El terme Aporia fa referència als raonaments en els quals sorgeixen contradiccions o paradoxes irresolubles. Les apories es presenten com dificultats lògiques gairebé sempre d'índole especulativa. En relació a això, i al fet de treballar sobre qüestions íntimes per col·locar-les en situació de representació, dins de l'àmbit del que performatiu, Nazario i Isaak es van realitzar una sèrie de preguntes que els van activar, entre les quals la principal podria ser com coreografiar una relació que neix .

El que s’anomena polítiques de la intimitat els serveix com un gran calaix que engloba una sèrie de vivències col·locades en el pla de l'íntim i que, en un moment donat, extrauen, descontextualitzen i comencen a ser considerades com a material de treball amb la intenció de reelaborar posteriorment sota una mirada coreogràfica. Així, aquestes experiències, circumstàncies i tensions de vida nascudes en terreny privat, provinents d'experiències quotidianes "sense importància" i allunyades de tota potència poètica o impacte polític, volen transcendir el pla individual per esclatar dins d'un univers col·lectiu.

El propòsit d'aquesta residència a L'animal a a l'esquena és, d'una banda, trobar els fonaments conceptuals, estètics i ideològics que conformen el projecte global i, de l'altra, articular i assentar les bases d'un procés de treball en el qual col·lisionen elements culturals i identitaris que provenen, en primera instància, de la procedència geogràfica dels seus creadors. Encara que la previsió és crear una peça per a l'escena, és cert que la proposta està oberta a altres formes, espectaculars o no, i si no preconcebre sota quin aspecte aquestes idees es materialitzaran.