En el seu 30è aniversari, la companyia aprofundeix la seva recerca sobre la creació in situ. Per inaugurar aquest treball, reuneix un grup Inter generacional de ballarins i un músic per tal d'interrogar les traces, la transmissió i el pas del gest al llarg del temps. Al carrer -espai comú i viu- es creuen cossos joves i ancians, les seves memòries, els seus ritmes i els seus silencis. Entre herència i creació, aquesta nova peça planteja una qüestió important de la nostra societat: com, en l'espai públic, els cossos joves o ancians encara poden trobar-se, torbar-se i commoure's, reunir-se.

Projecte transfronterer i transdisciplinar sobre la figura del salvatge en els carnestoltes pirinencs
Marta Izquierdo Muñoz (Toulouse, FR-ÉS), Nans ?aborde-*Jourdma (Oloron & Paris, FR)
Victoria Klotz (Bagnère-de-*Bigorre, FR), Montdedutor (Gérone, ÉS), Martxel Rodríguez (?esaka, ÉS)

«Créatures» en francès es tradueix «criatures» en català i «criatures» en occità i en castellà. ?a forma neutra en escriptura inclusiva podria escriure's «criatures», per la qual cosa la grafia «Cre/*iatures» resulta llegible en les quatre llengües romanços. «Izakiak» és la paraula basca per a designar «criatures».

Una sorprenent osmosi fa vint anys que vincula Maria Muñoz al Clave ben Temperat de Johann Sebastian Bach. La coreògrafa fa més que interpretar la música, és músic sublimant preludi i fuga, en la vivacitat i profunditat del seu gest cal·ligràfic. La seva dansa cisellada revela al llarg del temps l'evolució del seu cos i la sensibilitat de la seva trajectòria artística. En el moment en què l'edat l'obligaria a abandonar aquest solo convertit en company de vida, el Théâtre de la Ville li proposa imaginar un BACH en família, en companyia de Pep Ramis, la seva parella, artista i coreògraf, i els seus tres fills Martí, Paula i Sam, tots ells convertits en ballarins professionals. Per coronar un recorregut impressionant, una obra que es confon amb la vida.

MYCO és una meditació sobre el silenci, la comunicació i la intricada xarxa de la vida que ens uneix a tots. En un món impregnat de soroll i presses, aquest espectacle ens recorda que hem d’escoltar els murmuris dels arbres, els batecs del nostre entorn i la silenciosa poesia de l’existència. A través de la dansa, es crea un espai per a la reflexió, la connexió i, en última instància, el reconeixement de la bellesa que prospera tant al bosc com dins nostre.

‘Sull’uscio’ (a la porta) és el títol provisional d'una peça on la jove companyia de dansa Apolvere vol experimentar algunes idees en la seva fase primitiva de recerca desarrollada entre L’animal a l’esquena i Akropoditi Dance Center de Grècia.
L'interès artístic en fer aquesta peça ve del fet que els dos co-directors, que provenen respectivament d'Itàlia i Espanya, actualment estan presenciant un augment dels discursos polítics feixistes i la seva normalització, tant als seus països d'origen com a la resta d'Europa. Això els ha deixat clar la importància de fer una peça que parli sobre l'organització col·lectiva per preservar un futur on la llibertat d'expressió i les condicions de vida dignes no estiguin en perill.