Panoràmica és un projecte d'investigació i de creació col·lectiva en dansa que impulsa l'ús de la imaginació en escena com una eina per a estimular la reflexió, l'experimentació i l'intercanvi.

El projecte possibilita una trobada amb diferents col·laboradors procedents de diferents camps artístics i part de la cerca d'un espai buit que actua com un llenç, per a posteriorment construir paisatges diferents i arquitectures alternatives a les de l'actual realitat. Generant des del cos, el moviment, la música, l'audiovisual i l'escriptura capes que aniran definint llocs per inventar.

M'atrau especialment la idea d'aproximació al BUIT, com una manera de fer front a l'excés que actualment tenim d'informació i a la manipulació que aquesta exerceix sense que a penes ens adonem. També el concepte de LÍNIA com a element bàsic que és present en tots els camps artístics, a més de la seua utilització per a generar complicitats i possibilitar la ruptura enfront del poder.

L'aspecte sensorial de les coses és una investigació al voltant del binomi: fragmentació i articulació, aplicat a el pensament, a el moviment i a les altres "Coses" que constitueixen la identitat d'una obra escènica. Un projecte alimentat pel desig de compartir en el camí de creació d'un sol, en entrevistes i laboratoris, les preguntes que neixen en els territoris teòrics i físics que es travessen en l'escriptura d'una obra.

PAPILLON qüestiona el concepte contemporani de llibertat individual en una societat cada cop més depenent. Aquesta proposta exposa la col·lisió entre l’impuls i la raó; la falsa llibertat i la llibertat real. Amb el pretext de presentar a l’intèrpret dins un capoll lumínic fictici, es qüestiona la identitat i la peculiaritat de l’individu amb clara inspiració a la caverna platònica moderna.
Entenent l’angoixa com el vertigen a la llibertat i la incapacitat de prendre control, la peça ens presenta l’home reduït a poc més que un autòmat somnàmbul, una mena de titella insectívora, com una papallona atrapada per la llum.
L’espai escènic està delimitat per una instal·lació lumínica al voltant de l'intèrpret com si d'una gàbia es tractés. La bellesa i la llum d'aquesta no deixa veure més enllà, de manera que amaga el que queda en la foscor. Els límits i la llibertat coexisteixen en la realitat de l’individu, així com la foscor i la llum formen part de la realitat de l’home.
La voluntat amb aquesta residència és poder tancar/concloure la peça abans de l'estrena a Fira Tàrrega de manera que tot l'equip o una gran part d'aquest ens podem trobar per afinar tota la informació i cada aspecte de la peça.

Per a aquest nou projecte coreogràfic, Marta Izquierdo convidarà a dos homes al voltant de les figures mitològiques de titans o bessones. Es tracta d'una trobada de dos performers ballarins, Pepe Serrano i Kouadio Ebenezer, per a treballar a partir de figures mitològiques. D'una banda, els Titans de la mitologia grega, aquestes figures arcaiques que vivien a l'Olimp abans de ser caçats per Zeus i els seus fills divins. I d'altra banda la figura heroica i tràgica dels inseparables bessons Castor i Pollux.
Pepe Serrano viu a Madrid, Kouadio Ebenezer («Eben») a Tolosa. Ells comparteixen una alçada que imposa, la seva edat (18 à 23 anys) i semblen com dues escultures vivents, com dos germans Titans que haguessin estat separats per una muntanya, però no la de l'Olimp, sinó la dels Pirineus.
Aquests gegants, lluny de tenir una virilitat monolítica, són andrògins. És habitual en els projectes coreogràfics de Marta Izquierdo que hi hagi una distància entre la figura i el interpreti que l'encarna.
Actualment Pepe treballa com Drag transformista a les discoteques de Madrid, combinant així aquesta activitat amb el seu treball d'actor-performer i artista plàstic.
Eben és ballarí. Ha practicat la dansa clàssica, però es distingeix sobretot pel Voguing, encara permeable a altres llenguatges coreogràfics.

El punt de partida és obrir l'espectre de representacions que el Diable ha tingut en diverses cultures, amb l'objectiu de trobar algun substrat que les connectés. Aquesta documentació transcultural porta a considerar, en primer lloc, el propi marc referencial, rescatant les figures que van poder haver estat considerades "diabòliques" des de l'època prehispànica fins als nostres dies, des dels diables de pastorel·la fins als foscos dimonis occidentals de l'edat mitjana, des el xamanisme profund de les cultures indígenes fins al satanisme groller dels jocs adolescents, l'obscurantisme gèlid d'un diable judeocristià o el colorit del dimoni en les danses populars.

“Impromptu” és el nom del projecte de Michèle Benz i Gaia Magrané, formant un duet artístic suís-espanyol. Estan en els inicis del desenvolupament d'aquest projecte que va arrencar fa poc mes d'un any, exercitant i desenvolupant les seves aptituds i capacitats per crear de manera instantània, espontània i amb l'escolta necessària per construir alguna cosa interessant al costat de tot el que ens envolta en l'ara (objectes, so, públic, música, cossos ...), amb el que poder jugar i manipular al seu gust.

Pep Ramis i María Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.

detalls

- Are you Sarah Connor?

L’oscil·lació de segons que separa la pregunta de la resposta dóna marge suficient perquè l'exterminador literalment posi el peu a la porta, premi el gallet i dispari a boca de canó sense saber bé si és o no de fet qui estava buscant. Exterminar qualsevol futur imminent i immediat d'aquella persona en aquell instant.

Pep Ramis i María Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.

detalls