Un moment, per favor, que es detinga tot. Cal parar atenció. Que vinga la nit en la nostra ajuda per a afinar l'escolta. Urgeix un repòs. Anem a tombar-mos. L'oïda, solament l'oïda; per a veure, per a sentir. Anem sense por. La penombra ens acompanya i deixa la llum entre línies, així no cega, és lucidesa.
Llavors sorgeixen els paisatges, un darrere l'altre, com si brollaren en l'aire, en la superfície de les coses i en els somnis; perquè eixe lloc existeix, sí, és on es troben els cossos i es fan híbrids. Carn, ferro, plàstic, teixit. Ací ens ajuntem les matèries. Ací compartim i som atmosfera.
Respirem. Inhalem al temps i exhalem sobre els minuts, que s'escampen i es desordenen, ja no fan falta. Veus com s'esvara el bosc? Puc arrossegar el so amb les meues mans. Anem a intuir, ho tenim tot i ho sostenim: la llum, l'ombra, els records. L'esforç i la resistència en una porció d'espai. Els cossos i els objectes, afectats, font d'afectes. Les ressonàncies. La imaginació. Tota esta tendresa.

Fitxa artística:

Direcció i interpretació: Vicent Gisbert.
Assessorament artístic i mirada externa: Natalia D'Annunzio i Sofía Alonso.
Assistència coreogràfica: Rocío Pérez.
Col·laboració en textos i escriptura: Mariví Martín.
Assistència en l'espai sonor: Vir Roig.
Disseny de l'espai i de la il·luminació: Pau Rius.
Fotografia: Toni Marín.
Audiovisuals i espai sonor: Vicent Gisbert.
Producció: Mónica Vázquez.
Amb el suport d'Espai La Granja, L'animal a l'esquena i l'IVC.