El fet de fer un exercici de revisar i fer memòria amb el cos de la trajectòria d'un intèrpret, ha portat a Bea Fernández a reflexionar sobre qüestions que estan relacionades amb les versions que un te de si mateix: el cossos apresos, els cossos envaïts, la puresa o la promiscuïtat del cos del ballarí com a resta, com a memòria, com a pitjada, com a arxiu viu.

Durant la residència a L'animal a l'esquena, Bea Fernández compatirà aquestes qüestions amb altres intèrprets creadors, col·lectivitzant el treball, exposant totes les preguntes i compartint les respostes.



En col·laboració amb l'Escola de dansa de Celrà-EMDC i Perla per la Dansa, Celrà.