Museo de los relámpagos és una arquitectura fantàstica a petita escala per la qual transiten revelacions i rebel·lions d’objectes que pertanyen a diferents col·leccions: històries de coses trobades per nosaltres a través de residències i treballs de camp als magatzems de diversos museus; somnis i testimonis de custodis i custòdies, esclats animistes de matèries i éssers, de vegades sagrats, que reclamen una veu, una restitució, un espai revelat. Aquest museu és un petit inventari de luminescències i utopies patrimonials, de fulguracions instantànies i assalts que fracturen el temps per crear un artefacte d’il·lusions òptiques sostingut per autòmats, màquines analògiques, teatres d’objectes, vitrines que es descomponen en passadissos de memòries crítiques, túnels que interconnecten diverses maneres de fer museu fora del museu.

Museo de los relámpagos és així una «institució poètica», inventada, que desitja desbordar, mitjançant el moviment de la imaginació material, els discursos tècnic-històrics i colonialistes que descontextualitzen les col·leccions, allunyant els cossos dels objectes i de les seves biografies situades. Un espai vivent que interroga, a partir d’una recerca documental traduïda en clau de fantasia i ciència-ficció, l’anhel de propietat en si mateix de les pràctiques patrimonials: l’afany de posseir, acumular, aïllar i immobilitzar les circulacions socials de les coses com una cosa naturalitzada en la cultura. Aquest artefacte és un exercici d’imaginació política al voltant de les institucions públiques que s’ocupen de conservar els objectes dels països i les ciutats.

La mà i els temps és un projecte de recerca artística que aborda el cos en moviment des d’una perspectiva poètica, crítica i de gènere. Centrat en la dansa, explora la mà com a arxiu viu, eina expressiva i extensió del pensament, reformulant la noció d’espai-temps en clau corporal. Indaga com el gest manual construeix memòria, relat i subjectivitat, encarnant dimensions històriques i culturals. Articula pràctica escènica, escriptura i diàleg interdisciplinari per generar coneixement encarnat. Es desenvolupa a L’animal a l’esquena, Son Tortuga (Mallorca) i Azala (Àlaba), i proposa crear un arxiu dinàmic del saber corporal.

Un projecte de Milagros García Salgueiro en col·laboració amb Alejandra Salgueiro.

La meva primera idea: realitzar un projecte amb la meva mare, on ella no sigui només la meva mare sinó la meva companya, la meva col·laboradora, la meva primera lectora, la meva tutora. Mirar a la meva mare com a pedagoga i que la meva mare miri a la seva filla com a ballarina.

La meva segona idea: escriure juntes un fanzine que parli sobre dansa, improvisació i pedagogia. Posar en diàleg les nostres pràctiques: la meva dins de l'estudi de dansa, la seva dins de l'aula.

La meva tercera idea: pensar la redacció del fanzine com un glossari. Assignar una paraula a cada lletra de l'abecedari i, des d'allà, desplegar diferents textos que la situen en diàleg amb els eixos del projecte: dansa, improvisació i pedagogia.

“Me quedo contigo” és una investigació artística que neix de la trobada entre la Cris Balboa i en Víctor García (Death Whistle), i que parteix d’experiència de pèrdua presents a les seves vides.