En aquesta primera etapa de creació de "L'aspecte sensorial de les coses" (títol provisional), Federica Porello investigarà el potencial multifacètic del els elements escènics: l'intèrpret, els objectes, la llum i el so. Interessada per estudiar els diferents graus de presència de l'intèrpret, des del ser observat fins al dirigir-se directament al públic, i els diferents tipus d'estat del públic silent: contemplador, desxifrador d'enigmes, receptor ...

Els ingredients de la investigació seran els diferents tipus de relació entre el moviment i la música (representació visual del so, coexistència, diàleg ...) i entre les accions i els objectes (manipulació, animació, interdependència ...).

Les referències inicials seran les obres musicals "Il trill del diavolo" de Giuseppe Tartini, Sonata for Cello Solo "de György Ligeti i" Moto perpetu, Op. 11 "de Niccolò Paganini.
Els objectes amb els quals empiezarà a treballar seran peces de fusta soltes o unides per crear objectes articulats.

Escapar-se.
Aquesta és la primera edició d'un treball en solitari que serà desenvolupat durant el 2020.

Per als éssers humans, des que coneixem la nostra pròpia història, ens sentim atrets a desafiar a través de la conquesta i a conèixer. Terra, coneixement, un a l'altre.
No és tan diferent a la naturalesa dels artistes i especialment per als creadors de dansa. Coreògrafs, ballarins, mestres i investigadors des del moviment de la Judson Church estan "lluitant" contra els "vells" i inventant, assumint els "nous".
La dansa com una forma d'art escènic ha evolucionat i encara es perfila a si mateixa a gran velocitat alliberant-se de les regles, fonent-se i fusionant-se amb altres mitjans i descobrint nous territoris.

En aquesta residència d’escriptura ens centrarem a seguir redactant els Cuadernos sobre el tocar, una col·lecció de quaderns que sistematitzen la pràctica de Touching Improvisation que fa un parell d’anys estem desenvolupant. En aquest cas, els quaderns formen part del projecte Radiació+++, del Centre d’Art La Panera i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb l’ajut de la Fundació Daniel & Nina Carasso. 
Per altra banda, estem començant a preparar el que serà la següent producció: Fulgor (2021) i en aquesta residència començarem a especular amb el llenguatge necessari pel projecte. A partir de les investigacions que hem dut a terme sobre la pell i el tacte en els últims anys, tornarem al teatre per transformar-lo en una gran càmara fosca. Inspirada lliurement en Madame Butterfly de G. Puccini, Fulgor proposarà un viatge sensorial en el que els cossos-papallona aparaixeran com una delicada i vívida fantasmagoria impossible de retenir. 

Retrats Errants investiga com emfatitzar la particularitat dels mons creatius de cada intèrpret amb l’acompanyament atent de la Cia Mal Pelo. L’interès d’aquesta trobada resideix en mostrar com un mateix grup de creadores/intèrprets, pot oferir una perspectiva plural de cada individu dins del col·lectiu.
Retrats Errants es una creació al voltant de la idea del retrat. Aquesta idea de retratar-se posa un marc íntim a cada individu, desvetlla la seva singularitat, i d’aquesta manera reflexa la sensible condició humana.