Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

“Això al poble no li agradarà”, vol convertir-se en un punt de trobada entre públics i creació contemporània. Un espai capaç de generar noves formes de relació entre els espectadors i espectadores i aquelles pràctiques artístiques contemporànies que dialoguen amb el context. El festival proposa un desplaçament del pol cultural, un exercici de reterritorialització que posa en valor la creació híbrida connectant artistes, espais i públics.
Un nou festival d’arts vives a les comarques gironines.

De l'1 al 4 de juny Olot, Mieres, Porqueres, Banyoles, Girona, Celrà, Lloret de Mar, La Jonquera i Figueres son els municipis que acolliran l'edició zero del nou festival impulsat per diferents agents artístics i equipaments culturals de titularitat pública de les comarques gironines.
11 propostes artístiques ocuparan els espais d'Olot Cultura, l'Espai Nyamnyam, el Centre Cívic de Porqueres, de Cultura Banyoles, del Teatre Municipal de Girona, de Celrà Fàbrica d’Arts, del Teatre de Lloret de Mar, de La Jonquera Cultura i de Figueres a Escena.
El festival compta, també, amb el suport de diversos agents del territori com ara El Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona, El Canal, Centre de creació d'arts escèniques i L'animal a l'esquena a més del suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Més informació a www.aixoalpoblenoliagradara.cat/

El dia 3 de juny Marga Socias & Els Mals Endreços presentaran a L’animal ORELLES, una experiència participativa sobre l’escolta. ORELLES (Organisme Rural d’Exploració Lliure d’Escoltes Singulars) és un projecte sonor inèdit i emocionant. En una caravana coneguda com ‘La-capsa-humana-de-música’, dos músics interpreten materials d’autoria pròpia mentre una investigadora analitza cada peça i la forma en què aquesta pot ser escoltada.

Els subjectes som totes, els músics i les que escolten. L’objecte és el so, la música i les cançons. I darrere de tot plegat un intent de subvertir l’escolta compulsiva i orientar, a qui tingui interès, cap a una escolta conscient.
Un espectacle-concert o un concert-espectacle que es presenta com un procés d’investigació on el públic és convidat a participar lliurement de les diferents proves-experiències que es van proposant.

Consulteu la web www.aixoalpoblenoliagradara.cat/ per a la compra d’entrades. Dinar més espectacle a les 15h o segon passi a les 19h.

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

Un concert coreografia utilitzant low tech per a cossos i objectes en moviment, Peau és una partitura ballada en la qual els moviments creen capes de so i les imatges es desglossen en capes sensorials.
Les pantalles corporals i els cossos sonors creen diferents profunditats d'enfocament, d'un pla a un altre, en un horitzó de reverberacions. Totes aquestes "pells" i superfícies xoquen i s'enfronten, creant fluctuacions en la imatge en moviment en què s'ha convertit l'escenari. Els tres intèrprets són alhora subjectes, sonoristes, projeccionistes i superfícies de projecció. Ells naveguen lliurement entre aquestes capes, formant un conjunt exuberant i mutable de peces.

L’animal a l’esquena acollirà per segon any aquesta inciativa d’un grup de joves creadors de Cerlà que aglutina, a més, a altres creadors de diversos àmbits artístics. Durant dues setmanes aquest col·lectiu desenvoluparà diverses activitats:
- Creació: Una primera setmana de residència de creació per a desenvolupar les seves propostes artístiques pròpies.
- Formació: La Verema convida al col·lectiu “Si los martes fueran viernes” a un taller intensiu en el cap de setmana 15-16 de juliol.
- Dinamització: En la segona setmana el col·lectiu obra la seva recerca a altres joves creadors tant de l’àmbit escènic, com musical com de les arts plàstiques i instal·latives.
- Difusió: Entre els dies 20 i 22 de juliol, La Verema programarà amb el suport de L’animal a l’esquena i Cultura Celrà diverses programacions en els espais de L’animal. Al 2023 L’animal ja disposarà de l’espai de la masia del Mas Espolla com a espai de creació i exhibició. Trobades amb el públic, exposicions, concerts, peces site specific, entre altres. Dissabte 22 hi haurà la mostra de varis treballs d’aquests joves creadors en el marc d’una proposta lúdica-festiva.

L’Arreplegada és un esdeveniment creat pel grup La Verema amb la col·laboració de L’animal a l’esquena. Consisteix en un acte cultural format per una mostra d’arts escèniques, una exposició i música, amb l’objectiu d’oferir un espai per compartir i conèixer el treball d’artistes joves. És una trobada per fomentar l’intercanvi creatiu de les participants, que pertanyen a disciplines i branques de creació diverses, afavorint així a la creació d’una xarxa artística.

Els laboratoris d'improvisació escènica de SLMFV són un espai de recerca i d'experimentació d'aquelles eines que enriqueixen i emancipen les artistes a l'hora d'afrontar una composició en temps real. Prenent com a punt de partida el seu darrer treball escènic Casa Nostra, l'objectiu és proposar un espai de pràctica física on es posi el cos a compondre instantàniament en relació amb l'univers poètic del cinema de gàngster.
Compartiran el seu estudi de la improvisació a dansa: una pràctica per desenvolupar de manera tècnica i multidireccional el sentit de la presència escènica. Es considera presència escènica a un estat de disponibilitat i de responsabilitat creativa, de potència física i de risc interpretatiu. Tots aquests elements seran posats en relació amb les diferents variables escèniques (en aquest cas, so i vestuari) en funció d'una creació col·lectiva i un interlocutor fonamental: el públic.
Dirigit a totes aquelles persones que estiguin interessades en la improvisació i vulguin conèixer i/o aprofundir en la feina que proposa Si Los Martes Fueran Viernes.

Inici del procés de creació d’aquestes dues creadores i intèrprets per a la creació d’un duet, punt de partida per a la col·laboració entre les dues per a desenvolupar una peça escènica al 2024.

L’animal continua donant suport a la jove creació del territori, línia de treball iniciada fa uns anys i que pretenem que sigui més present en el futur. La qualitat artística i creativa del conjunt de creadors de Celrà – Gironès en dansa, cal que tingui un suport i seguiment en un moment en què surten de l’etapa de formació per endinsar-se al terreny professional.

ALBA és un recital de dansa i piano, però també és una publicació de coreografies, i també és un estudi sobre el llenguatge literari, coreogràfic i musical i els seus jocs de composició. Aquesta obra aborda la composició i la forma com a tema en sí mateix, trobant diàlegs intertextuals d'anada i tornada entre la paraula, el moviment i el so.

A la nostra investigació, llancem els nostres herois a l'espai exterior. Seguint dos astronautes que s'allunyen de la Terra, l'espectador es podrà submergir amb ells en el món de transformació que estan experimentant els nostres herois.
La idea d’aquesta proposta és crear per a l’espectador la sensació d’aturar o canviar el curs del temps, durant el qual comprenem la nostra inevitable necessitat de coneixement del cos, la ment i l’esperit i ens fem una pregunta sobre la ciència i l’espiritualitat. El fonament més important del procés de recerca d'aquesta creació té el seu inici en un llibre de Thomas Mann “La Muntanya Màgica”.

Què passa quan una dona irromp en un territori que tradicionalment ha estat de domini masculí? Què succeeix quan són elles les que intercedeixen en l'esfera pública? Aquestes preguntes són els disparadors de la proposta que us presento. Songs for the bitch-witch women és un projecte escènic que parteix del meu interès per entendre com funciona el mecanisme que regula el què es pot i el què no es pot dir i fer en públic i, més concretament, davant d’un públic. Entre totes les eines que possibiliten aquesta jerarquia, m’interessa especialment centrar-me en la paraula perquè aquesta és i ha estat un element crucial per a la construcció de “La Realitat” i el control i la regulació de la vida pública. Aquesta peça busca, per tant, generar una altra paraula a escena, una manera de construir des d’una veu pròpia.