Raffaella Giordano
Es forma i treballa com intèrpret del 1980 al 1984 amb la coreògrafa Carolyn Carlson a la Fenice di Venezia, el 1981 per un breu període balla al Wuppertal Tanztheater dirigit per Pina Bausch i després es troba amb la companyia l'Esquisse de J.Bouvier i R.Obadia a Paris el 1984. Abans de profunditzar en la seva pròpia investigació i donar vida a nombroses obres reconegudes por la seva qualitat i el seu coratge, el 1990 participa en l'espectacle il Muro de Pippo del Bono i col·labora amb diversos creadors i directors. El 1984 cofunda l'històric col·lectiu Sosta Palmizi, creant els espectacles Il Cortile 1985,Tufo 1986 i Perduti una notte 1989. Intèrpret d'una gran presència escènica, d'una escriptura coreogràfica rigorosa i de traç inconfusible, Raffaella Giordano debuta el 1987 amb la seva primera coreografia per set ballarins, Ssst... i inicia la seva col·laboració amb la Folkwang Hochschule d'Essen a Alemanya, a on per la homònima companyia sota la direcció de Pina Bausch l'espectacle Inuit i novament el 1995 l'espectacle Il volto di Aria. El 1999 amb l'espectacle La Notte trasfigurata i il Canto della Colomba amb música de A. Schoenberg rep per segona vegada el Premi de la crítica Danza&Danza, com a millor coreògrafa/intèrpret de la nova dansa i el Premi Gardadanza com a millor espectacle el 1998. El 2000 li atorguen el Premi especial UBU per l'espectacle Quore. Des de 1986 crea nombroses obres de grup i solos, entre altres: L'Azzurro Necessario 1992, I Forestieri 1992, Fiordalisi 1995, ...et anima mea ... 1996, La Notte trasfigurata i il Canto della colomba 1998, Quore, per un lavoro in divenire 1999, Per una stanza 2001, Senza Titolo 2002, Tu non mi perderai mai 2005, Cuocere Il mon-do 2007. El 2012 participa com intèrpret en el paper d'àngel a Caino, obra dirigida per Cesare Ronconi amb textos de Mariangela Gualtieri. Desenvolupa una intensa activitat de formació a Itàlia i a l'estranger i col·labora en molts projectes de formació també en l'àmbit del teatre. Del 2009 al 2012 promou i dirigeix "Scritture per la danza contemporanea" curs bianual per el desenvolupament i la sensibilització de les arts del cos. El 1994 emigra del Piemonte a la Toscana, a on codirigeix amb Giorgio Rossi l'associació Sosta Palmizi treballant amb empenta per crear un lloc de referència i ajuda per la dansa italiana en l'àmbit contemporani.

http://www.sostapalmizi.it