar).

En el nom de Bach és la nova proposta de creació escènica de Maria Magdalena Garzón que segueix en la línia d’investigació encetada des de fa tres anys i que explora la relació escènica entre la música i la dansa.
Si bé la història de la relació entre ambdues arts ens porta a fer una reflexió profunda entorn dels principals moviments artístics, de les seves manifestacions, estètiques i procediments; aquest projecte, almenys per ara, no pretén ser un objecte historicista ni d’investigació entorn la música i la dansa barroca. Això no obstant, l'apropament entre els dos llenguatges vol recobrar l'essencialitat del gest sonor i corporal en una gramàtica comuna, sense tamisats ni càrregues convencionals. Treballar a partir d’una música escrita a priori, composta per a ser ballada o no, propicia un marc de treball concret i definit, alhora que confereix un ampli ventall de possibilitats i estratègies compositives. D’aquesta manera, i succintament, l’obra de Bach se’ns presenta com un bosc de símbols, com un continent sencer de peripècies. La seva vasta complexitat i ramificacions semàntiques ens porten a desgranar la poètica d’un procés d’elaboració artesanal, a treballar des de referències dels elements patrimonials culturals, i a posar l’accent en la minuciositat de la manipulació del material com a element compositiu. En aquest mateix sentit, En el nom de Bach és un desig de fer valdre la música ja feta, escrita.

Ser maldestre ha estat el motor creatiu principal per filar, teixir i brodar una peça que aconseguís atrapar i crear una atmosfera propera i empàtica amb qui la vegues. Tenir poca traça és quelcom que ens acompanya durant tota la vida, en més o menys mesura, tot i que és únicament en la etapa d’infantesa que té passi, una etapa on caure i equivocar-se és innat a l’aprenentatge i al descobriment. La meva intenció és precisament revertir el seu significat i alabar-la, extreure’n tot el suc i crear una escena jocosa, naïf i sensible, tractada des d’una simplicitat radical, que abraci totes i cada una de les etapes i vivències vitals: créixer, però també enamorar-se o perdre qualitats físiques i mentals.
JAPAN pretén ser un conte que viatja i exposa a mode de catàleg uns cossos extremadament maldestres. Una carta d’amor exagerada, fantàstica apassionada i ingènua.

Los Informalls són addictes a el risc, a agafar el camí difícil, a llençar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats. L’objectiu per a la nova creació és reprendre el joc i l'exploració de el ridícul com a mètodes de cerca sent aquesta vegada el punt de partida la hipotètica creació d'un àlbum musical ... el destí dirà com acaba tot això. Possible estrena a 2023, com a mínim!

V7 és un projecte teatral d’investigació sobre la por i sobre llibertat d’expressió, el processos de validació que les peces artístiques han de passar i com aquests processos institucionalitzats i burocratitzats poden arribar a afectar a la creació i l’evolució dels projectes artístics.
El punt de partida d’aquest projecte és el documental Breathe dirigit i produït per Susanna Barranco, amb el suport de TV3, i que es va estrenar a la Seminci de Valladolid l’octubre de 2021. Les protagonistes d’aquest documental són les dones internes del centre de justícia Brians i la relació personal entre elles, sent el seu objectiu mostrar la realitat que viuen les preses al centre penitenciari i donar veu a aquestes dones a partir, sobretot, de l'expressió teatral.

Contràriament a una opinió negativa massa generalitzada dels adolescents contemporanis, el revers d'una mirada documental clínica sobre els joves, oferim a un grup d'adolescents donar forma a les imatges fantasiades que tenen d’ells mateixos.
YOLO, en llenguatge urbà, és l’acrònim anglès de “You Only Lives One”.

La narració, el cos mecànic i el de la ment, la ressonància o les veus que esdevenen paraula, el discurs i la paraula, mai es manifesten completament, mai directament de manera accessible, cal investigar-ho sota els termes de la intuïció, del lúcid esforç determinat en el caràcter al qual s’ha d’inventar una expressió del jo.
Una afirmació del caràcter que s’escapa de l’absolutitat del pla de la realitat, que dissenya motius mai detectats, ordenats jeràrquicament segons els graus de l’eficàcia i la preponderància del gest i la síntesi; seran diagrames, impressions en estil i estructura, en volums, en una varietat de narratives registres.

L'aspecte sensorial de les coses és una investigació al voltant del binomi: fragmentació i articulació, aplicat a el pensament, a el moviment i a les altres "Coses" que constitueixen la identitat d'una obra escènica. Un projecte alimentat pel desig de compartir en el camí de creació d'un sol, en entrevistes i laboratoris, les preguntes que neixen en els territoris teòrics i físics que es travessen en l'escriptura d'una obra.

Amb motiu del 30 aniversari de la Companyia Mariantònia Oliver, la creadora s’ha proposat “revisitar” alguns dels espectacles que han estat importants en la seva trajectòria, donar-los vida novament i fer-ne una interpretació des de l’experiència acumulada i la mirada actual.

“La Contínua” es basa en el concepte de fragmentació com a proposta experimental i de composició coreogràfica, en la creació d’una situació de tensa intimitat amb el públic i en la incorporació activa i improvisada de l’espectador a escena.

L’escena s’estructura entorn la presència d’un sofà. La idea és convidar a espectadors de forma arbitrària a seure i participar activament en la construcció del nostre entramat dramàtic. Aquest acte suposa un flux d’improvisació, frescor i espontaneïtat i ens exposa al risc i l’error. Ens fa estar alerta i anar modificant les línies compositives, com si fos un joc obert on les normes es creen a mesura que s’exhaureixen.

RESIDÈNCIA POSPOSADA

Figures del Llindar comença a partir de les reflexions d'un cos en l'era de l'acceleracionisme. Habitem una època de vides en fugida, situades a les inèrcies quotidianes i en els ritmes marcats per les exigències de la producció i de l'eficiència, que ajornen constantment el desig i desplacen i fragmenten la nostra atenció. Aquests cossos accelerats són plens de velocitat residual, maneres de fer inorgànics, comportaments tàcits i inèrcia repertorial. En un temps fora de sí, es torna vigent més que mai la consigna passoliniana de "llançar el cos a la batalla"; llançar el cos a la dansa, amb l'atenció posada en una vibració temperada i observadora, disposada a l'obertura, per crear moviments nous, gestos nous per trencar amb l'hegemonia de el relat de la tècnica com una situació neutra, ja que aquesta depèn de coordenades culturals.

Pep Ramis i María Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.

detalls

- Are you Sarah Connor?

L’oscil·lació de segons que separa la pregunta de la resposta dóna marge suficient perquè l'exterminador literalment posi el peu a la porta, premi el gallet i dispari a boca de canó sense saber bé si és o no de fet qui estava buscant. Exterminar qualsevol futur imminent i immediat d'aquella persona en aquell instant.

Pep Ramis i María Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.

detalls

PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA PER MESURES COVID, MÀXIM 20 PERSONES

“Impromptu” és el nom del projecte de Michèle Benz i Gaia Magrané, formant un duet artístic suís-espanyol. Estan en els inicis del desenvolupament d'aquest projecte que va arrencar fa poc mes d'un any, exercitant i desenvolupant les seves aptituds i capacitats per crear de manera instantània, espontània i amb l'escolta necessària per construir alguna cosa interessant al costat de tot el que ens envolta en l'ara (objectes, so, públic, música, cossos ...), amb el que poder jugar i manipular al seu gust.

El punt de partida és obrir l'espectre de representacions que el Diable ha tingut en diverses cultures, amb l'objectiu de trobar algun substrat que les connectés. Aquesta documentació transcultural porta a considerar, en primer lloc, el propi marc referencial, rescatant les figures que van poder haver estat considerades "diabòliques" des de l'època prehispànica fins als nostres dies, des dels diables de pastorel·la fins als foscos dimonis occidentals de l'edat mitjana, des el xamanisme profund de les cultures indígenes fins al satanisme groller dels jocs adolescents, l'obscurantisme gèlid d'un diable judeocristià o el colorit del dimoni en les danses populars.

Per a aquest nou projecte coreogràfic, Marta Izquierdo convidarà a dos homes al voltant de les figures mitològiques de titans o bessones. Es tracta d'una trobada de dos performers ballarins, Pepe Serrano i Kouadio Ebenezer, per a treballar a partir de figures mitològiques. D'una banda, els Titans de la mitologia grega, aquestes figures arcaiques que vivien a l'Olimp abans de ser caçats per Zeus i els seus fills divins. I d'altra banda la figura heroica i tràgica dels inseparables bessons Castor i Pollux.
Pepe Serrano viu a Madrid, Kouadio Ebenezer («Eben») a Tolosa. Ells comparteixen una alçada que imposa, la seva edat (18 à 23 anys) i semblen com dues escultures vivents, com dos germans Titans que haguessin estat separats per una muntanya, però no la de l'Olimp, sinó la dels Pirineus.
Aquests gegants, lluny de tenir una virilitat monolítica, són andrògins. És habitual en els projectes coreogràfics de Marta Izquierdo que hi hagi una distància entre la figura i el interpreti que l'encarna.
Actualment Pepe treballa com Drag transformista a les discoteques de Madrid, combinant així aquesta activitat amb el seu treball d'actor-performer i artista plàstic.
Eben és ballarí. Ha practicat la dansa clàssica, però es distingeix sobretot pel Voguing, encara permeable a altres llenguatges coreogràfics.

L'aspecte sensorial de les coses és una investigació al voltant del binomi: fragmentació i articulació, aplicat a el pensament, a el moviment i a les altres "Coses" que constitueixen la identitat d'una obra escènica. Un projecte alimentat pel desig de compartir en el camí de creació d'un sol, en entrevistes i laboratoris, les preguntes que neixen en els territoris teòrics i físics que es travessen en l'escriptura d'una obra.

PAPILLON qüestiona el concepte contemporani de llibertat individual en una societat cada cop més depenent. Aquesta proposta exposa la col·lisió entre l’impuls i la raó; la falsa llibertat i la llibertat real. Amb el pretext de presentar a l’intèrpret dins un capoll lumínic fictici, es qüestiona la identitat i la peculiaritat de l’individu amb clara inspiració a la caverna platònica moderna.
Entenent l’angoixa com el vertigen a la llibertat i la incapacitat de prendre control, la peça ens presenta l’home reduït a poc més que un autòmat somnàmbul, una mena de titella insectívora, com una papallona atrapada per la llum.
L’espai escènic està delimitat per una instal·lació lumínica al voltant de l'intèrpret com si d'una gàbia es tractés. La bellesa i la llum d'aquesta no deixa veure més enllà, de manera que amaga el que queda en la foscor. Els límits i la llibertat coexisteixen en la realitat de l’individu, així com la foscor i la llum formen part de la realitat de l’home.
La voluntat amb aquesta residència és poder tancar/concloure la peça abans de l'estrena a Fira Tàrrega de manera que tot l'equip o una gran part d'aquest ens podem trobar per afinar tota la informació i cada aspecte de la peça.

Panoràmica és un projecte d'investigació i de creació col·lectiva en dansa que impulsa l'ús de la imaginació en escena com una eina per a estimular la reflexió, l'experimentació i l'intercanvi.

El projecte possibilita una trobada amb diferents col·laboradors procedents de diferents camps artístics i part de la cerca d'un espai buit que actua com un llenç, per a posteriorment construir paisatges diferents i arquitectures alternatives a les de l'actual realitat. Generant des del cos, el moviment, la música, l'audiovisual i l'escriptura capes que aniran definint llocs per inventar.

M'atrau especialment la idea d'aproximació al BUIT, com una manera de fer front a l'excés que actualment tenim d'informació i a la manipulació que aquesta exerceix sense que a penes ens adonem. També el concepte de LÍNIA com a element bàsic que és present en tots els camps artístics, a més de la seua utilització per a generar complicitats i possibilitar la ruptura enfront del poder.

PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA PER MESURES COVID, MÀXIM 20 PERSONES

Farrés Brothers reprenen un projecte que fa 3 anys van intentar dur a terme. És una proposta de teatre visual i d'objectes, amb música en directe, sobre la necessitat de protecció. Quan van començar a parlar, cap allà al 2018, ningú es podia imaginar que d'un dia per l'altre quedaríem tancats a casa per resguardar-nos d'una amenaça invisible..
Aquest projecte neix de tres motors:
1) Les ganes de treballar plegats del Jordi Palet i el Toni Ubach
2) Un dol compartit
i
3) Dos laboratoris amb Xavier Bobés i un amb Pablo Messiez al Festival IF i a l’obrador de la Sala Beckett

Amb MURMUT busquen satisfer tres objectius:
1) Barrejar els nostres universos creatius, l'objectual i el musical, des de l'escena.
2) Parlar de la necessitat de sentir-nos segurs, contraposada amb la constant sensació d'inseguretat
i
3) Fer-ho a través dels objectes i el so com a mitjà d'expressió teatral, usant la paraula com un material més.

PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA PER MESURES COVID, MÀXIM 30 PERSONES

(Un projecte de Amalia Fernández acompanyada de Monica Muntaner i Catherine Sardella)
Neti neti és un concepte de l'hinduisme que significa alguna cosa així com "ni això ni allò". És el mètode per apropar-se a la comprensió del diví, l'absolut, el principi de l'existència o com vulgui anomenar. Aquesta comprensió no només no pot ser aconseguida per la via intel·lectual, sinó que necessita esquivar la lògica racional per tenir lloc.

PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA PER MESURES COVID, MÀXIM 20 PERSONES
Requeriments per al públic:
Portar el telèfon mòbil carregat i amb connexió a internet o espai per descarregar un vídeo i auriculars propis.
Cada obra que faig comença (o contínua) pel desig de treballar en una cosa que està latent i empeny per sortir. El procés s'arma amb un grup de gent d'una manera molt intuïtiva, fent moltes proves que de vegades sembla que no arriben a res, les grans idees apareixen i cauen, succeeixen les crisis i les troballes, arriba la matèria. En determinat moment apareixen les decisions que modelaran l'obra, es fa el duel del que queda fora i es festeja el que queda a dins (en aquest moment és on l'obra com a tal, pren les seves pròpies decisions i respon a les seves pròpies necessitats, es torna d'alguna manera un ésser independent a nosaltres). Quan l'obra s'estrena arriben els i col·legues, el públic i s'obre el diàleg, i vam començar a entendre què és això que es va fer, que hi és viu. La "nova" creació que vull fer, sorgeix d'algunes inquietuds que encara són presents i vives de les meves peces anteriors: "En l'ombra d'un elefant" i "Retrat d'un monstre".

Realitzar aquesta residència a L'animal a l'esquena es presenta com a possibilitat per al retrobament d'afectes en un espai de cures i motivacions que convida a aprofundir en les complexitats del nostre fer. La proposta emergeix del diàleg entre els nostres desitjos, i el d'aquests amb les situacions especials que estan travessant les nostres comunitats en l'actualitat. en aquesta instància, i tenint com a marc el projecte en el qual treballo fa diversos anys Insurrecció del sensible, proposo -amb la col·laboració de Idoia Zabaleta- investigar i crear experiències que promoguin cossos plurals, porosos, dinàmics, diversos i comuns.

A nivell nacional i internacional els espais i publicacions dedicades exclusivament a la curatela de cinema són pràcticament inexistents. Un dels projectes de recerca de la curadora i editora Garbiñe Ortega és precisament generar espais per a la reflexió, intercanvi i difusió sobre la pràctica curatorial en diferents espais i formats.

PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA PER MESURES COVID, MÀXIM 20 PERSONES

R.A.V.E. (Revolutionary Agroupation for Voluntary Extermination)
“La ausencia de futuro ya comenzó. Ese futuro que acabó llegó, una vez más, lo que sugiere que tal vez nunca haya cesado de comenzar...”?(del libro ¿Hay mundo por venir? De Déborah Danowski y Eduardo Viveiros de Castro).

Partint de la idea de finit, límit i fi es posa en joc un dispositiu de composició instantània en forma de sol. L'esdevenir, la idea de cicle, el retorn al conegut, el revenir, el temps implacable, la idea de permanència versus el canvi, l'indefinit, el previsible, la durada i la transformació contínua, són alguns dels disparadors per a la construcció d'aquesta peça que, inevitablement, a l'obrir hipòtesis sobre el futur les obre també sobre els començaments.

PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA EL DIA 7 DE JULIOL AL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES EL CANAL DE SALT, GIRONA

Arribat un punt de la meva carrera vaig entendre que la meva feina, en última instància, era donar llum i valor a aquelles coses que aparentment no en tenen, i a la inversa. Potser és la funció més valuosa de l'artista, en tant que ha de ser capaç de sortir-se de les inèrcies, punts cecs i convencions, per prendre distància i amb una mica de sort redreçar quelcom a la seva vida i en alguna petita mesura, la societat mateixa. Dit d'una altra manera, ser capaços de canviar la mirada és l'únic a que hauríem d'aspirar per a poder encarar les zones fosques de la psique i també els insondables mecanismes que arrosseguen els grups humans.

Amb aquesta mateixa intenció en la mirada, el manipulador d'objectes treballa; mira i remira la matèria, se la passa d'una mà a l'altra, recerca a petita i gran escala, per trobar-hi nous i inesperats usos que revelin la seva naturalesa profunda que fa que allò sigui el que és, i sobretot el que pot arribar a ser, en tant que l'objecte és sempre una projecció de nosaltres mateixos.

Tant és així que l'objecte central d'aquest treball sóc jo mateix, el suposat artista, metàfora crua de l’individu. De fet, potser l'acte artístic és ja un sacrifici per definició. A cada cançó, a cada espectacle, es tracta, potser, de llençar a la foguera quelcom que suposadament té valor. El manipulador d'objectes treballarà per a visualitzar l'ombra i, de fet, l'encarnarà. El manipulador d'objectes acompanyarà l'artista cap a l'abisme. L'abisme de la pèrdua d'identitat, l'abisme de la pèrdua de la imatge, l'abisme de la pèrdua de la raó i l'abisme de la pèrdua de la moral. Potser també és el que necessita la opulent, cega i supèrbia concepció i manera de viure que tenim com a societat.

L'artista músic i la seva ombra en escena, d'aquesta manera doncs, executaran una mena de despullat ritual ple de cançons, de sons, de somnis i símbols, de paraules raonades, de textos vomitats, de confessions, de foscor, d'epifanies, de balls, de catarsi i també de petits gests que contenen la subtil lluita a mort entre la necessària i tramposa significació i el no res. Enric Montefusco

PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA PER MESURES COVID, MÀXIM 20 PERSONES

Inspirada en el paisatge rural i en el treball manual, la peça "De una en una" combina la dansa, el teatre visual i d’objecte. A partir de la manipulació de trenta teules, les intèrprets dibuixen paisatges visuals i sonors amb un moviment marcat pel treball físic i els esforços reiterats.
"De una en una" s'ocupa de transformar i transcendir la fragilitat i el pes de les teules en un emblema d'equilibri i relació humana sotmès a la matèria. S'interessa per materials i sons aspres, fràgils però contundents, susceptibles d'una ruptura irreversible.
La peça busca ombres i racons de la ciutat: patis, zones en desús i espais en reconstrucció.

Pep Ramis i María Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.

detalls

PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA PER MESURES COVID, MÀXIM 20 PERSONES

ABRAÇADA és el proper projecte en què se submergeix la productora MAR-MAR que dirigeix Nerea Martínez Martín, en companyia de Natalia García Muro i la dissenyadora Mónica Lavandera.
Parlem de cossos en estat de quietud, imatge, de visió infinita, un temps per a la contemplació, silenci, que pot apreciar-se en els seus 360º. Plantejar què passaria si treballéssim amb la idea de sentir-nos escultures, sentir-nos matèria. Pensar que el cos és fang: com es mouria? La idea de la quietud, d'un temps lent, d'una imatge que canviï de forma imperceptible i que gairebé sense adonar-te estàs veient una altra escultura, un altre abraçada, una altra acció. Com si d'un fotograma es tractés.

Aquesta civilització s’ha acabat, i tothom ho sap.
Primer va néixer matrioshka amb tots els seus cossos idèntics escindint-se inevitablement per alimentar la gran màquina. Ara hem arribat al darrer cos, i matrioshka s’ha convertit en mite de liminalitat i de vertigen

L’artista plàstica Catalina Julve tindrà diferents moments de treball del seu nou projecte “Epistolari Manila”.

Los Informalls són addictes a el risc, a agafar el camí difícil, a llençar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats.

Aquest projecte és la primera col·laboració artística entre, en Quim Girón (artista de circ contemporani) i Moon Ribas (coreògrafa cíborg), on investiguen com portar els fenòmens naturals a l’escenari. “Fenomen” és un duet que dialoga amb la temperatura i el gel, que és l’element principal que utilitzen per modelar diferents universos. En el transcurs de la peça es manifesta la transformació constant tant en l’espai, com en els cossos, com en la matèria.
Des d’un congelador amb rodes, va sortint tot el gel que passarà per tots els seus estats: sòlid, líquid i gas. “Fenomen” convida al públic a un espai proper, poètic i fresc.
El fenomen ens obre la porta al misteri, a la incògnita de com funciona la ciència, la força incontrolable de la natura, però també pot traspassar més enllà de la magnitud, cada un de nosaltres som com petits fenòmens i fins i tot ens podem sentir fenomenals. L’espectacle Fenomen convida el públic a un espai recollit, però no necessàriament entre quatre parets d’un teatre, podria ser una fàbrica o al mig del camp. Buscant sempre intimitat, foscor, silenci i un terra pla.

A l'agost Mercè i Estefanía van iniciar la tasca d'escriure el recorregut, el procés i el que s'ha après / viscut en molts anys de treball amb nens / es. En aquesta primera trobada van tenir l'oportunitat de posar en comú els materials i van començar a donar forma al contingut d'aquest projecte. Una experiència que els va donar la possibilitat de compartir i intercanviar idees sobre la pedagogia de la dansa. D'aquest intercanvi van sorgir algunes intuïcions i camins que ara volen explorar.

La sorra avança com un pertorbador missatge, el desert ho inunda tot d'un silenci sufocant i miratges que aboquen al deliri. La de l'últim Sífir és una aventura singular, atrapat en un espai incert, en un punt indeterminat del temps. L'única cosa que és constant és la desaparició, inalterable i irreparable.
Un espectacle que amalgama el circ, el teatre, la dansa i la màgia d'una forma estimulant i original, en un viatge oníric a través de paisatges i atmosferes sorprenents.
La residència a L’animal serà just les setmanes abans de l’estrena prevista a la sala La Planeta de Girona i permetrà perfeccionar i profunditzar en el treball físic i actoral.

L’artista plàstica Catalina Julve tindrà diferents moments de treball del seu nou projecte “Epistolari Manila”.

L’associació artística de Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases, EL CLUB, és la de quatre artistes amb línies creatives molt singulars, però amb un mateix objectiu: posar en comú les seves personals maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre
i el moviment.

La set i la revolució posa el focus sobre actituds, gestos i diàlegs aparentment insignificants, que s’utilitzen com a metàfora d’emocions vinculades a les profunditats i contradiccions de l’ànima humana.

Highlands és el títol de la nova producció de Mal Pelo, que la companyia presentarà el mes de del 2021 al Mercat de les Flors de Barcelona. Un espectacle que tanca el Bach Project, la última entrega de la tetralogia sobre la música de Bach.
Highlands segueix el camí de recerca que es va començar amb ‘Inventions’, aprofundint en el llenguatge i oferint una proposta escènica.
Un espectacle sobre l’espiritualitat, la foscor i la llum.
La llum blanca i l’obscuritat de l’interior del cos.
La sang vermella recorre el nostre cos, la llum en conforma els límits.
L‘ interioritat és allò que no pot ser il·luminat.
Una proposta per a 15 intèrprets. 7 ballarins, 4 cantants lírics i 4 músics de corda.
L’última peça de la tetralogia sobre la música en directe de J.S. Bach.
Un espectacle sobre la profunditat, la llum, el llenguatge del moviment i la sonoritat de la música en viu.
Un concert de l’espai, els cossos i la música.
La música entorn a fragments de les Cantates, de la de la Partita n.II (amb l’èmfasi en la versió de la Ciaccona per quartet de veus i violí) i algunes peces de l’Art de la Fuga de J.S.Bach i la seva interpretació escènica sota la direcció de Mal Pelo.

Highlands és el títol de la nova producció de Mal Pelo, que la companyia presentarà el mes de del 2021 al Mercat de les Flors de Barcelona. Un espectacle que tanca el Bach Project, la última entrega de la tetralogia sobre la música de Bach.
Highlands segueix el camí de recerca que es va començar amb ‘Inventions’, aprofundint en el llenguatge i oferint una proposta escènica.
Un espectacle sobre l’espiritualitat, la foscor i la llum.
La llum blanca i l’obscuritat de l’interior del cos.
La sang vermella recorre el nostre cos, la llum en conforma els límits.
L‘ interioritat és allò que no pot ser il·luminat.
Una proposta per a 15 intèrprets. 7 ballarins, 4 cantants lírics i 4 músics de corda.
L’última peça de la tetralogia sobre la música en directe de J.S. Bach.
Un espectacle sobre la profunditat, la llum, el llenguatge del moviment i la sonoritat de la música en viu.
Un concert de l’espai, els cossos i la música.
La música entorn a fragments de les Cantates, de la de la Partita n.II (amb l’èmfasi en la versió de la Ciaccona per quartet de veus i violí) i algunes peces de l’Art de la Fuga de J.S.Bach i la seva interpretació escènica sota la direcció de Mal Pelo.

Highlands és el títol de la nova producció de Mal Pelo, que la companyia presentarà el mes de del 2021 al Mercat de les Flors de Barcelona. Un espectacle que tanca el Bach Project, la última entrega de la tetralogia sobre la música de Bach.
Highlands segueix el camí de recerca que es va començar amb ‘Inventions’, aprofundint en el llenguatge i oferint una proposta escènica.
Un espectacle sobre l’espiritualitat, la foscor i la llum.
La llum blanca i l’obscuritat de l’interior del cos.
La sang vermella recorre el nostre cos, la llum en conforma els límits.
L‘ interioritat és allò que no pot ser il·luminat.
Una proposta per a 15 intèrprets. 7 ballarins, 4 cantants lírics i 4 músics de corda.
L’última peça de la tetralogia sobre la música en directe de J.S. Bach.
Un espectacle sobre la profunditat, la llum, el llenguatge del moviment i la sonoritat de la música en viu.
Un concert de l’espai, els cossos i la música.
La música entorn a fragments de les Cantates, de la de la Partita n.II (amb l’èmfasi en la versió de la Ciaccona per quartet de veus i violí) i algunes peces de l’Art de la Fuga de J.S.Bach i la seva interpretació escènica sota la direcció de Mal Pelo.

Ara ja fa dotze anys que un grup de persones vinculades a les arts visuals, es troben regularment entorn de la conversa per compartir idees, intuïcions i experiències sobre la recerca d´allò espiritual en l’art. Després de realitzar diverses exposicions col·lectives, aquest col·lectiu va decidir posar en pràctica una idea que des dels inicis els havia seduït: crear conjuntament. Els diferents “jo” treballant per donar pas a un “nosaltres” integrador.

Incerta Via és una instal·lació, on fruit d’aquest treball, s’ofereix una percepció del periple de l’esser humà al llarg del temps. De la certesa d’allò incert. De la ignorància primigènia que s’obre a la possibilitat de sorprendre’s davant la bellesa i entrellucar el misteri d’allò inaprehensible.

Paral·lelament es durà a terme una Àgora sobre Art i Espiritualitat Contemporànies. Es tracta d’un cicle de converses obertes encaminades a compartir els nostres interrogants, amb diferents sensibilitats amatents en aquest àmbit i amb el públic en general.

En motiu del 30 aniversari de la Companyia Mariantònia Oliver, la creadora s’ha proposat “revisitar” alguns dels espectacles que han estat importants en la seva trajectòria, donar-los vida novament i fer-ne una interpretació des de l’experiència acumulada i la mirada actual.

“La Contínua” es basa en el concepte de fragmentació com a proposta experimental i de composició coreogràfica, en la creació d’una situació de tensa intimitat amb el públic i en la incorporació activa i improvisada de l’espectador a escena.

L’escena s’estructura entorn la presència d’un sofà. La idea és convidar a espectadors de forma arbitrària a seure i participar activament en la construcció del nostre entramat dramàtic. Aquest acte suposa un flux d’improvisació, frescor i espontaneïtat i ens exposa al risc i l’error. Ens fa estar alerta i anar modificant les línies compositives, com si fos un joc obert on les normes es creen a mesura que s’exhaureixen.

ALFABET/Cap a una partitura de manipulació objectual/ Pensar amb les mans

La temàtica de la recerca a ALFABET és desxifrar la complexa partitura de manipulació que acompanya el procés de creació en l'àmbit del teatre d'objectes. Aquest repte es durà a terme mitjançant l'escriptura d'un Assaig Teatral que aprofundeixi en una possible metodologia de composició amb objectes i materials diversos.

Cada familia d'objectes requereix un codi d'expressió propi, una llengua única. La dificultat roman en saber- ne destriar l'alfabet, la posterior realització de frases simples per assolir poc a poc el discurs autòcton i original. Assolir la capacitat d'escolta i interpretació abstracta i poètica dels objectes és un procediment exhaustiu i esgotador, però també apassionant, un viatge cap a l'abisme de l'inconscient individual i comunitari que va encaixant en la majoria de casos de forma completament orgànica amb el Temps d'exploració, de joc i d'estudi com a gran aliat. Aquest procediment requereix d'un entrenament constant per part de l'intèrpret per assolir mitjançant una pràctica quotidiana la capacitat d'essencialitzar dinàmiques d'expressió i significat dels objectes quotidians i tot tipus de matèria que ens envolta. I amb molta perseverança i capacitat de concentració, apareixerà paulatinament una partitura de manipulació que serà cada vegada més autònoma, mòvil i expansiva.

Highlands és el títol de la nova producció de Mal Pelo, que la companyia presentarà el mes de del 2021 al Mercat de les Flors de Barcelona. Un espectacle que tanca el Bach Project, la última entrega de la tetralogia sobre la música de Bach.
Highlands segueix el camí de recerca que es va començar amb ‘Inventions’, aprofundint en el llenguatge i oferint una proposta escènica.
Un espectacle sobre l’espiritualitat, la foscor i la llum.
La llum blanca i l’obscuritat de l’interior del cos.
La sang vermella recorre el nostre cos, la llum en conforma els límits.
L‘ interioritat és allò que no pot ser il·luminat.
Una proposta per a 15 intèrprets. 7 ballarins, 4 cantants lírics i 4 músics de corda.
L’última peça de la tetralogia sobre la música en directe de J.S. Bach.
Un espectacle sobre la profunditat, la llum, el llenguatge del moviment i la sonoritat de la música en viu.
Un concert de l’espai, els cossos i la música.
La música entorn a fragments de les Cantates, de la de la Partita n.II (amb l’èmfasi en la versió de la Ciaccona per quartet de veus i violí) i algunes peces de l’Art de la Fuga de J.S.Bach i la seva interpretació escènica sota la direcció de Mal Pelo.

A l'agost Mercè i Estefanía van iniciar la tasca d'escriure el recorregut, el procés i el que s'ha après / viscut en molts anys de treball amb nens / es. En aquesta primera trobada van tenir l'oportunitat de posar en comú els materials i van començar a donar forma al contingut d'aquest projecte. Una experiència que els va donar la possibilitat de compartir i intercanviar idees sobre la pedagogia de la dansa. D'aquest intercanvi van sorgir algunes intuïcions i camins que volen ara explorar.

Adaptació de la creació 2020 de Mal Pelo per al Festival Temporada Alta, coproductor de l’espectacle junt al Grec Festival de Barcelona. Actuacions a l’església de Sant Pere de Galligans, Girona: https://temporada-alta.com/shows/inventions/

Inventions té el focus en la relació de la música i la dansa, situant el resultat d’aquesta investigació en espais que, per la seva sonoritat o arquitectura, permetin aquesta tríada màgica d’espai-música-moviment. A cada lloc, Inventions adoptarà una forma diferent adaptada al lloc en concret.

L’interès d’Inventions és la recerca de les particularitats sonores i escèniques de cada lloc,
de l’arquitectura i la dinàmica de l’espai on es presentarà la peça. Una recerca sobre la història,
els materials, la llum, la sonoritat i la capacitat de transformació que tenen els indrets escollits.
L’escolta d’aquestes particularitats permeten un procés de revelació dels potencials escènics i la construcció de propostes úniques creades específicament per l’entorn. Un espai ofereix la seva vida, els seus materials de construcció, la seva llum i la presència de la gent que l’ha habitat. Un procés d’immersió mitjançant la documentació, l’escolta i la imaginació permetrà desvelar la poètica, a vegades amagada, de cada lloc, de cada espai.

Coorganització de la 5a edició del cicle «DesembreEnDansa», en col·laboració amb l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Celrà i l’Escola Municipal de Dansa de Celrà

L’acció al territori per excel·lència és l’organització i celebració del cicle “Desembre en dansa” que retorna al municipi i els seus habitants el resultat de la llarga trajectòria en formació i projectes de creació que s’ha anat desenvolupant al municipi de Celrà des dels anys 90. L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Celrà, en col·laboració amb l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i L’animal a l’esquena, coproduiran per cinquena vegada aquest cicle específic de dansa, que es desenvolupà en diverses localitzacions: L’animal a l’esquena (Mas Espolla i Teatre Ateneu), la Plaça de l’Església, ponts i carrers del municipi i l’Escola Municipal de Dansa.

La proposta d’espectacles es complementa amb tallers de formació d’alguns dels ballarins i creadors convidats realitzen per a joves a partir de 15 anys i també per a adults de l’àmbit local.

Consulteu la programació: www.ateneu.celra.cat

“After the rain” (Després de la pluja) és el nom temporal del proper projecte de creació de WONDERGROUND, una companyia de dansa formada per Roser Tutusaus i Tom Weksler. El projecte és un duet per a dos intèrprets, Tom i Roser, pensat per sala on interactuaran el moviment, el text i l’animació/projecció.

“After the rain” vol ser un poema cinètic, que sorgeix a partir de la connexió entre els estats temporals de la natura i els estats temporals de la nostra ment i cos humans. Inspirada en textures i materials rudes volem explorar conceptes com el canvi, la incertesa, la bellesa, la imperfecció o la decadència.

RESIDENCIA POSPUESTA A CAUSA DE LA PANDÈMIA COVID-19

En motiu del 30 aniversari de la Companyia Mariantònia Oliver, la creadora s’ha proposat “revisitar” alguns dels espectacles que han estat importants en la seva trajectòria, donar-los vida novament i fer-ne una interpretació des de l’experiència acumulada i la mirada actual.

“La Contínua revisitada” es basa en el concepte de fragmentació com a proposta experimental i de composició coreogràfica, en la creació d’una situació de tensa intimitat amb el públic i en la incorporació activa i improvisada de l’espectador a escena.

L’escena s’estructura entorn la presència d’un sofà. La idea és convidar a espectadors de forma arbitrària a seure i participar activament en la construcció del nostre entramat dramàtic. Aquest acte suposa un flux d’improvisació, frescor i espontaneïtat i ens exposa al risc i l’error. Ens fa estar alerta i anar modificant les línies compositives, com si fos un joc obert on les normes es creen a mesura que s’exhaureixen.

Mal Pelo reprèn la gira del solo de Pep Ramis The Mountain, the Truth and the Paradise per a la temporada 2020 – 2021. Assajos de la companyia per a les actuacions dels mesos de novembre a Sevilla, Eivissa i Mataró.

Aquest treball de Pep Ramis neix de la necessitat de construir una ficció personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i d’investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic després d’una llarga trajectòria.

Adaptació de la creació 2020 de Mal Pelo per al Festival Temporada Alta, coproductor de l’espectacle junt al Grec Festival de Barcelona.

Inventions té el focus en la relació de la música i la dansa, situant el resultat d’aquesta investigació en espais que, per la seva sonoritat o arquitectura, permetin aquesta tríada màgica d’espai-música-moviment. A cada lloc, Inventions adoptarà una forma diferent adaptada al lloc en concret.

L’interès d’Inventions és la recerca de les particularitats sonores i escèniques de cada lloc,
de l’arquitectura i la dinàmica de l’espai on es presentarà la peça. Una recerca sobre la història,
els materials, la llum, la sonoritat i la capacitat de transformació que tenen els indrets escollits.
L’escolta d’aquestes particularitats permeten un procés de revelació dels potencials escènics i la construcció de propostes úniques creades específicament per l’entorn. Un espai ofereix la seva vida, els seus materials de construcció, la seva llum i la presència de la gent que l’ha habitat. Un procés d’immersió mitjançant la documentació, l’escolta i la imaginació permetrà desvelar la poètica, a vegades amagada, de cada lloc, de cada espai.

El primer lliurament d’aquest nou projecte tindrà lloc el 2020 en els següents festivals: Grec Festival de Barcelona-Festival Bachcelona, Festival Internacional Música de Torroella i Festival Internacional Temporada Alta de Girona.

RESIDÈNCIA POSPOSADA A CAUSA DE LA PANDÈMIA COVID-19

“Rítmia” és un projecte de dansa amb música en viu que explora diferents relacions perceptives i compositives entre el ritme sonor i el ritme visual. A través de la interacció entre materials percussius i coreogràfics basats en estructures rítmiques complexes, es generen polirritmes multi-sensorials que posen en qüestió la nostra percepció del so, el moviment, el temps i l’espai.

L'aspecte sensorial de les coses és una investigació al voltant del binomi: fragmentació i articulació, aplicat a el pensament, a el moviment i a les altres "Coses" que constitueixen la identitat d'una obra escènica. Un projecte alimentat pel desig de compartir en el camí de creació d'un sol, en entrevistes i laboratoris, les preguntes que neixen en els territoris teòrics i físics que es travessen en l'escriptura d'una obra.

Cada obra que faig comença (o contínua) pel desig de treballar en una cosa que està latent i empeny per sortir. El procés s'arma amb un grup de gent d'una manera molt intuïtiva, fent moltes proves que de vegades sembla que no arriben a res, les grans idees apareixen i cauen, succeeixen les crisis i les troballes, arriba la matèria. En determinat moment apareixen les decisions que modelaran l'obra, es fa el duel del que queda fora i es festeja el que queda a dins (en aquest moment és on l'obra com a tal, pren les seves pròpies decisions i respon a les seves pròpies necessitats, es torna d'alguna manera un ésser independent a nosaltres). Quan l'obra s'estrena arriben els i col·legues, el públic i s'obre el diàleg, i vam començar a entendre què és això que es va fer, que hi és viu. La "nova" creació que vull fer, sorgeix d'algunes inquietuds que encara són presents i vives de les meves peces anteriors: "En l'ombra d'un elefant" i "Retrat d'un monstre".
Ayara Hernández

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.



detalls

Group LaBolsa
Agrupació de creadors internacionals involucrats en la recerca de pràctiques performatives en la creació en viu

L'acte de retratar, com el coneixem en la pintura, la fotografia, l'escultura o també en les arts audiovisuals, posa un marc íntim a l'individu i revela la seva singularitat. Alhora el retrat revela al retratista, el seu interès, la seva atenció, les seves obsessions, el seu desig d'existir dins la seva obra o a través d'ella. Què amaga? Què deixa emergir?
El col·lectiu Group LaBolsa proposa un viatge al voltant del retrat escènic, que reflexiona sobre la sensible condició humana, la fragilitat de l'individu dins del col·lectiu i la necessitat de pertànyer a quelcom que va més enllà del que és individual.

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.



detalls

Assajos de la companyia per a l’actuació al Festival FAM de Tenerife.
Aquest treball de Pep Ramis neix de la necessitat de construir una ficció personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i d’investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic després d’una llarga trajectòria.
The Mountain, the Truth & the Paradise és un univers poètic que es pregunta sobre el sentit de la divinitat i de la vulgaritat, sobre l’espiritualitat i la ignorància, sobre la bellesa i la banalitat.

Observar un jardí amb amor significa aprendre a viure a poc a poc.
Aturar. I descobrir el llenguatge d'allò que parla sense paraules.
Submergir-se en el silenci.
Deixar-se inundar.
Nedar en ell.

“Silenci” és una obra de teatre d'objectes que neix de dues poètiques; la manipulació objectual i la Llengua de Signes (LSE). Una obra sobre el silenci i una gran instal·lació d'objectes i autòmats en moviment en què tant públic oient com sord, compartiran un espai comú de comprensió i contemplació.

Observar un jardí amb amor significa aprendre a viure a poc a poc.
Aturar. I descobrir el llenguatge d'allò que parla sense paraules.
Submergir-se en el silenci.
Deixar-se inundar.
Nedar en ell.

“Silenci” és una obra de teatre d'objectes que neix de dues poètiques; la manipulació objectual i la Llengua de Signes (LSE). Una obra sobre el silenci i una gran instal·lació d'objectes i autòmats en moviment en què tant públic oient com sord, compartiran un espai comú de comprensió i contemplació.

Companyia: Cía M.A.R
Autora Andrea Díaz Reboredo
Intèrprets: Miriam Garlo y Andrea Díaz.
Mirada externa: Xavier Bobés Solá
Disseny i construcció objectual: Andrea i Pablo Reboredo(s)
*Resta de l’equip per confirmar

Ainhoa Fernández és l’artista que forma part del triangle Hipotenusas Catalunya – Madrid – Vitòria, com a proposta del Teatro Pradillo de Madrid en la circulació d’artistes entre les tres estructures. Ainhoa és l’artista proposada pel 2019 – 2020 des de Madrid.

Blooming-florescència és un projecte de recerca artística a llarg termini que aborda altres maneres de produir coneixement i sensibilitats que mobilitzen altres modes de sensació, altres cosmologies. Per recuperar o imaginar altres formes d’explicar, narrar, explicar i explicar el món són necessàries. Hi ha altres formes que ja existeixen, però que s'han descartat o que hem decidit descuidar.

Projecte Hipotenusas – Col·laboració amb Azala, Vitòria i Teatre Pradillo, Madrid

Ainhoa Fernández és l’artista que forma part del triangle Hipotenusas Catalunya – Madrid – Vitòria, com a proposta del Teatro Pradillo de Madrid en la circulació d’artistes entre les tres estructures. Ainhoa és l’artista proposada pel 2019 – 2020 des de Madrid.

Blooming-florescència és un projecte de recerca artística a llarg termini que aborda altres maneres de produir coneixement i sensibilitats que mobilitzen altres modes de sensació, altres cosmologies. Per recuperar o imaginar altres formes d’explicar, narrar, explicar i explicar el món són necessàries. Hi ha altres formes que ja existeixen, però que s'han descartat o que hem decidit descuidar.

Després de dècades realitzant una feina d’acompanyament a nens i nenes en el goig i la plenitud de ballar, Mercè i Estefanía volen escriure el relat de la seva experiència artística pedagògica en l’àmbit de l’escola i les activitats extraescolars.

“Tenim la necessitat i el compromís amb nosaltres mateixes de parar-nos a pensar i a escriure tot el que hem après de la mateixa manera que durant aquests anys hem tingut la necessitat de parar-nos a ballar”.

Després de dècades realitzant una feina d’acompanyament a nens i nenes en el goig i la plenitud de ballar, Mercè i Estefanía volen escriure el relat de la seva experiència artística pedagògica en l’àmbit de l’escola i les activitats extraescolars.

“Tenim la necessitat i el compromís amb nosaltres mateixes de parar-nos a pensar i a escriure tot el que hem après de la mateixa manera que durant aquests anys hem tingut la necessitat de parar-nos a ballar”.

L'aspecte sensorial de les coses és una investigació al voltant del binomi: fragmentació i articulació, aplicat a el pensament, a el moviment i a les altres "Coses" que constitueixen la identitat d'una obra escènica. Un projecte alimentat pel desig de compartir en el camí de creació d'un sol, en entrevistes i laboratoris, les preguntes que neixen en els territoris teòrics i físics que es travessen en l'escriptura d'una obra.

La propuesta de investigación que se plantea en este proyecto nace del interés personal en la profundización de dos elementos que son cruciales en el momento artístico en el que se sitúa mi trabajo en la actualidad. El primero, la relación entre el público y el acontecer artístico y todo lo que se genera en torno a esta dicotomía; y el segundo, la convivencia de la mixtura e hibridismo genérico en construcciones artísticas escénicas.

Como parte activa de la posmodernidad y conviviendo con esta situación de deconstrucción social y artística, me hallo en una situación de continuo replanteamiento entro lo que entiendo como hecho artístico y mis deseos de encontrar diferentes formas de relación entre la performance y el público que acude a un espacio escénico con sus prejuicios y costumbres adquiridas como elementos de un tiempo y una sociedad concretas.

Zoltàn Vakulya, colaborador de Mal Pelo desde 2018, propone una residencia de investigación para una nueva creación, realizada juntamente con Chen-Wei Lee.
Medidas de paso será un espectáculo de danza, actualmente en fase de creación. Wei y Zoltán han trabajado anteriormente en otras creaciones, como Together Alone, en la que pusieron el foco en el reto de la proximidad entre bailarines. Con Medidas de paso, pretenden navegar a través de las palabras que desaparecen y que se desvanecen, utilizando la invenstigación de su vocabulario compartido.

Creación: Altitude2 / Chen-Wei Lee & Vakulya Zoltán /

Danza: Zoltán Vakulya

Benvolgud@s amig@s,


Tenint en compte la situació actual, ens adherim a les mesures de prevenció i contenció del COVID-19. L’animal a l’esquena ha cancel·lat tota l’activitat prevista i mantindrà aquesta situació fins a nou avís. Les instal·lacions romandran tancades, així com l’oficina de gestió.

El programa de residències de creació queda momentàniament suspès i es reprendrà tan bon punt la situació ho permeti.

Donarem resposta a les peticions tan aviat com puguem. L’animal donarà preferència a buscar alternatives de dates per a aquelles residències que han estat cancel·lades i segons la disponibilitat de calendari acordarà les noves residències que ara estaven pendents de confirmació.

Treballem online per atendre qualsevol consulta, podeu contactar-nos a través de info@lanimal.org
Agraïm la vostra comprensió i, amb el desig de superar entre tots aquesta situació el més aviat possible, esperem poder obrir les portes de L’animal ben aviat.

Salut, prevenció i creativitat en el vostre dia a dia.

Fins aviat!

Mal Pelo inicia el procés de creació del seu nou espectacle que s’estrenarà al proper Grec Festival de Barcelona.

Inventions té el focus en la relació de la música i la dansa, situant el resultat d’aquesta investigació en espais que, per la seva sonoritat o arquitectura, permetin aquesta tríada màgica d’espai-música-moviment. A cada lloc, Inventions adoptarà una forma diferent adaptada al lloc en concret.

L’interès d’Inventions és la recerca de les particularitats sonores i escèniques de cada lloc,
de l’arquitectura i la dinàmica de l’espai on es presentarà la peça. Una recerca sobre la història,
els materials, la llum, la sonoritat i la capacitat de transformació que tenen els indrets escollits.
L’escolta d’aquestes particularitats permeten un procés de revelació dels potencials escènics i la construcció de propostes úniques creades específicament per l’entorn. Un espai ofereix la seva vida, els seus materials de construcció, la seva llum i la presència de la gent que l’ha habitat. Un procés d’immersió mitjançant la documentació, l’escolta i la imaginació permetrà desvelar la poètica, a vegades amagada, de cada lloc, de cada espai.

El primer lliurament d’aquest nou projecte tindrà lloc el 2020 en els següents festivals: Grec Festival de Barcelona-Festival Bachcelona, Festival Internacional Música de Torroella i Festival Internacional Temporada Alta de Girona.

LOXA és un projecte que pretén consolidar la manera de fer pròpia de la bailaora Leonor Leal.
Per això insisteix en els seus col·laboradors, i aquí està Pedro G. Romero escrivint. Per això, Maria Muñoz i Pep Ramis (Mal Pelo) estaran, també, en la direcció escènica, com ja Maria Muñoz va fer a "J.R.T." o a "Nocturn". Per això està Antonio Moreno (percussions) i Juan Jiménez (saxo), és a dir, Projecte Lorca, que treballen a Utrera on ara viu, també, Leonor. I, potser, per això també el gran Tomàs de Perrate (cant), que és d’Utrera justament, i Maria Marín (guitarra i cant), que és d'Utrera i ara està en els Països Baixos. I Dani de Morón (guitarra), impressionant guitarrista que, com el seu nom indica, és de Morón de la Frontera, lloc tan lligat en el flamenc a Utrera.

Una investigació sobre els orígens, l'ancestral, les arrels, el que ens tira cap a dins la terra i ens dóna forces per poder volar ... Una cabellera habitada per un ésser mitològic, la simbiosi entre l'animalitat i la sensualitat, un procés de creixement.

Contrakant és primer de tot un espai que encara no existeix i que per accionar s'ha d'activar. L'energia que activa aquest espai de fricció real és la ràbia. Ràbia contra Kant.

Com el títol del projecte identificada com a "CONTRAKANT", volem estudiar formes i estratègies físiques, textuals i escèniques que puguin posar en dubte els famosos A prioris amb els que l'alemany jutja com veiem i entenem la realitat.

La idea amb la qual volem treballar és que són els objectes i les accions les que creen espai i temps i no estructures o idees a priori del subjecte que construeix el coneixement de l'objecte, a través de la representació que el subjecte, mitjançant la sensibilitat inherent a la seva naturalesa presa de l'objecte.

L’associació artística de Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases, EL CLUB, és la de quatre artistes amb línies creatives molt singulars, però amb un mateix objectiu: posar en comú les seves personals maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre
i el moviment.

La set i la revolució posa el focus sobre actituds, gestos i diàlegs aparentment insignificants, que s’utilitzen com a metàfora d’emocions vinculades a les profunditats i contradiccions de l’ànima humana.

ATENCIÓ: aforament màxim 25 persones, cal reserva prèvia

Corpus proposa la trobada entre una peça escultòrica, un manipulador d'objectes i un músic. Amb el desig de que el silenci i la quietud despleguin la seva eloqüència. Una fuga de a tres, un contratemps imprevist, un canvi d'escala, permetent a l'invisible manifestar-se encara que sigui només per un instant.

Corpus explora el moviment d'un objecte escultòric en relació amb el cos humà, animal i vegetal, la cosificació del vincle que tota persona té amb el seu "cos objecte", desvetllant el seu sentit poètic i estudiant les seves possibilitats d'interpretació, transformació i representació plàstica i de moviment.

Mal Pelo iniciarà el 2020 reprenent la gira de la seva darrera creació On Goldberg Variations/Variations al Teatro Central de Sevilla.

On Goldberg Variations/Variations és un espectacle basat en la proposta musical Goldberg Variations / Variations del pianista i compositor franco-americà Dan Tepfer, a on aquest interpreta les Variacions Goldberg de J.S. Bach combinades amb les seves variacions improvisades sobre les mateixes harmonies.

A On Goldberg Variations/Variations un entramat de línies de llenguatges convergeixen per construir un teixit al voltant de l’obra de J.S. Bach. La dansa, la veu de John Berger, alguns textos propis, el so manipulat i multifocal de la banda sonora, la veu en directe i les projeccions de vídeo s’uneixen per construir aquesta aproximació de Mal Pelo a l’univers de J.S. Bach.
La proposta coreogràfica aposta per la musicalitat particular de cada intèrpret i pel diàleg rítmic i dinàmic entre el grup i l’espai.

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.



detalls

Perquè a vegades estimar vol dir saber deixar anar.

Després de 24 anys compartint vida professional i personal, Mónica i Colate emprenen la seva última gira de dansa. A 4000 metres d'altitud, el desert andí posarà a prova els límits de la seva relació i dels seus cossos.

DUO és un viatge en furgoneta pels àrids paisatges fronterers entre Argentina, Xile i Bolívia. És també un espectacle de dansa contemporània que escenifiquen en escoles i places de pobles perduts. I és un viatge interior de dos personatges que tracten de mantenir l'equilibri quan topen amb els seus límits físics i emocionals.

Intercanvi de coneixement, creació i difusió.

La xarxa Ritme va ser fundada a Dunkerque el 2017 per iniciativa del Théâtre la Licorne i ara inclou 6 estructures artístiques i 4 estructures de difusió en 5 països. Els socis d'aquest projecte volen construir una xarxa internacional al voltant del teatre de titelles i d'objectes amb el desig de descobrir altres pràctiques artístiques, altres estètiques i proposar noves formes de concebre la relació amb el públic.
El primer tema triat per tots els membres de l'Acadèmia Nòmada és la biografia.
Què és la biografia?
Com (re) construir la vida d'una persona?
Es tracta de crear, inventar biografies de personatges de ficció o de inspirar-se en la vida de persones que realment van existir (conegudes o no)?

La geometria porta una emotivitat en si mateixa. Associem en tot moment formes i símbols a significats, records, història i sentiments. Cóm descobrir quines imatges, formes simples i en brut porten dins? "Thinking Squares" és el començament d'un nou procés de creació que es submergeix en l'exploració del moviment del cos a partir de geometries preexistents seleccionades, que estableix puntuacions i rutes espacials prèviament dibuixades. L'interès se centra a descobrir com aquestes estructures ens afecten i com canvien el nostre moviment corporal, les nostres eleccions d'estar en l'espai i relacionar-nos amb altres. En utilitzar eines com la deconstrucció, la dissecció, el collage, el reemplaçament, estem interessats a obrir les moltes formes que tenim de veure el mateix.

Perquè a vegades estimar vol dir saber deixar anar.

Després de 24 anys compartint vida professional i personal, Mónica i Colate emprenen la seva última gira de dansa. A 4000 metres d'altitud, el desert andí posarà a prova els límits de la seva relació i dels seus cossos.

DUO és un viatge en furgoneta pels àrids paisatges fronterers entre Argentina, Xile i Bolívia. És també un espectacle de dansa contemporània que escenifiquen en escoles i places de pobles perduts. I és un viatge interior de dos personatges que tracten de mantenir l'equilibri quan topen amb els seus límits físics i emocionals.

Retrats Errants investiga com emfatitzar la particularitat dels mons creatius de cada intèrpret amb l’acompanyament atent de la Cia Mal Pelo. L’interès d’aquesta trobada resideix en mostrar com un mateix grup de creadores/intèrprets, pot oferir una perspectiva plural de cada individu dins del col·lectiu.
Retrats Errants es una creació al voltant de la idea del retrat. Aquesta idea de retratar-se posa un marc íntim a cada individu, desvetlla la seva singularitat, i d’aquesta manera reflexa la sensible condició humana.

Aquest any, se celebrarà la quarta edició del cicle "Desembre en Dansa" que es desenvolupa aprofitant la llarga trajectòria en formació i projectes de creació que s'han anat desenvolupat en el municipi de Celrà des dels anys 90. L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Celrà, en col·laboració amb l'Escola Municipal de dansa de Celrà i l'animal a l'esquena, organitzen per quarta vegada aquest cicle específic de dansa, que es desenvolupa en diverses localitzacions del municipi de Celrà.
La proposta d'espectacles es complementa amb tallers que alguns dels ballarins i creadors convidats, realitzen per a joves a partir de 15 anys i també per a adults.

Podeu trobar més informació de la programació a

https://ateneucelra.koobin.com/

On Goldberg Variations/Variations és un espectacle basat en la proposta musical Goldberg Variations / Variations del pianista i compositor franco-americà Dan Tepfer, a on aquest interpreta les Variacions Goldberg de J.S. Bach combinades amb les seves variacions improvisades sobre les mateixes harmonies.

A On Goldberg Variations/Variations un entramat de línies de llenguatges convergeixen per construir un teixit al voltant de l’obra de J.S. Bach. La dansa, la veu de John Berger, alguns textos propis, el so manipulat i multifocal de la banda sonora, la veu en directe i les projeccions de vídeo s’uneixen per construir aquesta aproximació de Mal Pelo a l’univers de J.S. Bach.
La proposta coreogràfica aposta per la musicalitat particular de cada intèrpret i pel diàleg rítmic i dinàmic entre el grup i l’espai.

A la residència artística a L'animal a l'esquena espero acabar el llibre "El cos creatiu", un projecte personal basat en converses amb l'artista de la dansa David Zambrano.

Durant dos anys he seguit a David Zambrano pel seu món. A poc a poc. Hem parlat, he observat els seus tallers i he participat de les seves classes.

He investigat el recorregut vital d'aquest artista des dels seus inicis fins al moment actual. De tot el que s'ha analitzat he rescatat allò que he considerat més rellevant i que crec que pot interessar a persones de diferents àmbits: ballarins, coreògrafs, artistes, creatius, professors, emprenedors o investigadors, entre d'altres. El seu procés creatiu.

La melancolia del turista és una galeria de miratges sostinguda en el queda darrere d'un paisatge sublimat, que ja no existeix o que mai va existir: un estat de les coses que es difumina en el temps i que de vegades reviu a través de residus de la memòria i de certes resistències. Sorgeix d'una recerca per alguns llocs turístics de què hem recuperat instants i objectes que parlen de l'ascens i de la caiguda d'aquesta fantasia. Però la malenconia és també, un estat anímic suspensiu que acompanya l'excepció, una força activa que ens porta cap al desig de re-inventar i re-inventar-nos en aquests lapses en els quals es fractura una inèrcia.

En lo alto para siempre és una proposta escènica a partir de textos que pertanyen a "Entrevistes breus amb homes repulsius" de David Foster Wallace

“La mentida és que calgui triar entre una cosa i una altra. Una abella quieta i flotant es mou massa de pressa per pensar. Des de dalt la dolçor la fa embogir.”

En lo alto para siempre és una obra de creació a partir del relat homònim de l'escriptor nord-americà David Foster Wallace. Una història aparentment senzilla que descriu el viatge emocional que oscil·la entre l'èxtasi i el calvari d'un jove que decideix saltar per primera vegada d'un trampolí. Un salt al buit que tots hem experimentat alguna vegada i que en aquest cas, ens ha convidat a aprofundir en l'univers literari i personal de DF W.; una visió fantasmagòrica, premonitòria i alhora hilarant que radiografia una societat a la vora de l'abisme.

Si volguessis podries quedar-te aquí damunt per sempre, vibrant tan de pressa per dins que flotaries immòbil en el temps, com una abella surant sobre alguna substància dolça.

Arrel de les converses mantingudes al 2018 en una taula de treball que L’animal va organitzar i a on es va convidar als centres de creació Azala de Vitòria i La Caldera i La Poderosa de Barcelona, aquest any L’animal amplia les col·laboracions amb altres centres. Continuem la relació amb Azala a través del programa “Tapete común” i iniciem noves relacions amb La Caldera de Barcelona i Teatro Pradillo de Madrid.

A partir de l’interès de les dues estructures en la figura de la històrica coreògrafa nord-americana Lisa Nelson es van iniciar unes converses entre L’animal i La Caldera per tal de convidar-la a realitzar una trobada d’una setmana a L’animal a l’esquena amb creadors vinculats a aquest centre de creació de Celrà i col·laboradors habituals de la companyia Mal Pelo. A continuació, una part d’aquest artistes i alguns col·laboradors internacionals convidats per Lisa, realitzaran un laboratori de creació d’una setmana a La Caldera, el resultat del qual es presentarà dins de la programació “Corpografies”. Per completar aquesta immersió en l’univers d’aquesta investigadora del moviment Lisa compartirà la seva metodologia de treball “Tuning Scores” dintre del cicle “Sporá Prógrama”.

Aquest treball de solo neix de la necessitat específica de construir una ficció molt personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic.

The Mountain, the Truth & the Paradise és un univers poètic que es pregunta sobre el sentit de la divinitat i de la vulgaritat, sobre l’espiritualitat i la ignorància, sobre la bellesa i la banalitat.
La capacitat de transformació de l’intèrpret en un espai blanc i nu, i la precisió del gest i la veu, són l’aposta fonamental en la dramatúrgia d’una peça que proposa un viatge canviant, emocionant i ple d’estímuls.

On Goldberg Variations/Variations és un espectacle basat en la proposta musical Goldberg Variations / Variations del pianista i compositor franco-americà Dan Tepfer, a on aquest interpreta les Variacions Goldberg de J.S. Bach combinades amb les seves variacions improvisades sobre les mateixes harmonies.

A On Goldberg Variations/Variations un entramat de línies de llenguatges convergeixen per construir un teixit al voltant de l’obra de J.S. Bach. La dansa, la veu de John Berger, alguns textos propis, el so manipulat i multifocal de la banda sonora, la veu en directe i les projeccions de vídeo s’uneixen per construir aquesta aproximació de Mal Pelo a l’univers de J.S. Bach.
La proposta coreogràfica aposta per la musicalitat particular de cada intèrpret i pel diàleg rítmic i dinàmic entre el grup i l’espai.

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.



detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.



detalls

Torna el Bhum ! (Manifest Frontera Humana).
Aquesta sisena edició del Bhum ! és especial. Volem celebrar el 30è aniversari de la trajectòria de Mal Pelo, impulsor i patrocinador del projecte de L’animal. Ho fem a casa, a Celrà, aquest poble que tant bé ens ha acollit des del primer dia.
Volem també celebrar la llarga relació que tant Mal Pelo com L’animal a l’esquena té amb Baró d’Evel Cirk Cie, que ens acompanyen en el disseny d’aquesta nova edició.

Aquest Bhum ! també tindrà la presència important de creadors, tècnics i voluntaris que hi participen de manera desinteressada, recolzant L’animal i el seu lloc en el mapa territorial de la cultura d‘aquest país.

A partir del projecte d'investigació " Ensayos para nada ", Mónica Valenciano segueix formulant un procés de llarga durada iniciat el 2017 i en el qual proposa el desenvolupament dins d'un cicle de peces contigües i interdependents.
A manera de cartes barrejables entre si, aquestes peces contenen la possibilitat de mesclar-se, produint així diferents composicions i lectures, tenint com a eix principal excavar en El Llenguatge, des de La veu del cos - L'escriptura i L’Acústica del moviment - El funcionament del Teixit espacial i El cos com a Lloc d'Aparició, El cos Orquestral o Polifònic.

Com molts projectes de Marta Izquierdo Muñoz, la creació actual té un enllaç amb l'anterior. Practice Makes Perfect (2017) i IMAGO-GO (2018) tenien en comú un objecte rudimentari i arcaic: el bastó. Les danses tradicionals dels bastons explorades en la primera, i el pal llarg de les animadores en el segon. En aquesta nova obra, Guérillères, trobem un marc coreogràfic en una comunitat en acció: si a IMAGO-GO era una tant rígida i disfuncional, aquí serà caòtic, orgànic i utòpic.

Les propostes artístiques de Pep Aymerich (Sarrià de Dalt, 1962), més enllà de la seva diversitat i vastitud, coincideixen en la presència del cos com a punt de referència, en la justesa en la mesura de les possibilitats i reaccions dels materials treballats, en el rigor, concisió i qualitat en la realització. Artesà de la fusta compromès amb la professió (en totes les accepcions del terme) de crear un món amb les mans, la seva feina esdevé una litúrgia de la mirada. En totes les seves creacions s’albira una profunda necessitat de transcendència, un qüestionament constant sobre el conflicte de l’home davant la fragilitat de la seva existència.

La geometria porta una emotivitat en si mateixa. Associem en tot moment formes i símbols a significats, records, història i sentiments. Cóm descobrir quines imatges, formes simples i en brut porten dins? "Thinking Squares" és el començament d'un nou procés de creació que es submergeix en l'exploració del moviment del cos a partir de geometries preexistents seleccionades, que estableix puntuacions i rutes espacials prèviament dibuixades. L'interès se centra a descobrir com aquestes estructures ens afecten i com canvien el nostre moviment corporal, les nostres eleccions d'estar en l'espai i relacionar-nos amb altres. En utilitzar eines com la deconstrucció, la dissecció, el collage, el reemplaçament, estem interessats a obrir les moltes formes que tenim de veure el mateix.

Retrats Errants investiga com emfatitzar la particularitat dels mons creatius de cada intèrpret amb l’acompanyament atent de la Cia Mal Pelo. L’interès d’aquesta trobada resideix en mostrar com un mateix grup de creadores/intèrprets, pot oferir una perspectiva plural de cada individu dins del col·lectiu.
Retrats Errants es una creació al voltant de la idea del retrat. Aquesta idea de retratar-se posa un marc íntim a cada individu, desvetlla la seva singularitat, i d’aquesta manera reflexa la sensible condició humana.

En aquesta residència d’escriptura ens centrarem a seguir redactant els Cuadernos sobre el tocar, una col·lecció de quaderns que sistematitzen la pràctica de Touching Improvisation que fa un parell d’anys estem desenvolupant. En aquest cas, els quaderns formen part del projecte Radiació+++, del Centre d’Art La Panera i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb l’ajut de la Fundació Daniel & Nina Carasso. 
Per altra banda, estem començant a preparar el que serà la següent producció: Fulgor (2021) i en aquesta residència començarem a especular amb el llenguatge necessari pel projecte. A partir de les investigacions que hem dut a terme sobre la pell i el tacte en els últims anys, tornarem al teatre per transformar-lo en una gran càmara fosca. Inspirada lliurement en Madame Butterfly de G. Puccini, Fulgor proposarà un viatge sensorial en el que els cossos-papallona aparaixeran com una delicada i vívida fantasmagoria impossible de retenir. 

En aquesta primera etapa de creació de "L'aspecte sensorial de les coses" (títol provisional), Federica Porello investigarà el potencial multifacètic del els elements escènics: l'intèrpret, els objectes, la llum i el so. Interessada per estudiar els diferents graus de presència de l'intèrpret, des del ser observat fins al dirigir-se directament al públic, i els diferents tipus d'estat del públic silent: contemplador, desxifrador d'enigmes, receptor ...

Els ingredients de la investigació seran els diferents tipus de relació entre el moviment i la música (representació visual del so, coexistència, diàleg ...) i entre les accions i els objectes (manipulació, animació, interdependència ...).

Les referències inicials seran les obres musicals "Il trill del diavolo" de Giuseppe Tartini, Sonata for Cello Solo "de György Ligeti i" Moto perpetu, Op. 11 "de Niccolò Paganini.
Els objectes amb els quals empiezarà a treballar seran peces de fusta soltes o unides per crear objectes articulats.

Escapar-se.
Aquesta és la primera edició d'un treball en solitari que serà desenvolupat durant el 2020.

Per als éssers humans, des que coneixem la nostra pròpia història, ens sentim atrets a desafiar a través de la conquesta i a conèixer. Terra, coneixement, un a l'altre.
No és tan diferent a la naturalesa dels artistes i especialment per als creadors de dansa. Coreògrafs, ballarins, mestres i investigadors des del moviment de la Judson Church estan "lluitant" contra els "vells" i inventant, assumint els "nous".
La dansa com una forma d'art escènic ha evolucionat i encara es perfila a si mateixa a gran velocitat alliberant-se de les regles, fonent-se i fusionant-se amb altres mitjans i descobrint nous territoris.

En la continuïtat de la creació "Diamant", "Animal Locomoció" s'acosta a la dansa i al cos com a camp de misteri imaginari, lloc de subtilesa i expressió del nostre ésser profund a la imatge de la música. Aquest solo, escrit per Lorena Calandín, s'inspirarà en la singularitat de la intèrpret i en el treball de Muybridge i Marey, precursors del cinema, reconeguts per les seves descomposicions fotogràfiques del moviment (cronofotografia). En les seves obres, aquests creadors intenten desentranyar el misteri de l'impalpable que és el moviment i, com altres investigadors de la història, sobretot de la dansa. És en aquest precís lloc, a la cruïlla de la ciència, de l'art i del misteri, on s’inicia el treball d’ "Animal Locomotion". Aquestes imatges són un punt d'inspiració amb la seva estructura repetitiva, hipnòtica i fascinant com també potencialitat de desfasament. El títol «Animal Locomotion» està també relacionat a la qüestió de la nostra condició i destí humà.

Coreografia, concepció: Christophe Le Goff
Interpretació : Lorena Calandín
A partir d’una idea original : Inma Marcos
Il·luminació i escenografia : Amandine Gerome
Producció: Lynda Miguel
Administració: Alice Normand

Durant aquesta residència Idoia Zabaleta revisarà els material laterals dels últims processos de creació. Anomeno materials laterals a aquells que no són centrals en els processos de creació, però que no obstant això em segueixen acompanyant com "bons amics" i m'ajuden molt més del que ells es creuen. Són materials modestos, simples passejants, fidels, que hi són a les dures i les madures, que et recorden d'on véns, que t'ajuden a despistar quan és necessari i afrontar les contradiccions quan així es requereix, que vénen a visitar-te, que pots cridar-los en qualsevol moment, que saben que no sortiran a la pel·lícula, però a ells els és igual, fins i tot ho prefereixen perquè són vergonyosos en aquest sentit, però que d'una manera o altra sempre acaben fent d'extres o preparant els entrepans per a aquesta excursió. Una qüestió d'amistat i per tant una qüestió de temps. Són imatges latents (portes, finestres, parets, forats, praderies, coves...), són maneres de fer (horitzontals, del fred a la calor sense transicions, embrutant-se...), són gestos (obrir i tancar mans, obrir i tancar boca, irradiar estern...), són precs (tinc temps, vinga anem, no hi vaig ser, sal si pots, estimada vida...), són cançons (hil zara d'Ibon r/g, gure oroitzapenak de Mursego , com llops de Ainara LeGardon, una cançó dels pastors de Chumo de Alvaro Barriuso...), són pensaments tangencials (llançar coses a l'aire i veure què passa, mots encreuats, travessies...).

El sentit ancestral de l'ésser humà nòmada, el sentit de la comunitat que es trasllada d'un lloc a un altre, mai s'estableix de forma permanent en cap lloc.
Explorar el valor de l'individu dins del col·lectiu. La recerca del moviment personal i d'allò que ens uneix com a grup.
Un cos col·lectiu que necessita d’altres cossos. Cosso sense rols de gènere.
Que passa quan la interacció de diversos cossos que porten el mateix procés migratori expressiu es troben? Quin tipus de relacions es generen?
Migració com un moviment tant exterior com interior, que trenca fronteres i límits, permetent el desplaçament i l'aprenentatge en els cossos, les disciplines, els llenguatges, els cossos.
Migració com a evolució.

Contrakant és primer de tot un espai que encara no existeix i que per accionar s'ha d'activar. L'energia que activa aquest espai de fricció real és la ràbia. Ràbia contra Kant.

Com el títol del projecte identificada com a "CONTRAKANT", volem estudiar formes i estratègies físiques, textuals i escèniques que puguin posar en dubte els famosos A prioris amb els que l'alemany jutja com veiem i entenem la realitat.

La idea amb la qual volem treballar és que són els objectes i les accions les que creen espai i temps i no estructures o idees a priori del subjecte que construeix el coneixement de l'objecte, a través de la representació que el subjecte, mitjançant la sensibilitat inherent a la seva naturalesa presa de l'objecte.

Piero Steiner, Andres Corchero, Pep Ramis y Enric Ases retoman con la mirada externa de María Muñoz la creación que se estrenó en la última edición del Festival de Otoño de Cataluña Temporada Alta Girona / Salt 2018. Una semana de creación para reanudar el espectáculo que se podrá ver en la próxima edición del Grec Festival de Barcelona.

Cuatro hombres de la misma edad, de la misma altura y con un mismo objetivo: la búsqueda de nuevos territorios expresivos y de un lenguaje común que les permita llegar de una manera directa a la médula del espectador. Cuatro hombres unidos por una complicidad generacional y un interés común por cierto tipo de temáticas y estrategias escénicas

Hi havia una vegada dos peixos joves que anaven nedant i es van trobar per casualitat amb un peix més gran que nedava en direcció contrària; el peix més gran dels saludar amb el cap i els va dir: "Bon dia nois, com està l'aigua?". Els dos peixos joves van seguir nedant un bon tros; per fi, un d'ells va mirar a l'altre i li va dir: "Què dimonis és l'aigua?”.
This is water. D. F. Wallace.


Juan Navarro i Gonzalo Cunill col·laboren de nou en la creació d'una proposta escènica, en aquesta ocasió amb la intenció d'apropar-se a la vida i obra de l'autor de La Broma Infinita. El punt de partida és la conferència This is water, que D. F. Wallace va pronunciar el 21 de maig de 2005 a la cerimònia de graduació del prestigiós Kanyon College d'Ohio. Aquest dia, David Foster Wallace va proposar una confrontació amb "el fet que les realitats més òbvies, ubiqües i importants, són sovint les que més costen de veure, i les que més costen d'explicar". Descobrim en aquesta ocasió a una persona vital i optimista, allunyat dels fantasmes que li van torturar fins al seu suïcidi el 2008.

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.



detalls

És una obra generada per dos creadors de diferents èpoques que coincideixen en un mateix temps. Treballen la dualitat d’un mateix ésser, la confrontació envers l’altre i un mateix.
Construirem la relació de titelles rèpliques (a mida natural) de pare i filla.
Generant així, una cadència entre territoris antagònics i afins.

Com ballo per, cap i sobre algú que està absent? Com deixo a ell o ella, per continuar ballant per la següent persona?
A través d'aquest solo coreogràfic, Pau vol desenvolupar el seu rol d'intèrpret-creador independent, que emergeix paral·lelament a la seva tasca pedagògica actual, després d'haver treballat diversos anys com a membre permanent del Tanztheater Wuppertal-Pina Bausch.
El títol de la peça és Wi (n) dow. La n està emmarcada per la seva pròpia finestra entre claudàtors, i marca el potencial de presència, en absència.

LLOPS TRISTOS passa dins un Museu d’Art Contemporani. Un d’aquests museus completament blancs. Circumstancialment s’hi creuen diversos personatges: el director adjunt, la secretària del director, una noia i un noi que fan un càsting per a una performance. A l’inici, uns hi treballen i els altres hi estan de pas. Però lentament acabaran vivint quasi tots en el Museu, un d’ells literalment i d’altres anímicament. L’espai blanc s’emplena. Però si ho fa és perquè a fora tot cada vegada té menys sentit i es buida.

Leonor Leal torna a L’animal a l’esquena en un primer laboratori durant aquest 2019 per a iniciar un nou treball de solo d’aquesta bailaora de Jerez de la Frontera.
En aquesta ocasió hi haurà un treball de recerca entre les dues creadores a partir de la formació en flamenc de Leonor Leal. María Muñoz ha col·laborat en les darreres creacions de Leonor Leal des de l’ajudantia artística. Leonor ve a L’animal per a compartir amb María Muñoz la seva disciplina i iniciar així un nou procés creatiu entre les dues.

Hi ha un paisatge recurrent en mi. Immens, inabastable, llunyà de tota la resta.
El desert és gairebé sempre una línia recta, sola, immutable, avorrida ... Quan comença? Quan acaba?
És la seva aparent quietud la que l'acosta a la monotonia i són els moviments imprevisibles els que trenquen amb ella.
És possible crear un camí a través d'aquest paisatge?

“el barro mira al barro y comprende que es bello”

SOMA (títol provisional) és una experimentació escènica i matèrica que es concentra en l'estudi del cos i del moviment com a ombra i fragment. La mesura i el pes són expressió de la seva potència i desaparició, la seva necessària esquerda i abisme. Un sortir del ritu.
Instal·lació i performance que ballarí, escultor i il·luminador comparteixen, transitant per diferents estats físics, conceptes estètics i qualitats de moviment, relacionant-se i difuminant rols mitjançant escultures, materials, ambients, objectes i coreografies que es van desplegant en un espai conformat davant l'espectador.

El disseny anatòmic humà, com el de qualsevol altre animal, indueix al moviment. La pèrdua progressiva de la percepció dels propis ritmes vitals provoca un gest descoordinat, restringit i poc harmònic. Entendre l’estructura del nostre organisme ens ajudarà a recuperar i desenvolupar una expressió corporal equilibrada.
La finalitat d’aquesta formació és re-descobrir el moviment en tota la seva dimensió i utilitzar-lo com a instrument de salut.


D’ 11.00 a 18.00 hores a L’animal a l’esquena
Preu: 70,00 euros
Interessats escriure mail per fer la inscripció a info@lanimal.org

Continuació del procés de creació del nou espectacle de Mal Pelo que s’estrenarà el proper 28 de març al TNC.

Després de portar l’espectacle Bach sobre algunes peces de El Clavier ben temperat interpretat per María Muñoz a molts països, Mal Pelo continua la recerca d’un llenguatge profund i dinàmic entre la dansa i la música que li permeti dialogar amb l’obra de J.S. Bach. Bach Project és el paraigües que acollirà la recerca a tres anys vista d’un treball multifocal sobre el moviment i el treball del compositor alemany, a partir de l’estudi de la música barroca i la relació amb el moviment, l’espai i la dramatúrgia coreogràfica.

Aquest mes de gener, Mal Pelo continua el procés de creació del nou espectacle que s’estrenarà el proper 28 de març al TNC.
Després de portar l’espectacle Bach sobre algunes peces de El Clavier ben temperat interpretat per María Muñoz a molts països, Mal Pelo continua la recerca d’un llenguatge profund i dinàmic entre la dansa i la música que li permeti dialogar amb l’obra de J.S. Bach. Bach Project és el paraigües que acollirà la recerca a tres anys vista d’un treball multifocal sobre el moviment i el treball del compositor alemany, a partir de l’estudi de la música barroca i la relació amb el moviment, l’espai i la dramatúrgia coreogràfica.

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.



detalls

La residència de María Muñoz a L'animal a l'esquena del 17 al 22 de desembre està dins el marc del projecte El contrapunt i la composició coreogràfica (Les veus del cos, l'espai i la música contrapuntística del barroc) pel qual ha obtingut una beca d'investigació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, un projecte en què ha treballat durant el 2018 tant a l'animal a l'esquena, com en el Hochschulübergreifendes Zentrum Tanz (Berlín, Alemanya), al Centre de Creació Azala (País Basc) i a la seu de Steve Paxton i Lisa Nelson a Vermont (EUA).
La presentació del dia 22 de desembre tindrà una estructura de conferència-mostra pràctica i per això María Muñoz comptarà amb la col·laboració de Jordi Casanovas, Pep Ramis, Federica Porello i Zuriñe Benavente, que han seguit els diferents Laboratoris d'investigació que s'han realitzat a al llarg de tot l'any.

Resum:
Investigació de les relacions possibles entre la música contrapuntística del barroc, el cos com a marc i font de diferents veus, i l'espai com a generador d'experiència coreogràfica. Mitjançant una metodologia basada principalment en la pràctica, però també en la reflexió i l'anàlisi, la idea és plantejar el treball posant el focus en totes les possibilitats que pot oferir un sol cos per definir diferents frases d'escriptura coreogràfica, per posteriorment fer una transposició d'aquest estudi a diversos cossos en una composició conjunta.
La pregunta que es formula és de quina manera la tècnica musical contrapuntística pot tenir una acció correlativa en la composició coreogràfica.

Paraules clau:
Composició coreogràfica, contrapunt, fuga, cànon, imitació, variació, fragmentació, subjecte­ contra subjecte, tensegridad, kinesfera, improvisació.

Antecedents:
El 2004 Maria Muñoz va presentar un treball sobre algunes peces seleccionades de l'obra El Clavecí ben temperat. La peça escènica Bach va ser fruit d'un treball d'estudi sobre les peces que componen aquesta extensa obra Johan Sebastian Bach, una col·lecció de dues sèries de vint Preludis i Fugues. És una aproximació en la qual es combina la dansa d'alguns preludis que s'escolten en directe amb la memòria d'algunes fugues ballades en silenci. Des de llavors s'han fet representacions d'aquesta peça fins a l'actualitat, fet que ha possibilitat desenvolupar en detall un treball de composició a través d'un entrenament de l'escolta musical.

Aquesta experiència ha generat en Maria Muñoz la curiositat i necessitat d'ampliar els seus coneixements sobre el contrapunt com a tècnica de composició i sobre les concepcions del cos i el moviment en l'espai argumentades per grans creadors com Laban, Forshyte, Steve Paxton i Lisa Nelson.

Les idees i consideracions que Maria Muñoz vol posar en el centre de la investigació i proposta d'estudi estan en relació amb aspectes fonamentals de la composició coreogràfica i amb una manera particular d'aproximar-me a la creació, fruit d'una llarga experiència de pràctica escènica.

Retrats Errants investiga com emfatitzar la particularitat dels mons creatius de cada intèrpret amb l’acompanyament atent de la Cia Mal Pelo. L’interès d’aquesta trobada resideix en mostrar com un mateix grup de creadores/intèrprets, pot oferir una perspectiva plural de cada individu dins del col·lectiu.

Retrats Errants es una creació al voltant de la idea del retrat. Aquesta idea de retratar-se posa un marc íntim a cada individu, desvetlla la seva singularitat, i d’aquesta manera reflexa la sensible condició humana.

LaBolsa aposta per retratar-se, ser miralls les unes de les altres per acostar-se. En aquesta afectació mútua el col·lectiu genera una resistència a les tendències de disgregació social: retratar com una lloança dedicant temps a la contemplació de l'altre/a.

LA TERCERA EDICIÓ DEL DESEMBRENDANSA
EXHIBICIÓ-FORMACIÓ-CREACIÓ a l’entorn de la DANSA

La tercera edició del cicle anomenat “Desembre en Dansa” es durà a terme a Celrà del 29 de novembre al 2 de desembre. Aprofitant la llarga trajectòria en formació i projectes de creació que s’han desenvolupat al municipi de Celrà des dels anys 90, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Celrà amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i L’animal a l’esquena, organitzen un tercer cicle de dansa, centrant-se en l’exhibició (al Teatre l’Ateneu de Celrà), la formació (a través de tallers a l’Escola de Dansa) i la creació (obrint al públic processos de creació de companyies residents a l’Animal a l’Esquena).
La mostra tindrà lloc a diverses localitzacions del poble, concretament a L’animal a l’esquena (Mas Espolla), la plaça de l’Església, el Teatre L’Ateneu de Celrà, el Pavelló de les Piscines i a l’Escola Municipal de Dansa.
Aquesta proposta d’espectacles es complementarà amb diferents tallers, dirigits a joves a partir de 15 anys i a adults, que realitzaran alguns dels ballarins i creadors convidats. Aquestes sessions es duran a terme a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i es treballarà el llenguatge artístic i el moviment específic de cada creador/a.
La inauguració del cicle “Desembre en Dansa” tindrà lloc el dijous 29 de desembre a les 19 h, amb la presentació del treball de residència de creació de María García Vera (Catalunya) i Juan Pablo Miranda (Argentina), sota el títol ‘Werner o el azul de los orígenes’, al centre de creació L’Animal a l’Esquena (Mas Espolla de Celrà).
A partir de divendres i fins diumenge a la tarda, es combinaran espectacles i tallers.
En aquesta tercera edició participaran, entre d’altres, la ballarina, coreògrafa i performance anglesa Yael Karavan, la companyia francesa Les Chasseurs Cueilleurs, la companyia balear Cia. Baal Dansa, i els catalans Magí Serra, la Cia. Los Moñekos, la ballarina Ariadna Montfort i la Cia. La Mujer del Carnicero.

Werner o el azul de los orígenes és un homenatge escènic que es construeix sobre cites, restes de guions perduts i testimonis que intenten reconstruir els darrers dies de Werner Herzog. És un homenatge, però també és un funeral. Hi ha un desaparegut a escena i aquest desaparegut és el propi Werner.
Hi ha un cos perdut i, parlant d’aquest mort, s’invoquen metafòricament la mort de les imatges del director, d’aquelles imatges “pures”, de l’origen selvàtic i de les petjades de Werner per la selva, del seu vaixell a l’Amazones, d’aquell vaixell pujant una muntanya… realitats impossibles de recuperar que ja només poden ser citades i imaginades.
Aquesta peça és la suspensió d’un ritual de comiat que tracta de provocar una conjuració. La seva funció és restituir i mantenir pura la potència, lluny de l’infern d’aquest món en runes. Una celebració post mortem que reconcilia l’etern vincle amb la mirada del Pare.

Mal Pelo proposa una tercera trobada en aquest 2018 que té com a punt de partida el treball de recerca que María Muñoz va fer pel seu solo Bach, peça que ha tingut una acollida excepcional arreu del món. Un laboratori que convida a posar en joc els universos de la dansa i de la música contrapuntística de Johan Sebastian Bach. Un treball sobre la mirada precisa, sobre el gest, i sobre la musicalitat de cada un dels cossos en la exploració d’aquest mon únic del compositor alemany.

El llenguatge escènic de Mal Pelo està en trànsit constant i s’alimenta de la recerca personal i col·lectiva dels potencials expressius de cada una de les eines de que disposa: cos, text, audiovisual, il·luminació, banda sonora i espai escenogràfic. En les creacions de María Muñoz i Pep Ramis hi trobem diferents aproximacions al llenguatge del moviment i les seves hibridacions amb altres llenguatges, però sempre hi ha una centralitat específica del cos i el moviment de manera profunda i compromesa.

Sa Mateixa

La mateixa illa. La mateixa anyada. La mateixa cançó. La mateixa dansa. La mateixa gent. La mateixa tonada. La mateixa família. La mateixa cadira. La mateixa persona. La mateixa melodia. La mateixa vegada. La mateixa dona. La mateixa veu. La mateixa casa. La mateixa foto. La mateixa mare. La mateixa festa. La mateixa imatge que se’ns repeteix i que va teixint la geometria de la nostra memòria col·lectiva. Una memòria complexa, desigual. Una memòria sense temps, antiga i recent alhora. Una memòria que crida, que calla. Una memòria que fluctua, que se va generant dia a dia. La mateixa imatge d’uns fils que ens uneixen sense que els puguem veure. Uns fils molt poderosos: quan algú els toca ens fan ressonar generacions eternes dins les entranyes.

“Quan vaig arribar a la terra del món, el món ja hi era amb totes les coses que varen arribar a la terra abans que l'home” Blai Bonet

L’associació artística de Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases, EL CLUB, és la de quatre artistes amb línies creatives molt singulars, però amb un mateix objectiu: posar en comú les seves personals maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre
i el moviment

Ana Vallés i Mónica García es van conèixer al 2000 a Madrid, coincidint les dues en el
procés de creació de "Fine Romance" de Provisional Danza, a on Vallés realitza la
direcció d’escena.
Ana, actriu-directora i Mónica, ballarina-coreògrafa. Des del 2007 treballen juntes en els
espectacles de Matarile Teatro.
Durant el procés de creació de "Antes de la Metralla", Mónica proposa a Vallés la creació
conjunta d’un duet. Neix el projecte ”Los limones, la nieve y todo lo demás”

Pep Ramis  oferirà un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció. 
Precisió, durada, compromís, intensitats, silenci, absències, presències, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs. 
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 
3-Comandar l’acció d’un mecanisme. 



detalls