Un projecte de Milagros García Salgueiro en col·laboració amb Alejandra Salgueiro.

La meva primera idea: realitzar un projecte amb la meva mare, on ella no sigui només la meva mare sinó la meva companya, la meva col·laboradora, la meva primera lectora, la meva tutora. Mirar a la meva mare com a pedagoga i que la meva mare miri a la seva filla com a ballarina.

La meva segona idea: escriure juntes un fanzine que parli sobre dansa, improvisació i pedagogia. Posar en diàleg les nostres pràctiques: la meva dins de l'estudi de dansa, la seva dins de l'aula.

La meva tercera idea: pensar la redacció del fanzine com un glossari. Assignar una paraula a cada lletra de l'abecedari i, des d'allà, desplegar diferents textos que la situen en diàleg amb els eixos del projecte: dansa, improvisació i pedagogia.

Aquí, el punt de partida. Després, el camp obert, la pregunta constant.
Què escriure?
Quines paraules?
Quins textos?
Quin to?
Quina durada?
Què incloure?
Què pausar?
Què llegir?
Quines referències?
Què moure?
Què escoltar?
Què sorgirà?

Com guia una frase que algun dia vaig llegir en algun llibre que segur em va agradar molt: “Parlaràs senzillament del que veus”.