Paula Sacur ve a L’animal a realitzar una residència de recerca-creació en arts vives, que involucri a la comunitat migratòria, tant per a una recerca de camp, com per a ser part de la posada en escena. Reunir-se en la diàspora dels cossos a partir d'un llenguatge corporal particular, on cada interpreti serà autor/a de la seva corporalitat, gest poètic com un segell identitari, a través de les pràctiques d'autoria, metodologia que he desenvolupat durant la seva trajectòria com a investigadora xilena en dansa, somàtica i política. Crear corporalitats que siguin testimoniatge autobiogràfic (acte-etnogràfic), des de la memòria somàtica-cultural- Ancestral.

Per mitjà de la contemplació, estat de ser; “Migro dins de mi, a través de cada cèl·lula que compon el meu cos”, esdevé “Destierra: Cossos en Diàspora”, sota la pregunta:
Com deixem d'emigrar, si les nostres cèl·lules immigren dins de nosaltres? (Cos símil a Territori).