Perquè a vegades estimar vol dir saber deixar anar.

Després de 24 anys compartint vida professional i personal, Mónica i Colate emprenen la seva última gira de dansa. A 4000 metres d'altitud, el desert andí posarà a prova els límits de la seva relació i dels seus cossos.

DUO és un viatge en furgoneta pels àrids paisatges fronterers entre Argentina, Xile i Bolívia. És també un espectacle de dansa contemporània que escenifiquen en escoles i places de pobles perduts. I és un viatge interior de dos personatges que tracten de mantenir l'equilibri quan topen amb els seus límits físics i emocionals.

“Escriure des de i amb la realitat. Els espais, les persones, redefineixen i reescriuen el que succeeix en la ficció. Després de dos viatges de documentació, un a l'hivern amb l'equip de fotografia i de producció, i un altre a la primavera, en solitari, el projecte es va posar en crisi. Per què aquí, en un lloc que, més enllà de ser el motor d'escriptura per la meva història personal, m'és tan llunyà. Com apropar-me, des de quin lloc, com retratar un món i unes comunitats tan fascinants com complexes sense que es converteixi en alguna cosa merament folklòric, pintoresc, formalista o esteticista. Aquí em van venir dues vivències realment forts que vaig tenir en solitari. Per primera vegada vaig veure una tempesta de sorra davant meu, la vaig viure, la vaig sentir, i després de l'experiència absolutament escruixidora, va quedar en mi la sensació de visió. Aquí vaig trobar una de les forces i vincles forts amb la història: la visió interior. Una correspondència profunda entre el món exterior i el món interior. Una cosa que sempre m'ha fascinat del cinema de Roberto Rossellini, de Jean Epstein o d'Andrei Tarkovsky.”

DUO és una pel·lícula que busca i que es busca, a la terra, a les arrels, a la memòria, en aquesta manera de vida que desapareix, al camp, a la casa, en els afectes.”