Sa Mateixa

La mateixa illa. La mateixa anyada. La mateixa cançó. La mateixa dansa. La mateixa gent. La mateixa tonada. La mateixa família. La mateixa cadira. La mateixa persona. La mateixa melodia. La mateixa vegada. La mateixa dona. La mateixa veu. La mateixa casa. La mateixa foto. La mateixa mare. La mateixa festa. La mateixa imatge que se’ns repeteix i que va teixint la geometria de la nostra memòria col·lectiva. Una memòria complexa, desigual. Una memòria sense temps, antiga i recent alhora. Una memòria que crida, que calla. Una memòria que fluctua, que se va generant dia a dia. La mateixa imatge d’uns fils que ens uneixen sense que els puguem veure. Uns fils molt poderosos: quan algú els toca ens fan ressonar generacions eternes dins les entranyes.

“Quan vaig arribar a la terra del món, el món ja hi era amb totes les coses que varen arribar a la terra abans que l'home” Blai Bonet