I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la natura i de les profecies actuals de la fi del món?
A “R.A.V.E.”, Cecilia Colacrai està sola a l'escenari, intentant indagar a través del gest, el nostre instint de preservació. A partir d'una relació intensa amb la vibració sonora, ella evoca la primitivitat per desplegar una varietat d'estats físics. Demostrant una plasticitat extraordinària i la capacitat de resistir, ella es transforma una vegada i una altra, portant el seu cos al límit per fer-nos imaginar nous principis.
En aquest espai indefinit, Cecília no parla de si, sinó a través del seu cos, sobre la finitud i els esdevenirs de la nostra espècie. Aquí, la dansa es presenta com a gallet a la ficció, oferint un llenguatge que ens permet imaginar formes de vida més enllà de les parets del teatre.
Joao Lima

Desert parteix de la peça Timber del compositor americà Michael Gordon. Combinarà dansa amb un innovador disseny de so. Es proposa una relectura de la peça musical a través d'una experiència immersiva única.
L'espectacle, pensat per sis músics i tres ballarins, vol posar l'accent en l'austeritat i la fisicalitat del material sonor i traslladar-ho al públic. Constarà d'una dansa de proximitat amb l'espectador, d'una amplificació sonora que permeti focalitzar l'atenció en els subtils i delicats canvis de la música de Michael Gordon i tot situant el públic al centre del so.
Una singularitat del projecte seria la disposició en cercles concèntrics de públic, ballarins i músics. Els músics estaran al centre de l'espectacle, sent d'aquesta manera l'eix visual, i alhora un teló de fons de la dansa.

Arreplegada és un esdeveniment creat pel grup La Verema amb la col·laboració de L’animal a l’esquena.

Acte cultural amb l’objectiu d’oferir un espai per compartir i conèixer el treball d’artistes joves del territori. És una trobada per fomentar l’intercanvi creatiu de les participants, que pertanyen a disciplines i branques de creació diverses, afavorint així a la creació d’una xarxa artística de proximitat.

Mascarade, inspirada en els rituals que es troben en les interaccions ancestrals però també en la vida quotidiana dels qui practiquen. Sempre estan subjectes a canvis i són úniques perquè estan vinculades a contextos socials concrets i s'identifiquen col·lectivament amb símbols particulars.

Les fotos de Charles Fréger al seu llibre Wilder Mann em van emocionar per la seva extrema bellesa però sobretot pel que ens expliquen de la nostra vida actual. Altres obres sobre màscares i carnavals, en particular la Maske de Phyllis Galembo, em van fer preguntar-me què signifiquen aquests rituals antics i contemporanis. Encara cal celebrar el canvi d'estació, els ritus de pas i iniciacions i altres? Amb l'estandardització inevitable del món, simplement es transformaran en folklore per als turistes, o trobarem els mitjans per resistir-los i reinventar-los?

CONDENS serà un espectacle de sala, un solo de dansa amb escenografia i visuals.
Una nova investigació de moviment, en què Magí vol investigar relacions de forma, dinàmica i ritme entre el cos humà i la matèria. Espais de vibració entre el mineral o vegetal i la carn i els ossos. Un diàleg entre qualitats de moviment, textures, línies i compassos llunyans de la urgència o fragilitat del món actual.
Després de les creacions anteriors, el duet de carrer COSSOC i el projecte Brots Transhumants, on treballava a l'exterior una proposta de moviment de cocció lenta, de detall i sensibilitat, ara ens plateja el camí contrari: portar la realitat, la espontaneïtat de l'exterior al teatre.

'Burnt [the eternal long now]' és una obra escènica creada per LEEVAKULYA.
Burnt fa una ullada de prop a la relació dinàmica entre la unió i l'esgotament a través del burn-out síndrome. Segons el sociòleg holandès Fred L. Polak al seu llibre The image of the future (1961), “Every man lidera un doble vida.” Per a Polak, aquest dualisme era el requisit indispensable per al moviment dels esdeveniments en el temps i per al dinàmica de canvi històric.

Què fem amb aquestes vides que no volem?
Who has d'accedir a be well in a world that is so sick?
La idea parteix del conflicte que es genera quan dues realitats es troben, xoquen, coincideixen al mateix lloc amb mirades diferents. Com que la pulsió d'un cos s'adapta a situacions que aquest no és capaç de concebre. Com si la raó escapés de la raó.
Qui té el poder de canviar la mirada? Hi ha certa dificultat a l'hora de percebre amb empatia una altra veritat? La percepció duna realitat no hauria de ser qüestionable. Aleshores, com ens relacionem?

El laboratori gira a l’entorn del model de ballarí que he desenvolupat al llarg dels més de cinquanta anys com a ballarí i coreògraf.
Se centra sobre les preguntes: Com interpretar una proposta coreogràfica d’una manera personal? Pròpia o d’un altre, dins d’un context d’improvisació o més tancada formalment, de manera que serveixi a la coreografia i que, com a intèrprets, la sentim com a pròpia, ens hi puguem identificar.
Com executar-la? Indirectament, tractarem sobre la coreografia, la tècnica d’improvisar o qüestions relatives al nostre ofici.

detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

detalls