VICINI (de l'italià “veïns” o "propers"), neix de l'intent de crear una estructura elàstica i sensible on percebre com les accions individuals i grupals s'entreteixeixen constantment juntament amb el seu entorn.
A través de gestos, paraules i objectes, els 4 intèrprets en escena parlen del paral·lelisme i de la connexió entre el “dins” i el “fora”, entre allò sensible, allò dible i allò imaginable, entre la percepció, el pensament i la poètica interna d'un cos-singular i d'un cos-multitud.

Des del 8 d'octubre 2023, testimonis de l'escalada de brutalitats infligides al poble palestí, les reflexions artístiques i polítiques es van començar a teixir de manera inseparable.
En la xarxa de connexions, afectacions i paral·lelismes entre esdeveniments pròxims i llunyans va brollar l'impuls d'estendre la nostra mirada cap al llevant i acostar-nos als testimoniatges i poemes de resiliència i de resistència.

"De quin vent has vingut?
Digues-me el nom de la teva ferida i sabré
el camí en el qual ens vam perdre dues vegades!"
(“Mural” Mahmoud Darwish)

VICINI és una creació travessada per diferents pràctiques i eines d'improvisació del moviment, manipulació d'objectes i escriptura. Al llarg dels períodes de residència, l'equip de VICINI organitza laboratoris oberts al públic on comparteix les eines en fase de definició i genera un diàleg a partir de l'experiència física de les temàtiques de la recerca.
Els laboratoris són espais d'exploració guiada i participativa on, a partir de pràctiques somàtiques, s'aborden conceptes com el diàleg entre cossos a través del contacte o un objecte que els connecta, l'estudi de les forces d'atracció o de repulsió que es generen, o el desequilibri estructural en relació amb una estabilitat interdependent.

Us convidem a les pròximes trobades els dies 22 i 23 d'abril, de 18:30 a 21:00, a L'animal a l'esquena.

Notes:
Les places són limitades. Per a més informació i per apuntar-se escriure a federica.porello@gmail.com

Després de més de 5 anys de col·laboracions de Mal Pelo amb Joel Bardolet en diferents de les propostes creatives del grup, Joel Bardolet proposa ara a María Muñoz i Pep Ramis una col·laboració artística amb Trio Fortuny, un programa especial sobre La nit transfigurada de Schönberg.

“De voz, un cuerpo” és una proposta escènica amb 4 músics i una balladora. Entre tots componen una banda sonora a partir d'un procés de recerca iniciat per Leonor Leal a la fi de 2022. Aquesta banda sonora serà fruit d'una interpretació lliure a partir dels testimoniatges de dones (exbailaoras de flamenc) que van comptar a Leonor les seves imatges internes en ballar.

Hi ha pocs textos escrits per balladores de flamenc i no sols referent a tractats de balls o a biografies. Hi ha pocs cossos que han publicat des de les seves imatges internes, des de les seves notacions personals que el van ajudar a ballar millor. La pràctica està plena de materials tangibles per al nostre cos, paraules que van ressonar un dia en el nostre aprenentatge i ens van canviar la visió, línies de llum, línies en el terra, en el so, en la pell, idees, sensacions, paràmetres temporals, silencis, gestos, pregàries, invocacions a altres cossos, melodies, pedaços i fins a converses completes en la solitud del nostre cos d'aquest art que sempre va ser mut de portes per a fora.

Imagina que les idees parlessin. Idees que t'increpen, t'insulten, t'agredeixen, t'animen, d'altres que no et parlen. Algunes boniques i altres lletges. Una manifestació d'idees unides que criden per un art millor, unes arts vives més vives, amb menys embuts i filosofies barates que la seva única finalitat és aconseguir el premi del públic, un aplaudiment podrit i fals, que no val més que per omplir un tros de paret trist, que s'omple però continua sent igual de trist. Una proposta en obres de part de LosInformalls on el públic no veurà res igual perquè ens és igual però farem alguna cosa de totes maneres. Moltes coses en múltiples formes. Un entrenament perquè el nostre públic es converteixi en un públic millor. Si vols engrandir la teva ànima de públic i ser millor persona Vine! Estem d'oferta!

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.

Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.

Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.


detalls

Perdre el cap és un projecte coreogràfic per a espais no convencionals creat i dirigit per Mariantònia Oliver, amb la intèrpret i ballarina Alejandra Balboa i amb un espai sonor creat juntament amb Joana Gomila.
Es tracta d’una recerca sobre els orígens, l’ancestral, les arrels, allò que ens estira cap a la terra i ens dóna forces per a poder volar.
Una reflexió sobre les diverses capes que limiten i delimiten la condició humana i la seva corporalitat. Un posar en evidència com allò exterior i artificial acaba imposant una imatge pròpia en nosaltres mateixos.

Una recerca sobre els orígens, l’ancestral, les arrels, allò que ens estira cap a dins la terra i ens dona forces per poder volar… Una cabellera habitada per un ésser mitològic, la simbiosi entre l’animalitat i la sensualitat… un procés de creixement.

Incubatio és una obra que combina dansa, música models d'intel·ligència artificial, realitat virtual i tècniques de captura de moviment en un format escènic.
Incubatio és una obra basada en una pràctica arcaica del mateix nom, que va tenir el seu origen a Àsia Occidental, en els llunyans marges del món grec oriental.
Una tècnica de sanació que consistia a ficar-se al llit en un lloc sagrat, una caverna o temple, amb el ? d'entrar en un estat més enllà de la consciència diürna, fins que s'acabava per tenir una visió o somni amb capacitats Inspirada en aquesta pràctica, Incubatio és una creació escènica que recrea aquestes visions o somnis arquetípics amb el suport d'una tecnologia innovadora especialment creada per a aquest projecte. Una obra que combina dansa, música interactiva i imatgeria visual. Inspirada en aquesta pràctica, Incubatio és una creació escènica que recrea aquestes visions o somnis arquetípics amb el suport d'una tecnologia innovadora especialment creada per a aquest projecte. Una obra que combina dansa, música interactiva i imatgeria visual.

CUERPOS CELESTES
un projecte de ciència ficció documental

En aquesta residència AZKONATOLOZA continuaran investigant en la seva nova creació COSSOS CELESTES, la primera part del díptic FALLA, la nova sèrie de recerca en arts vives d'aquests dos creadors.

Perquè després de vuit anys recorrent Abya Yala, de la mà de la Trilogia Pacífic, a la recerca de les esquerdes deixades pel colonialisme i la barbàrie capitalista sobre la vida en el planeta, bussejant en les conseqüències de l'extractivisme desregulat i en les relacions geopolítiques que arrelen tot això, les preguntes s'amuntegaven:

I ara, què? cap a on anem?
Quina superfície hem de rastrejar?
Quines veus hem d'escoltar?

I la primera pista es trobava en l'últim vers de “Teatro Amazonas”: “Ara, el que toca és frenar i escoltar”.
Perquè l'escolta va ser el punt de partida del nou viatge que vam emprendre amb “Canto Mineral”, peça que va obrir FALLA, aquesta sèrie de treballs de recerca documental, realitat especulativa i ciència-ficció per la qual ara naveguem. Perquè després d'anys parant esment a veus i relats humans, ara, a qui tocaria escoltar?
Però, i si no fossin els humans?. Ni els animals. Ni els arbres els que tindran l'última paraula, com va escriure Joan Brossa. i si fossin les pedres, els minerals o les ones electromagnètiques?

Taller intensiu per a alumnes de dues universitats americanes: University of the Arts dirigida per Donna Faye, Filadèlfia, i Stockton University, New Jersey, incoporant alumnes de l’Institut del Teatre de Barcelona. Taller impartit per Albert Quesada i Leo Castro (col·laboradora de L’animal a l’esquena), en col·laboració amb els centres de creació Fabra i Coats, El Graner de Barcelona i l’Institut del Teatre de Barcelona.