Projecte Ramón i Estela 2108
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 04/07/2011 al 17/07/2011
Presentació:
El 15/07/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
SOCIEDAD DOCTOR ALONSO
( Sofia Asencio )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 04/07/2011 al 17/07/2011
Presentació:
El 15/07/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
SOCIEDAD DOCTOR ALONSO
( Sofia Asencio )
Estela és la segona part de Ramon 2108 es va estrenar al 2008 en el cicle T6 dansa dins d'un programa titulat Mascletà en el que es va proposar a tres creadores fer un treball que reflexionés sobre l'home del segle XX. Jo vaig presentar un home de 130 anys eternament jove però amb la capacitat de pensament i comunicació una mica minvades en una societat cada dia més mediocre. Aquest home reposava una peça que havia estrenat feia 100 anys i es representava allà mateix on va haver-hi el Teatre Nacional de Catalunya en ruïnes.
La peça era una reconstrucció del present i una història d'amor. En aquell moment em va semblar que la peça demanava a crits una segona part però fins ara no m'ho havia plantejat.
A l'Animal a l'Esquena volem treballar sobre Estela.
El temps em sorprèn, és obvi, però no per això menys rellevant.
Fa unes setmanes varem viatjar a l'Argentina amb tota la nostra història occidental a coll, quan vaig veure Esquel, ciutat situada a la província de Chubut, Patagònia, em va semblar una espècie de poblat amb cases mig prefabricades de ,amb prou feines 40 anys. El meu cap europeu va pensar: que joves! Quina història més curta!
Història en tenen, es clar, però poc en saben d'ella perquè els colonitzadors ens ho varem carregar tot... però el meu pensament no anava per aquí, anava més per mesurar les coses en qüestió de temps i, de sobte, ens van portar davant d'un làrix (Alarce en castellà, típic arbre del Parque de los Alarces) de 2600 anys i allà em vaig quedar, palplantada, pensant que tota la nostra història estava concentrada en un tronc de 2,2 m. de diàmetre.
Aquesta ha estat la meva experiència més intensa en relació a la cultura grega i va passar a l'Argentina.
http://www.doctoralonso.org
La peça era una reconstrucció del present i una història d'amor. En aquell moment em va semblar que la peça demanava a crits una segona part però fins ara no m'ho havia plantejat.
A l'Animal a l'Esquena volem treballar sobre Estela.
El temps em sorprèn, és obvi, però no per això menys rellevant.
Fa unes setmanes varem viatjar a l'Argentina amb tota la nostra història occidental a coll, quan vaig veure Esquel, ciutat situada a la província de Chubut, Patagònia, em va semblar una espècie de poblat amb cases mig prefabricades de ,amb prou feines 40 anys. El meu cap europeu va pensar: que joves! Quina història més curta!
Història en tenen, es clar, però poc en saben d'ella perquè els colonitzadors ens ho varem carregar tot... però el meu pensament no anava per aquí, anava més per mesurar les coses en qüestió de temps i, de sobte, ens van portar davant d'un làrix (Alarce en castellà, típic arbre del Parque de los Alarces) de 2600 anys i allà em vaig quedar, palplantada, pensant que tota la nostra història estava concentrada en un tronc de 2,2 m. de diàmetre.
Aquesta ha estat la meva experiència més intensa en relació a la cultura grega i va passar a l'Argentina.
http://www.doctoralonso.org
Estela treballa sobre el temps.
Fa temps que penso en la vellesa.
Un vell en escena apel·la a alguna cosa ideològica d'alguna forma.
És normal.
Ester Ferrer realitza ara les seves performances nua, perquè diu, el seu cos ara ja és interessant.
Però el que ens interessa paradoxalment no és el temps en termes d'acumulació sinó en termes relatius.
En escena juguem a crear un temps altre del que succeeix fora.
El temps, en quant a la partició de les hores i els dies, és un terme "universal" preestablert, la durada d'un espectacle també és una cosa pactada entre l'artista i el teatre, en canvi la percepció d'aquest temps pertany al camp del singular, aquesta singularitat és el que m'agradaria recórrer.
Sofia Asencio
Fitxa Artística
Direcció i coreografia: Sofia Asencio
Intèrprets: Sofia Asencio
Veu en off: Pep Ribas
Coproductors: L'animal a l'esquena i Antic Teatre,
Col·laboradors: INAEM i CONCA
Fa temps que penso en la vellesa.
Un vell en escena apel·la a alguna cosa ideològica d'alguna forma.
És normal.
Ester Ferrer realitza ara les seves performances nua, perquè diu, el seu cos ara ja és interessant.
Però el que ens interessa paradoxalment no és el temps en termes d'acumulació sinó en termes relatius.
En escena juguem a crear un temps altre del que succeeix fora.
El temps, en quant a la partició de les hores i els dies, és un terme "universal" preestablert, la durada d'un espectacle també és una cosa pactada entre l'artista i el teatre, en canvi la percepció d'aquest temps pertany al camp del singular, aquesta singularitat és el que m'agradaria recórrer.
Sofia Asencio
Fitxa Artística
Direcció i coreografia: Sofia Asencio
Intèrprets: Sofia Asencio
Veu en off: Pep Ribas
Coproductors: L'animal a l'esquena i Antic Teatre,
Col·laboradors: INAEM i CONCA