L’ARREPLEGADA és un festival interdisciplinari d’estiu impulsat per La Verema que té lloc al centre de creació L’animal a l’esquena. Durant un cap de setmana, el festival acull dansa, teatre, arts visuals, performance, música, circ i propostes site-specific, reunint públic, comunitat i artistes locals i internacionals.
Amb una programació formada per artistes joves i emergents, L’ARREPLEGADA es converteix en un espai de trobada que impulsa la creació contemporània i fomenta el diàleg entre disciplines i generacions. Actuant com a catalitzador per l'intercanvi creatiu es vol potenciar la formació d'una xarxa artística descentralitzada i activa. Aquest any és la cinquena edició del festival.
El festival arrenca el divendres 24 de juliol amb una proposta de dansa contemporània de la Companyia Apolvere i un concert de Maria Estela, amb sopar popular. El dissabte 25 de juliol serà la jornada central, amb més de vint propostes artístiques en diversos formats i espais. El programa inclou les actuacions de Nina Busquet i Figueras amb David Flores en l’àmbit de la música i el recital; Mariona Miquel Ros, Pocdisciplinar(t), brou.DAT i Camil Coban Esteban en arts visuals; Cia. Nic, Idu Massa amb Jero Cassassas i Joe Farnarnier en circ; LABA en moda; Paula Puchalt amb Ane Sagüés, Ottavia Catenacci i La Pulposa en dansa; i Hugo Hamel amb Marine Guez en teatre. Finalment hi haurà un sopar popular organitzat per La Carmanyola i una vetllada musical a càrrec de Mariona Calo i Roko Banana, seguit de DJs al llarg de la nit.

La paraula relleu prové del llatí relev?re: tornar a aixecar, alleugerir el pes, sostenir entre diverses mans el que una sola ja no pot. A l'origen hi ha un gest amable, gairebé íntim, el de compartir la càrrega perquè el camí continuï. Amb el temps, aquest acte es va transformar en canvi, en substitució, en moviment; prendre el relleu com qui recull una torxa que no s'apaga. La paraula relleu està directament relacionada amb paraules com rellevar, relleu i alleujar, totes elles vinculades a la idea de sostenir, desplaçar o transformar una càrrega compartida.

Per a l'equip de l'espai de creació, art & naturalesa, Garaion (www.garaion.eus), el relleu apareix com una necessitat de detenir-se i mirar amb consciència el camí recorregut. Després de vint anys de fer, de sostenir processos, trobades i creació, sorgeix el desig de comprendre què ha significat realment tot el viscut, quin ha aportat a les artistes, a l'entorn i a l'ecosistema cultural que l'ha envoltat. Aquesta pausa proposa un gest de cura i reflexió, un temps per a preguntar-se què mereix ser guardat, què necessita ser comptat i què pot transformar-se.

Aquest procés prendrà forma a través d'una residència de les integrants de l'equip de Garaion en L’ animal a l’esquena, un espai de referència i d'afecte, que suposa un desplaçament simbòlic i físic des del vessant atlàntic a la mediterrània, unint dos espais de creació situats en el medi rural i connectats per trajectòries de llarga experiència.

Reunir-se amb altres agents del mateix àmbit es torna llavors imprescindible: parar juntes, conversar, compartir experiències i activar una mirada més profunda sobre el que han estat i són els espais de creació. En aquesta trobada, les memòries es desplegaran des de l'intuïtiu, l'emocional i el viscut, donant valor també als marges, a les minories i a les interseccions que habiten aquests llocs. Les veus es recolliran en gravacions, dibuixos i mapes personals que, en unir-se, construiran un saber comú fet d'experiència.

Així, el relleu deixa d'entendre's com a substitució i comença a sentir-se com un procés de transformació conscient, una manera de continuar construint des de l'après.

Arrelem-nos és un projecte que proporciona a l’entorn local diverses activitats, creat per una apassionada de la natura i el lleure. Cerca deixar petjada i es desenvolupa entre els entorns naturals dels pobles de Juià i Sant Martí Vell. El casal de bosc forma part d’aquesta iniciativa. És un espai per apropar infants de 3 a 12 anys al bosc portant-los a descobrir, a veure i a viure la importància, dels nostres orígens i les nostres arrels, per l’estima a la terra. La cura i respecte per l’entorn, l’aprofitament dels recursos naturals, la cura a través de les plantes medicinals, la importància dels oficis vinculats a la terra, la transmissió de la saviesa popular de la gent gran… Els acompanyem a descobrir el seu ecosistema a aprendre a respectar-lo i preservar-lo, a conèixer tot allò que hi té vida.

Un moment, per favor, que es detinga tot. Cal parar atenció. Que vinga la nit en la nostra ajuda per a afinar l'escolta. Urgeix un repòs. Anem a tombar-mos. L'oïda, solament l'oïda; per a veure, per a sentir. Anem sense por. La penombra ens acompanya i deixa la llum entre línies, així no cega, és lucidesa.
Llavors sorgeixen els paisatges, un darrere l'altre, com si brollaren en l'aire, en la superfície de les coses i en els somnis; perquè eixe lloc existeix, sí, és on es troben els cossos i es fan híbrids. Carn, ferro, plàstic, teixit. Ací ens ajuntem les matèries. Ací compartim i som atmosfera.
Respirem. Inhalem al temps i exhalem sobre els minuts, que s'escampen i es desordenen, ja no fan falta. Veus com s'esvara el bosc? Puc arrossegar el so amb les meues mans. Anem a intuir, ho tenim tot i ho sostenim: la llum, l'ombra, els records. L'esforç i la resistència en una porció d'espai. Els cossos i els objectes, afectats, font d'afectes. Les ressonàncies. La imaginació. Tota esta tendresa.

El projecte de residència artística neix impulsat per un col·lectiu de quatre artistes/dissenyadors formats a EINA, on cada integrant ha desenvolupat una pràctica pròpia en disciplines distintes: disseny industrial, disseny gràfic, il·lustració, audiovisuals i música. El projecte parteix d'una pregunta senzilla: què ocorre quan quatre mirades especialitzades es troben sense jerarquies i es posen a dialogar? La residència és l'espai i el temps per a explorar aquesta resposta. A través d'un procés de treball col·lectiu, busquem construir un imaginari comú que emergeixi de l'encreuament entre les nostres disciplines, llenguatges i sensibilitats. El resultat serà una instal·lació que no pertany a cap de les nostres pràctiques individuals, sinó a l’espai que es genera entre elles. Una obra que és, en si mateixa, el rastre visible d’aquest diàleg: la fusió com a mètode i com a forma.

Nova estada de Mónica Valenciano i el seu grup d'intèrprets que l'acompanyen des de fa anys en aquesta recerca G:I:B. (Grupo de Investigación Bailadero), en el qual exploren i profunditzen en diferents aspectes del llenguatge, com a accés a la veu del cos en la seva polifonia.

La mà i els temps és un projecte de recerca artística que aborda el cos en moviment des d’una perspectiva poètica, crítica i de gènere. Centrat en la dansa, explora la mà com a arxiu viu, eina expressiva i extensió del pensament, reformulant la noció d’espai-temps en clau corporal. Indaga com el gest manual construeix memòria, relat i subjectivitat, encarnant dimensions històriques i culturals. Articula pràctica escènica, escriptura i diàleg interdisciplinari per generar coneixement encarnat. Es desenvolupa a L’animal a l’esquena, Son Tortuga (Mallorca) i Azala (Àlaba), i proposa crear un arxiu dinàmic del saber corporal.

El projecte de residència artística neix impulsat per un col·lectiu de quatre artistes/dissenyadors formats a EINA, on cada integrant ha desenvolupat una pràctica pròpia en disciplines distintes: disseny industrial, disseny gràfic, il·lustració, audiovisuals i música. El projecte parteix d'una pregunta senzilla: què ocorre quan quatre mirades especialitzades es troben sense jerarquies i es posen a dialogar? La residència és l'espai i el temps per a explorar aquesta resposta. A través d'un procés de treball col·lectiu, busquem construir un imaginari comú que emergeixi de l'encreuament entre les nostres disciplines, llenguatges i sensibilitats. El resultat serà una instal·lació que no pertany a cap de les nostres pràctiques individuals, sinó a l’espai que es genera entre elles. Una obra que és, en si mateixa, el rastre visible d’aquest diàleg: la fusió com a mètode i com a forma.

Natura és Cultura és un projecte que utilitza la pràctica artística i el contacte amb la natura per millorar el benestar emocional de persones que conviuen amb trastorns mentals i promoure la sensibilització social en salut mental. El projecte combina processos de creació artística en entorns naturals amb accions de mediació cultural i educativa que fomenten el diàleg entre persones amb experiència en salut mental i joves en edat escolar.
El seu objectiu general és el de contribuir a millorar el benestar emocional i de la qualitat de vida de les persones que conviuen amb trastorns mentals i promoure la sensibilització social envers la salut mental.

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció. Serà a L’animal a l’esquena, el centre de creació que els dos directors van crear i dirigeixen des de l’any 1997.

Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

ACCIONAR:
1. Exercir una acció; 2. Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa; 3. Comandar l’acció d’un mecanisme.

El taller serà liderat per Pep Ramis, amb la participació de Maria Muñoz en algunes sessions. Els tallers de Mal Pelo són impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència de tots dos en cada sessió.

L’horari del taller serà de 11:30 a 14:00 i de 16:00 a 18:30 de dilluns a dijous i de 10:00 a 15:00 el divendres.



Un cop confirmada l’acceptació, serà necessari efectuar el pagament del 50% de la matrícula (150 €) mitjançant transferència bancària per formalitzar la inscripció.